El fons del problema

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Economia

Maria Àngels Viladot

 

OPINIÓ

La solidaritat global i enfrontada a l’egoisme d’unes oligarquies, mundials i també nacionals, és la única solució per evitar la catàstrofe. 

 

 

mascareta

Domin_Domin Via Getty Images

 

El confinament obligat a les nostres llars degut a la pandèmia del coronavirus se'ns planteja com una ocasió per a la reflexió, tan necessària com urgent. És una veritable calamitat que només sotragades emocionals d'aquesta magnitud ens facin reaccionar. Podria argumentar que així és la condició humana però això seria donar ales a les ideologies que determinen en l'ésser humà un egoisme basal, filogenètic. Res més lluny. Desenes d'investigacions demostren que els humans som gregaris, altruistes. L'egoisme humà, l'individualisme i el narcisisme que, per exemple, respiren societats com l'americana és quelcom absolutament estimulat, après.

Sentir-nos interpel·lats per tragèdies virals, com la que avui vivim, o del canvi climàtic, ens fa prendre (o ens hauria de fer prendre) consciència planetària i d'Humanitat. Diu la dita que "d'un gran mal en surt un gran bé". Només que el mal que avui ens sotragueja és terrible. D'aquesta consciència s'infereix l'exigència immediata de respostes a nivell global. Ens cal repensar el model econòmic del capitalisme salvatge que hem construït durant els últims 30 anys, des que la Thatcher i en Reagan van iniciar la reforma neoliberal. Van implantar un model on la única cosa que val és el màxim benefici sense cap límit.

La globalització té molts aspectes positius, necessaris i possibles per enfrontar els problemes, però també en té de molt negatius: l'afany del màxim lucre i la deslocalització sense límit de la producció produeixen enormes costos ambientals, atès l'impacte dels transports de les mercaderies. Tanmateix, la globalització també ens permet la solidaritat de tota la humanitat i aquest valor serà absolutament necessari per a sobreviure en un món de gairebé 8.000 milions d'habitants. D'aquí a mig segle serem uns 9.000 milions. Hem de pensar que fa cinquanta anys érem uns 2.500 milions. El planeta se'ns ha fet petit i hem de saber trobar la manera d'encabir-nos-hi tots i viure amb dignitat.

La solidaritat global i enfrontada a l'egoisme d'unes oligarquies, mundials i també nacionals, és la única solució per evitar la catàstrofe cap on.

Em sembla que el valor de la solidaritat s'ha d'instrumentalitzar amb eines de governança per damunt dels estats i les nacions perquè els problemes que tenim els depassen i exigeixen solucions a un nivell més ampli.

Com pot un Estat o una nació enfrontar-se a una multinacional que, per exemple, factura més que el seu PIB? Ens caldria limitar aquesta mena de mega-corporacions? Com podem evitar que es creïn aquests conglomerats macro amb un poder exorbitant propietat privada d'uns quants? Com podem fer que paguin els impostos que han de pagar? Com pot un estat-nació enfrontar-se amb un problema com el del coronavirus si no és des d'un organisme de nivell superior? Tot això són preguntes que hauria de poder respondre una nova esquerra.

Tant de bo que el sotrac del coronavirus i el confinament que suposa ens faci pensar en la nostra situació al món; que comprenguem que aquest ha canviat amb molts pocs anys i que, per tant, els problemes són diferents i que les solucions també ho han de ser. La solidaritat global i enfrontada a l'egoisme d'unes oligarquies, mundials i també nacionals, és la única solució per evitar la catàstrofe cap on, ara per ara, avança imparable la humanitat. Com he dit al principi, els humans som solidaris. Tota la resta és manipulació.

 

*Article publicat a El Huffington Post el 24/03/2020