Eleccions municipals 2011. Ester Capella d’Unitat per Barcelona

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

De quina manera l’equip de govern que surti s’ocuparà de les dones? Respon Ester Capella d’Unitat per Barcelona

                                                                  Ester Capella

Nascuda a La Seu d'Urgell el 1963, es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1986. Especialitzada en dret penal i matrimonial, ha exercit al Col·legi d'Advocats de Barcelona, membre durant 6 anys de la Comissió del Torn d'Ofici del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Va deixar la presidència de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates al presentar-se per ERC a les municipals de Barcelona del 2007 i aquest 2011 es presenta des d’ERC per a la coalició Unitat per Barcelona. També ha format part de l’associació Dona i Drets i ha estat una de les impulsores de la Plataforma de Dones de Catalunya per Ahotsak, així com de la Iniciativa Jurídica en defensa del procés de Pau a Euskadi.

En diferents ocasions ha manifestat que treballa “per aplicar polítiques que afecten els drets civils” i deia el 2007, en les seves primeres eleccions com a integrant de la llista d’ERC: “Per mi la vida és política. Ser advocada vol dir certa implicació en la vida de la gent i en la societat en que vius. Quan defenses drets estàs defensant un model determinat. A través de les estratègies jurídiques obligues que hi hagi un canvi en les interpretacions de les lleis, contribueixes a una interpretació de la societat.”. 

Ester Capella respongué a la convocatòria de la Plataforma Feminista, a un acte de presentació i debat del  programes electorals des d'una mirada de gènere, moderat per la feminista, advocada i periodista Lídia Falcón.

 


 

De dreta a esquerra: Lucía Solís (PSC), Lídia Falcón, Ester Capella (ERC- Unitat per Barcelona) i Maria Luisa Ibáñez (PPC)

Inclusió en els pressupostos

Per Ester Capella “abordar les polítiques de dones sense abordar les polítiques econòmiques no té sentit”. Unitat per Barcelona aposta per la ciutat com a capital d’un Estat propi, per això la Carta Municipal no ha estat possible ni amb el PSOE ni amb el PP. “Si tens més diners tens més capacitat d’actuar i per tant reclamem més dret a decidir tal i com reflecteix la Carta Municipal”. 

Transversalitat 

ERC ha treballat per aconseguir la transversalitat i aconseguir uns pressupostos municipals amb perspectiva de gènere i amb indicadors. Tots els Plans i Programes han de tenir indicadors: esports, gent gran, turisme, hisenda, serveis socials etc. ”És l’única manera de saber si una política ens beneficia o ens perjudica”.

Per Capella, cal destacar que el darrer any de l’anterior equip de govern la Generalitat de Catalunya va fer un salt qualitatiu i quantitatiu incloent els indicadors de gènere en tots els Departaments i els Plans.

Es tractaria doncs d’“ implantar a cada regidoria una unitat de gènere que controli els Plans, els Programes i la gestió. Que tot el treball es contempli des de la mirada de gènere.”. 

Temes principals 

Es tracta de tenir una “Administració més propera a les necessitats”. 

Les polítiques de Dones compten ara amb 3 lleis essencials. La llei contra les violències masclistes ha permès a Barcelona, com a capitalitat, fer una avançada. La Carta ha de permetre crear els consorcis necessaris. D’altra banda la llei de marc estatal d’autonomia personal no té dotació. I la llei de serveis socials de Catalunya defineix el dret a tenir tota la cobertura de serveis.

L’altra gran tema seria aconseguir un pacte social entre dones i homes, ja que “trencar els límits, les dones soles no ens en sortim!. Ens hem de reinventar com a societat. Ens cal un pacte reorganitzant tota l’estructura.”. 

Violència masclista

Barcelona es pionera amb els PIAD des de el temps d’ Eulàlia Vintró. L’atenció jurídica i psicològica ha influït molt en l’apoderament per part de les dones que han patit la violència masclista. Cal però desplegar més Plans i amb més dotació econòmica.

L’Ajuntament de Barcelona disposa a hores d’ara de la gran casa d’acollida ja finalitzada, d’altres diverses cases d’acollida, i de pisos pensió. Les converses continuades amb Ca la Dona ( s’està treballant en l’obra del nou espai), amb les diverses associacions de fones ha facilitat la feina de l’Ajuntament de Barcelona.

A queixes del públic sobre la manca d’atenció, Capella és rotunda: “ No hi ha capa dona al municipi que no quedi atesa” i aprofita les preguntes de la sala

Prostitució 

Sobre l’abordatge a la prostitució, Ester Capella considera que la política que s’implementi ha de ser d’àmbit estatal o no funcionarà.

Per la seva coalició són bàsiques les ajudes a les dones per la incorporació al món laboral. I per fer aquesta aposta calen molts recursos. Donar itineraris a les dones és de la màxima importància.

“ Em molesta la doble moral – afirma -, si els estats estan en contra la tracta els cossos policials haurien d’actuar. L’únic que es fa es treure les dones del carrer i posar-les en espais on es veuen menys. Jo no hi estic d’acord amb això.”

D’acord a l’ideari independentista, Capella exclama “ Ojalà el meu país, Catalunya, pugui decidir!.” Què el debat es traslladi a l’Ajuntament és absurd i només s’efectuarà quelcom vers l’espai públic”.

Conciliació i Dependència 

En respostes al públic i a Lídia Falcón sobre les necessitats no cobertes en aquest tema , respon : “És veritat que la ciutat s’ha decantat cap a altres prioritats i que les guarderies no cobreixen les necessitats i la gent, que ha de buscar plaça a les privades.". 

Respostes durant el debat 

Sobre la violència masclista

A les queixes del públic sobre la manca d’atenció a les dones víctimes de violència masclista, Capella és rotunda: “ No hi ha capa dona al municipi que no quedi atesa” i aprofita les preguntes de la sala per manifestar el seu desacord a que marxin de l’habitatge les dones i les criatures i afirma amb contundència que cal invertir el que està succeint “qui hauria de marxar sempre és l’agressor i només en situacions especials la dona i la canalla.

Per ella és molt clar que les lleis han estat pensades i fetes per persones que no han patit violència. Aquest desconeixement és el que porta a les mancances actuals. Per avançar, cal més coeducació i prevenció eficaç amb campanyes de sensibilització. I no s’està de dir que les persones que signen aquestes campanyes ( clubs de futbol, etc.) ja hi podrien treballar més a banda de la signatura.

Sobre la prostitució

A una pregunta directa del posicionament del seu partit sobre el tema per part de Lidia Falcón, que a més assevera que “per tenir opinió no cal tenir el poder”, fent referència a l’anterior intervenció de Capella sobre la necessitat d’un estat propi i sobre l’aplicació necessària actualment a nivell d’estat espanyol respon: “Que quedi clar que Ester Capella és abolicionista”. I informa que les dones d’ERC de Barcelona creuen que no s’ha d’anar per la regulació, però aquesta opció no és total en el conjunt de les dones del partit i que a ERC, en general, hi ha discussió sobre el tema i gual que n’hi ha en el moviment feminista.

El Pacte de dones i homes

El tema del pacte suscita debat entre l’assistència en el sentit que és difícil pactar com a iguals des d’una desigualtat tan fragant. Capella reconeix les dificultats però es reafirma : Les dones som el 52 per cent a Barcelona i necessitem que els homes que creuen en els projectes de les dones s’hi incorporin”.