"Tenim una història comuna de sororitat amb el moviment feminista de Catalunya i d’Espanya”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

clara

Fundadora de l'Associació Mujeres Palante, avui entrevistem a Clara Romero, feminista colombiana compromesa amb el procés de pau del seu país.

Com sorgeix la iniciativa de crear Mujeres Palante?

La iniciativa de crear Mujeres Palante neix unida a la sort del Col·lectiu Maloka Colòmbia, un col·lectiu que va apostar des dels seus inicis per fer costat a les organitzacions socials de Colòmbia en un context de guerra i política d'extermini. Des de l'any 2000 Maloka va posar en marxa projectes d'acompanyament amb brigadistes, de cooperació per a ajudar amb recursos, i de sensibilització entorn de la naturalesa i l'origen del conflicte colombià. Després de 7 anys d'existència ens vam plantejar crear una organització a Barcelona que acompanyés a les persones migrades, l'última baula del que considerem un sol procés d'exclusió en l'àmbit mundial.

Maloka estava conformada en la seva majoria per dones que havíem tingut contacte amb organitzacions feministes a Colòmbia i a Catalunya. De manera que aquest camí que vam iniciar ens va portar a replantejar-nos més d'una prioritat i la visió global del que volíem transformar. I pas a pas vam anar creant aquesta possibilitat de participar en primera persona en el procés de primer acolliment a les dones migrades a Catalunya, per tenir un espai propi d'apoderament, sororitat i treball col·lectiu.

 

Es diu que la migració llatinoamericana està formada majoritàriament per dones que vénen soles, moltes vegades, deixant als seus fills i filles a cura d'altres dones en el seu lloc d'origen. Per aquest motiu es parla de la transnacionalització de les cures. Com es podria acabar amb aquestes pràctiques? Què és el que es podria fer des d'aquí?

Aquestes pràctiques o situacions que viuen les dones migrades tenen la seva causa en un ordre econòmic mundial que deriva d'una història d'espoliació colonial, d'exclusió i de desigualtat. Creiem que un feminisme conseqüent ha d'aspirar a remoure un sistema patriarcal que està a la base de tota aquesta aposta d'atropellament i injustícia global. Per tant, el que podem fer des d'aquí és ajudar a que el nostre entorn social tingui els elements de comprensió dels orígens d'aquesta situació, i és clar, també al fet que assumeixin actituds solidàries amb les dones migrades, l'última baula d'aquesta cadena d'exclusions sense fi. En aquest moment necessitem suport per a modificar els requisits que permeten la reagrupació familiar per a aquestes dones. Amb la llei d'estrangeria vigent s'exigeixen unes condicions d'habitatge i d'ingressos poc accessibles per a les dones treballadores de la llar.

 

Teniu una línia d'incidència política, i entre altres aspectes, esteu pressionant perquè es produeixin noves mesures en l'àmbit de la regulació del treball de la llar i la cura de les persones. En quin punt esteu?

Si, des de Mujeres Palante participem en la Taula de Dones Migrades pels drets de les Dones Treballadores de la Llar a Catalunya, espai en el qual conflueixen diverses organitzacions de dones migrades de diferents països d'Amèrica Llatina. Hem estat impulsant tasques d'incidència política, tant en l'àmbit de la Generalitat com en l'Ajuntament de Barcelona, per a què es reconeguin els drets de les treballadores de la llar, entre ells, l'equiparació dels seus contractes al de la resta dels treballadors a Espanya (no tenen dret a atur, per exemple). I en el reconeixement de les situacions de vulnerabilitat extrema que viuen les dones sense papers i que representen un percentatge majoritari de les treballadores de la llar a Catalunya i a Espanya.

 

 

Clara Romero debate

 

 

 

Des de la teoria del feminisme decolonial, en els últims anys s'està discutint sobre el feminisme anomenat "eurocéntric o occidental". Quina és la vostra visió sobre aquest tema i quines aliances caldria establir per a poder superar-lo?

Des de Mujeres Palante comprenem la indignació i l'esperit de la visió del feminisme decolonial. Les seves protagonistes són dones migrades de segona generació que qüestionen un discurs d'igualtat i ciutadania que no té res a veure amb la realitat que viuen de discriminació racial i social. Però també tenim en gran estima la història comuna de sororitat que hem viscut amb el moviment feminista de Catalunya i d'Espanya. Per aquesta raó hem elaborat projectes que aposten pel diàleg i pel reconeixement dels prejudicis i estereotips que condicionen les nostres relacions quotidianes. Per exemple, fa ja més de cinc anys estem impulsant una campanya que denominem "Juntes i Revoltes" en la qual impartim tallers que qüestionen els nostres estereotips. Fins al moment hem realitzat uns 25 tallers amb igual nombre d'organitzacions de dones autòctones i migrades. Creiem que una interpretació conseqüent des del feminisme ens portarà a camins que conflueixin en el qüestionament de la naturalesa del sistema patriarcal que ens atropella a totes.

 

Com veieu l'associació d'aquí a uns anys?

Abans de res volem que pervisqui. És gairebé una odissea el camí que hem hagut de recórrer per a sostenir les nostres tasques en aquests últims 12 anys. Estem buscant camins d'autogestió i autonomia. Però no ho podem aconseguir només amb els nostres esforços. Necessitem el reconeixement del nostre treball i el suport del moviment feminista per fer realitat una fórmula que permeti la continuïtat del nostre treball i les nostres iniciatives.