La Biblioteca Francesca Bonnemaison

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Temes Culturals

There are no translations available.

 

BONNEMAISON ESCALES

Escales de l'entrada a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. Foto Biblioteca FB 

A la segona planta de la biblioteca hi ha el Fons Especial Dona, de referència dins la xarxa de biblioteques públiques que té un important fons documental sobre temàtiques relacionades amb les dones des de la perspectiva de gènere.

 

 

xhica apoyada en la MESA

 La directora de la Biblioteca FB, Raquel Muñoz Carrilero

 

 

Breu historia de la biblioteca


"Tota dona val més quan lletra aprèn", diu el vitrall de la sala de lectura de la biblioteca Francesca Bonnemaison. Una sala, que sempre que hi entres, t'impressiona. I aquest fou l' esperit que impulsà a Francesca Bonnemaison i Farriols , l'esperit de la Renaixença. Ella, "donya Paquita" (com l'anomenaven familiarment), formava par de la intel·lectualitat burgesa catalana i dels cercles polítics de l'època. Feu estudis d'art i idiomes i es formà amb les introductores del feminisme reformista d'arrel catòlica. Gràcies a la seva posició va poder posar en marxa la creació d'un centre de formació per a dones on la biblioteca  fou un element clau en tota la seva obra.

 

 RM. sostre biblio 1

 La directora Raquel Muñoz Carrilero sota el vitrall de la Sala de Lectura

  

Chica barandilla

 

 

La creació d'aquesta biblioteca per oferir accés a la cultura, a la formació i a la informació a les dones treballadores, es pot datar el 1909-1910, amb l'Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona, la primera biblioteca per a dones de tot Europa. Inicialment a la parròquia de Santa Anna, passà el 1910 al carrer d'Elisabets i el 1922 a l'actual seu del carrer Sant Per més Baix, 7. L'èxit continuat fou el motiu dels diversos trasllats ja que arribaren a integrar-lo més de 8.000 dones el 1930. Fins al 1936 només hi podien assistir les alumnes de l'Institut, però a finals del 1937 es va obrir al públic femení, i se'l va conèixer com "La Cultural". Després de la guerra del 36-39, la Secció Femenina de la Falange s'apropià de l'Institut amb funcions del tot oposades als objectius de la seva impulsora. Des de 1976 porta el nom de Francesca Bonnemaison. Ella no ho va poder celebrar ja que tornaria el 1945, de l'exili a Suïssa, a Barcelona on morí el 1949.

La directora de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, Raquel Muñoz Carrilero, explica en l'audiovisual sobre la història que aquesta institució va donar nous usos i continguts en la professionalització de la feina de les dones: patronatge, cuina, dactilografia, gramàtica, esport, càlcul mercantil, botànica..."Fou molt moderna per l'època", afirma. L'audiovisual també remarca que l'Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona foren un dels motors més importants a principis del segle XX a Barcelona com a centre de formació per les dones obreres.

El 2004 esva reobrir la Biblioteca en honor de Francesca Bonnemaison, essent actualment un referent en les xarxes de biblioteques publiques en qüestions de gènere.

 

Els Fons documentals. Fons especial Dones

A banda de disposar de tots aquests serveis esmentats, si hi ha un tret que caracteritza aquesta biblioteca és, en concordança amb l'objectiu pel qual fou creada, l'actual Fons Especials sobre Dones i LGTBI. 

 

 

foto

Raquel Muñoz Carrilero a la secció de Feminisme

 

 

En un espai propi a la segona planta de la biblioteca, hi ha el Fons Especial Dona, de referència dins la xarxa de biblioteques públiques de Barcelona, què té i serveix informació i documentació sobre temàtiques relacionades amb les dones des de la perspectiva de gènere: filòsofes i filosofia per a dones, prostitució, psicologia per a dones, dones i religió, violència de gènere, condicions socials de les dones arreu del món, feminisme, sexisme en el llenguatge, sexualitat, salut, dones en l'art, dones en la literatura, història de les dones, biografies de dones, etc. També té un fons de revistes, la gran majoria només són consultables a sala però algunes es poden agafar en préstec.

Cal destacar que la biblioteca compta amb un important fons antic de l'Institut de Cultura, que era per a consulta de les alumnes del centre i que es pot consultar només a sala.

Interessant també el Club de lectura d' Assaig feministaI el Club de lectura Veu de dones, que vol fer visible la literatura escrita per dones.

També en el centre d'interès de còmic hi ha els identificats com a "Còmic i dones" perquè són còmics creats per dones o que tracten la temàtica dona.

Igualment hi ha l'apartat "Cinema i dones" on per l'especialització de la biblioteca en temàtica Dona, a l'àrea d'audiovisuals s'identifiquen totes les pel·lícules que tracten la temàtica  o que són realitzades per dones.

La biblioteca ofereix l'oportunitat de rebre la programació d'activitats, guies de recursos, guies de novetats i altres informacions relacionades amb el Fons especial Dona a través del correu electrònic per subscripció al butlletí de dones.

 

Fons LGTB

A la sala noble de la primera planta hi ha el Fons de més de 300 documents, entre llibres i audiovisuals visibilitzats amb el pictograma de l'Arc de Sant Martí, que tracten temàtiques relacionades amb l'homosexualitat i la transsexualitat: homofòbia; infància i adolescència; família, salut, societat i polítiques LGTB a Catalunya i a l'Estat espanyol... Completen el Fons: novel·les, novel·les juvenils, biografies i còmics. També hi ha un Club de Lectura LGTBI.

 

Contes per la igualtat

Lligat a aquests Fons especials i en l'àrea infantil hi ha el Fons de Contes per la igualtat. Aquests contes i altra documentació tracten la igualtat de gènere i d'oportunitats a través de la literatura infantil, en contraposició a la literatura tradicional sexista. En el llom dels libres el color del pictograma - d'una nena i un nen que es donen la ma- orienta la temàtica: Canvi de rols (color verd); Diversitat afectiva (color blau), mares lesbianes i lliure identitat sexual de les nenes; Revisió d'estereotips i rols de gènere (color rosa); Drets de les dones i denúncia de la violència de gènere (color lavanda); Protagonistes actives i independents (color lila); Dones excepcionals), biografies i/o relats (color taronja); i La imatge de la dona tradicional (color groc).

 

Fons especials

El del "Món laboral" , versa sobre: treball, dret del treball, formació, temaris d'oposicions, trobar feina, recursos humans, riscos laborals i món empresarial.

El Fons especial Moda, que compta amb una vintena de revistes actuals de moda i documents sobre sociologia i psicologia i moda, disseny... El Fons antic MODA conserva revistes antigues en consulta per cita prèvia. Hi ha, però, 16 títols (entre el 1867 i el 1971) que es poden consultar per internet en format PDF.

El de Cómic és un fons especial per a persones adultes aficionades a aquest gènere.

I el Fons especials de "Cuina amb receptaris d'arreu, tipus d'aliments, cuina d'autoria, dietètica, pastisseria... Disposa de revistes especialitzades i un important fons antic de l'Institut de Cultura utilitzat per a consulta de les seves alumnes.

 

Els serveis

La biblioteca Francesca Bonnemaison ofereix serveis per a la mainada amb activitats per a la canalla i acompanyants i el Racó de Famílies, amb activitats per a persones adultes i l'acollida per a persones nouvingudes.

Cal destacar també: el Servei d'Exposicions; les Aules multimèdia; la formació en tecnologies de la informació; els Serveis a escoles; les Visites guiades; JAWS (Job Access with Speech) i la Lectura a domicili.

Ocupant un espai diferenciat i adreçat a qui vulgui aprendre o millorar el coneixement autodidacta de llengües destaca el Centre d'interès Autoaprenentatge d'idiomesTambé s'ofereixen dos clubs de lectura per aprofundir en la pràctica del català: el club de lectura català nivell bàsic i el club de lectura català nivell intermedi.

 

Entrevista a la directora de La Biblioteca Francesca Bonnemaison, Raquel Muñoz

 

Coneguts els fons i els serveis, des de La Independent volem conèixer quins són els perfils d' usuàries de la Biblioteca Francesca Bonnemaison i amb quins criteris es va ampliant els fons de Dones i LGTB. També volem saber de primera ma, com d'interrelacionats es troben els centres de documentació feminista de Barcelona i de Catalunya, si treballen col·laborativament o tota aquesta tasca imprescindible encara cal començar-la.

La directora Raquel Muñoz ens ho ha explicat:


- Podria dir-nos quin és el perfil més comú d'usuàries de la biblioteca Francesca Bonnemaison. Per edats, si són del barri o de la ciutat, expertes en feminisme i gènere, o si són lectores d'assaig o de novel·la....

La biblioteca és una biblioteca pública per tant té un públic divers però ... la franja d'edat que més visiten i fan servir la biblioteca és de 40 a 64 anys. Hi ha més dones que homes, però poques més. De fet el públic general de biblioteques és ja sempre més femení. La diferència no és gaire gran, però existeix.

La nostra biblioteca atrau gent del barri, però també de la ciutat per la seva especialització en Dones i feminismes i per la seva cèntrica ubicació. El nivell - et diria- que és divers, també. Hi ha dones expertes i especialistes i dones que s'inicien en el feminisme i busquen llibres més divulgatius o biografies. El fons general es consultat també per tot tipus persones, ja que com et deia som una biblioteca pública. Ara bé sovint hi ha consultes més àmplies, per exemple hi pot haver un públic més demandant de biografies, però que s'emporten documentació vinculada.

I, ah!, no vull deixar d'assenyalar-ho, actualment hi ha un augment de nois  pel treball de recerca. Les noies ja fa temps que fan aquest treball vinculat a temàtiques feministes. Evidentment també en són usuàries les alumnes i professorat d' universitat i les tècniques d'igualtat.

 

- Atès que la Biblioteca Francesca Bonnemaison té el Fons Especial Dona (amb un fons vinculat de contes per la igualtat) i el Fons LGTB, molt interessants ambdós per a les nostres lectores i lectors, ens podria explicar a La Independent com es forneixen aquests fons, quin és el procés de tria de llibres i altres documents pel que fa a autories, llengua, gènere literari...

Aquests fons es forneixen amb un pressupost anual, que es reparteix en els diferents tipus de fons (novel·la, fons de coneixements, cinema, còmic, especialització Dones i feminismes, lgtbi ...) L'especialització de Dones i feminismes és un 11 o 12 per cent del total del fons. El procés de tria és l'habitual en una biblioteca pública. Cada professional fa una cerca i tria els documents més adients per la diversitat de continguts que conformen la col·lecció total. Es busca també un equilibri temàtic i de llengües.

 

- A banda dels fons esmentats anteriorment, en teniu de còmic per persones adultes, però també moda i cuina. Tal volta així contribuïu a donar continuïtat al fons inicial?

Moda i cuina són dues especialitzacions més que són presents per continuar i completar part del fons històric que mantenim (de l'època de l'institut de Cultura). Aquests dos són més "petits" en quant a quantitat de fons i de pressupost. El còmic és un fons molt habitual a les biblioteques públiques a dia d'avui. Totes en tenim. Nosaltres comprem còmic variat però fem molt incís en comprar còmics d'autores i de temàtica vinculada a Feminismes i lgtbi.

 

- Per interès del Feminisme o dels feminismes, fora bo poder accedir fàcilment a tota la documentació que hi ha a Catalunya sobre les temàtiques que més interessen. Treballeu en col·laboració amb altres entitats o institucions que tenen també fons documentals feministes com ara Ca la Dona o l'ICD?. Ens sembla molt important.

Coneixem els altres fons documentals feministes. Sabem que existeixen, ens coneixem però no hi ha un treball conjunt, ni es comparteixen fons.

Sí que formem part de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas del Estado español. Per exemple a Ca la Dona també en formen part i assisteixen a les jornades que es fan a Catalunya.

Amb l'ICD sí que hi tenim relació tipus col·laborativa pel que fa a donacions, a consultes i derivacions. Ens relacionem molt en el dia a dia.

 

  

  

 

Francesca BonnemaisonFB 0

 Sala noble. Foto Biblioteca FB

 

Explica Raquel Muñoz, quan conversem en aquesta sala noble de la biblioteca, una curiositat sobre el vitrall d'aquesta sala tan ben conservada. Es veu que en reconeixement a les donacions s'agraia als i a les mecenes posant els seus noms a sales o espais. Entre les moltes donacions destaca la que feu la mateixa Francesca Bonnemaison que, en no voler figurar amb el seu nom, va encarregar aquest vitrall amb la figura de Dante Alighieri atès que qui traduí per primer cop a l'autor fou el seu propi marit.   

 

 

Chica senta vidiera

 

 

Abans de marxar és inevitable parlar sobre les activitats d'aquests dies a la Biblioteca Francesca Bonnemaison i més quan descobreixes que a la directora li agraden les mateixes autores del gènere policíac i que compartiu lectures i series. Un exemple és el del Cicle 25 N de càpsules formatives, la xerrada sobre les series policíaques que s'ha fet aquesta setmana abans de Festes.

I també en la darrera salutació, Raquel Muñoz puntualitza: "No us oblideu de les activitats vinculades a l'especialitat com L'Hora Violeta, un espai de trobada feminista i Amb Veu de Dones i el Club de lectura d'assaig feminista".  No ens n'hem oblidat i les recomanem.

 

Més informació Biblioteca Francesca Bonnemaison a:

http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibfbonnemaison/ca
https://bibliotecavirtual.diba.cat/barcelona-ciutat-vella-biblioteca-francesca-bonnemaison
Aladí. Catáleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals
http://aladi.diba.cat/