Les coses pel seu nom: violació múltiple

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

There are no translations available.

 

Andrés-Borrello-3-300x169

 

OPINIÓ

El cas paradigmàtic sobre aquest tema va ressonar fa un temps en molts portals de notícies. Va succeir a Pamplona, Espanya, el 7 de juliol de 2016, quan en hores de la matinada un grup de cinc homes va violar una jove de 18 anys. 

 

Mentre a la ciutat es celebraven les festes de Sant Fermí i les curses de braus, la víctima intentava fugir dels cinc depredadors sexuals.

Des de llavors, es va iniciar un procés judicial que, després de diversos tombs, va acabar amb la confirmació de la condemna del Tribunal Suprem, que va elevar la pena a 15 anys de presó després de considerar que sí que va existir agressió sexual de part dels cinc homes. Així, es van revocar les sentències anteriors, que consideraven que havia existit abús sexual però no violació. Era el 21 de juny de 2019. Recentment va sortir a la llum l'evidència que incrimina com a mínim a alguns dels seus participants en filmacions de violacions, per a la seva posterior difusió a través de diferents xarxes socials.

Un fet similar va ocórrer a Argentina fa tot just uns dies. A la localitat de Luján, província de Buenos Aires, una jove menor de 17 anys va ser trobada en estat de xoc al centre de la ciutat, a la plaça de Colón. Segons informa Pàgina/12, l'adolescent estava espantada, desorientada i amb moltes taques de sang. D'acord al poc que se sap a partir de les seves breus declaracions, després de sortir del boliche (discoteca), la jove i una amiga es trobaren en una casa amb set homes, on perd el coneixement, fet pel que no té un record trabat del que va passar. A l'Hospital Municipal, a on va ser traslladada pels efectius policials, van poder corroborar que tenia lesions de caràcter sexual.

Segons ha informat el mitjà digital Infobae, la menor hauria nomenat a set homes com a presumptes violadors. En hores de dimarts a la nit, centenars de persones, majoritàriament dones, es van mobilitzar a centre de la ciutat de Luján per exigir justícia i presó per als culpables.

Comença a ressonar a les xarxes, en els mitjans gràfics, digitals i audiovisuals, el concepte de la "Manada" per referir-se a el cas. "La manada", com diu la periodista Isabel Valdés al diari El País, és un sobrenom que s'utilitza per parlar, i matisar, la violació múltiple. En el seu article Anatomia de dos "manadas", ella sosté que és un tipus de violència que ha crecut i s'ha multiplicat en l'últim temps, i que, si bé no hi ha perfils definits al voltant dels autors, si que es poden establir determinades pautes que es repeteixen: majoritàriament els agressors són joves; hi ha un context determinat on es desenvolupen els fets, la resposta dels agressors i la culpabilització de la víctima.

Per descomptat, no és unicausal la resposta a aquest tipus de violacions. Però és important assenyalar, com bé fa Valdés en el seu escrit, que hi ha determinats factors que inexorablement influeixen i contribueixen a aquest tipus de pràctica: una indústria cinematogràfica porno que produeix continguts cada vegada més violents; una cultura del sexe agressiva on s'enfoca en pràctiques grupals de submissió i des d'edats primerenques; la banalització de la violència per part de la joventut, ja que són generacions que s'han criat amb pantalles carregades de violència simbòlica, psicològica i física; la construcció social i significativa de el cos de la dona com una "cosa" d'usdefruit exclusivament masculí.

Prolifera en la nostra societat la cultura de la violació, on el paper de la indústria porno és un factor determinant en la formació sexual de les noves generacions. Hi ha una frase que diu que "Sense ESI als teus fills els educa el porno". Doncs, si bé no sobredimensionem el paper que té aquesta indústria en la construcció de sentit comú (i tampoc la deixrm de banda), considerem que és una baula més de la complexa xarxa social i cultural que contribueix a aquest tipus de pràctiques depravades, on un grup d'homes, majoritàriament joves (sobretot a partir de certes declaracions que es van donar a conèixer amb el cas de Pamplona), prenen a la violació com un joc entre amics, i violenten a la dona, en aquest cas, mitjançant la violació.

I sempre es torna sobre la víctima, amb discursos encartonats, però sempre violents: que què feia aquí a aquestes hores, per què va a anar a una casa que no coneixa, que la mou a ajuntar-se amb aquesta gent, per què beu, per què és droga, etc. Es posa el focus aquí, en els estereotips que dicten com ha de ser i comportar-se una dona en la cultura patriarcal.

Al passat a Luján hem de sumar-li el que ha passat al Camping Los Naranjos, a la ciutat de Miramar, a principis de 2019, on una adolescent de 14 anys va denunciar que cinc homes van abusar sexualment d'ella. O els fets de Vila Elisa, La Plata, on una menor de 15 anys va denunciar que va ser atacada per set homes encaputxats. I els casos segueixen ...

"És un comportament d'enorme brutalitat, però és una manifestació clarament de les ínfules patriarcals que són al dipòsit d'aquestes subjectivitats masculines, on apareix aquesta crueltat en el que l'altra és una cosa amb la qual poden fer el que vulguin i és patrimoni de el grup d'homes", sosté Dora Barrancos.

El feminisme ha desnaturalitzat la violència contra les dones, per discutir i eradicar d'una vegada tota pràctica, com fos, que no sigui consentida i acordada prèviament, tant en l'ordre públic com privat. És un terreny en el qual s'està guanyant, però no sense certes resistències. El patriarcat com a sistema de poder s'esquerda, però encara no es trenca. Llavors, construeix, culturalment parlant, noves maneres d'adoctrinar i disciplinar la "desobediència" de les dones (que és, a la fi de comptes, respecte i igualtat de drets). "La manada", terme que, mediàticament ven molt, és una violació múltiple, i és una pràctica que es fa cada vegada més popular entre un sector dels homes, on la pèrdua de privilegis treu a flor de pell el més instintiu i irracional del masclisme conreat des del naixement a les nostres societats.

No són pràctiques aïllades, són dispositius disciplinadors per aplicar sobre una part de la societat que ja s'ha cansat dels privilegis dels homes.