Caravana de mares centreamericanes de migrants desapareguts

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Violence - Violència d'Estat

There are no translations available.

 

  

CARAVANA-2

  

La  Caravana de Mares centreamericanes de migrades i migrants desapareguts recorre els estats meridionals de Chiapas i Veracruz.

 

La Caravana de Mares Centreamericanes de Migrants Desapareguts 2019, va iniciar el seu quinzé any de cerca dels seus fills i filles que han desaparegut en la ruta migratòria en l'estat de Chiapas el 15 de novembre. La Caravana va sortir de l'avançada Mèxic-Guatemala on es van agrupar els 38 familiars d'Hondures, El Salvador, Guatemala i Nicaragua, i van entrar a Mèxic per a iniciar un recorregut de gairebé 5.000 quilòmetres.

Acompanyen en la ruta aquest any sis activistes de l'organització Carovane Migranti, de Turin, Itàlia i Ongi Etorri Errefuxiatuak de drets de migrants i refugiats del País Basc, com a part del compromís de la caravana de fer global les recerques, la defensa dels drets i la resistència a les polítiques que obliguen els seus sers estimats a sortir de les seves llars i que són la causa principal de la desaparició forçada en el camí.

 

Migranters

 

 

Després de creuar per Talisman, la Caravana va arribar a Tapachula on realitzen les activitats que són la forma de treball del moviment. L'arribada s'anuncia amb la caminada pels carrers, corejant consignes: Qui som? Les mares centreamericanes!, Què volem? Justícia!; Vius  van venir, vius els volem!; Les mares callades, mai seran escoltades!, per a concientizar a la gent i demanar el seu suport i solidaritat amb les persones migrants centreamericanes que passen per Mèxic.

A la plaça central, van desplegar les fotos dels familiars despareguts i també les fotos que els van encarregar les famílies als seus països que no van poder integrar-se a la caravana.

El 16, la Caravana va visitar als Centres de Reinserció Social a Tapachula per a ensenyar les fotos a les persones recloses. Diverses mares han trobat els seus fills en penals del país, on la falta d'accés a trucades telefòniques o la vergonya, trenca el contacte amb la família. En els Centres es pregunta si algú havia vist als desapareguts.

A Huixtla el 17, les mares van trobar el que és or per a elles—pistes sobre els seus fills. Diverses persones van reportar haver vist alguns dels rostres que apareixen en les fotos. A base de pistes sòlides comença el llarg treball de recerca per a aconseguir, amb sort i molta diligència per part de l'equip del Moviment Migrant Mesoamericà, un retrobament mare-fill en una caravana futura.

El Centre de Drets Humans Fra Matías de Córdova, Servei Jesuïta per a Migrants i Refugiats, Heyman Vázquez, Médicins Du Monde, Centro Cultural La Estación, Una Mano Amiga i els consolats d'El Salvador i Guatemala van col·laborar en l'organització de les activitats de visibilitat, cerca, solidaritat i comunicació en els tres dies de treball en aquesta zona fronterera.

El dia 18, la caravana va viatjar a Comitán, on va ser rebuda pels col·lectius Kaltsilaltik Ixuk'c, OCEZCNPA, CISC, DIVIHSEX, CISC, CEIBA, Colectiva Feminista, Xylaa Ja Kaltsili i Xarxa de Dones per Comitán. En la conferència de premsa, en el Centre Cultural Rosario Castellanos—gran dona que, com les mares centreamericanes, va donar veu als sense veu a la regió—els familiars van parlar del seu treball, formes d'organització i obstacles en els seus paises de orígen i a Mèxic. Victor Joel García, representant de l'Associació de Migrants Desparecidos de Guatemala, va dir, "Nosaltres venim en caravana buscant respostes, buscant suport, buscant justícia". En aquest lloc, reconegut per la resistència indígena, va explicar: "A Guatemala, els nostres pobles indígenes i els seus drets han estat violats. Moltes persones no tenen accés a una traducció, no poden parlar l'espanyol, llavors sent aquí en terres mexicanes a vegades no tenen un intèrpret i són empresonats sense cap dret."

 

 

 

Caravana

 

 

Lucy Contreras de COFAMIDE a El Salvador, comitè de familiars organitzat des del 2006, va assenyalar que una altra part del treball de la caravana és la incidència amb el govern a Mèxic. "És necessari que els governs s'involucrin en els mecanismes de cerca, que hi hagi més enfortiment de les xarxes consulars, i que ens ajudin també en la cerca dels migrants". Dels 346 casos que porta l'organització, han identificat 49 persones amb proves d'ADN i n'han localitzat amb vida a 13.

Les Caravanes de Mares han trobat 310 persones en els seus 15 anys de recerca a Mèxic.

El següent dia, la Caravana va arribar a Sant Cristóbal de las Casas, on després de la caminada pels carrers empedrats es va reunir en el Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de les Cases amb la premsa i organitzacions socials entre ells Junax Ko' Tantic, col·lectiu de familiars de desapareguts a Chiapas. Van manifestar-se a la Plaça de la Catedral on van  posar un altar de les fotos en la creu de fusta i les mares i familiars van compartir els seus testimoniatges sobre la desaparició dels seus sers estimats i van demanar el suport de les persones que es van acostar a veure les fotos. A més del Centre Fra Bartolomé, els amfitrions a Sant Cristóbal van ser: Voces Mesoamericanas, Servicio Pastoral San Martín de Porras, FOCA, American Friends Service Committee i Mujer, Salud i Migración.

D'allà va seguir la ruta cap a Tuxtla Gutiérrez, on la Caravana va ser rebuda a l'església Santo Domingo per les organitzacions locals Una Ayuda par Tí Mujer Migrante, Casa de Enfermos el Buen Samaritano, i la Red de Familias Víctimas de Feminicidios Chiapas. En aquest lloc es va donar el segon retrobament de la Caravana, entre Claudia Joaquina Valladares i la seva germana Jaquelin, de Guatemalita, Hondures. Les germanes no s'havien vist des de feia 15 anys.

La coordinadora Marta Sánchez Soler va assenyalar que aquest any es preveu un panorama de molta incertesa per a la Caravana de Mares —un nou govern a Mèxic que va prometre un canvi de model per a la política migratòria basat en els drets humans, i que sota pressions del govern dels EUA ha enfortit polítiques de contenció i criminalització; les múltiples crisis als països centreamericans que ha causat un increment en la migració forçada i ha agreujat la situació de dolor i mancances en les quals viuen moltes de les mares que conformen la caravana, i sota la violència que impera al país.

No obstant això, aquesta primera etapa ha mostrat que el poble mexicà, malgrat el discurs de rebuig que emana dels mitjans massius i certs sectors de la societat, rep a les mares amb cors i mans obertes. Sánchez Soler va dir que en la història de les caravanes hi han participat més de 200 organitzacions de la societat civil, mobilitzant a la seva gent i els seus recursos per a rebre a les 50-70 persones de la caravana tots els anys i oferir-los estada, aliments, esdeveniments culturals i esperança. A més de donar visibilitat a l'epidèmia de desaparició de migrants a Mèxic, crea xarxes i afinitats que donen manteniment al treball de les mares.

"És una part molt important que aconsegueix la caravana—la solidaritat de la gent mexicana," va destacar Marta Sánchez. Va assenyalar que el clima actual de criminalització i exclusió de les persones migrants fa més important que mai la construcció i enfortiment de llaços entre la caravana i les organitzacions socials mexicanes, per a aconseguir canvis socials profunds en el seu entorn. "Perquè quan tornin a escoltar a algú que parla malamnet dels migrants, recordin les cares de les mares, i recordin que no són estadístiques, no són criminals—són gent que té família, que els i les estan buscant, i que són éssers humans, com tots nosaltres..."

De Coatzacoalcos, la Caravana va fer una parada a Còrdoba i Amatlán, on la va rebre el grup de Las Patronas, que dóna suport a persones migrants en camí, i que cada any dóna suport a les mares. Des d'aquí, la ruta continua el 21 de novembre a Jalapa on es duran a terme diverses activitats, entre elles una trobada amb el governador de l'estat de Veracruz, Cuitláhuac García.