Un any més ...

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

There are no translations available.

 

 

 Buena

 

OPINIÓ

Com cada any, ja des de fa uns quants,  el 25 de novembre, hem tornat a commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.

I ho hem de commemorar per que ja són 90 les dones assassinades només el 2019 i fins l'1 de novembre passat a mans d'assassins que pensaven que les vides d'elles els pertanyien.

Les violències masclistes tenen com a conseqüència última l'assassinat de les dones i fins i tot de les criatures, però hi ha moltes maneres d'exercir aquestes violències i causar molt dolor a les víctimes.

La trata i l'explotació sexual són formes d'exercir aquesta violència masclista que es vol normalitzar amb publicitat i un pseudo sindicat finançat pel lobby proxeneta per, d'aquesta manera, seguir guanyant diners amb les seves activitats il·lícites.

La mutilació genital femenina condiciona la vida de milions de dones al món al llarg de tota la seva vida privant-les de plaer sexual, al temps que produin'ls-hi enormes dolors en la seva vida quotidiana.

La perpètua "cosificació" de les dones que pretén situar-nos en un pla clarament de producte de consum, també és violència masclista. La perpetuació dels rols heteroasignats tant en la vida familiar com en la social o en l'escolar i acadèmica també és violència masclista i actua sobre la vida de les dones de forma quotidiana i simbòlica inculcant pors a la seva pròpia llibertat i a les seves pròpies capacitats.

La revictimització que pateixen les dones víctimes per part de les institucions que haurien de protegir-les, és també violència masclista, ja que, per exemple, la justícia continua sent patriarcal i permet el qüestionament de les veus de les dones víctimes. El cas de la violació múltiple de Pamplona és un clar exemple del que dic.

Les violències masclistes que es pateixen també en edats més avançades i que condemna a les dones grans a viure inferns quan haurien d'estar rebent l'afecte i l'afecte dels seus i que callen en la majoria dels casos per no veure's en la tessitura d'haver de denunciar als seus agressors després de tota una vida.

O les dones amb diversitats intel·lectuals o funcionals que han de sumar a les seves situacions, les violències dels que creuen que, per tenir altres capacitats, poden fer-les objecte d'abusos i maltractaments.

Els que neguen l'existència de les violències masclistes com a forma específica de violència contra les dones i les criatures, estan exercint violència ja que el que pretenen és diluir aquestes violències masclistes dins el concepte genèric de violència, negant la seva especificitat i necessitat de tractament específic per solucionar les vides de les dones víctimes. Però és clar, per a ells i algunes d'elles, les vides de les dones no tenen valor.

Les grans religions monoteistes prediquen en els seus llibres sagrats les violències contra les dones que no responguin al model de submissió que ells prediquen i, per tant, tenen molta responsabilitat en la seva perpetuació.

La llista de violències i sobretot de víctimes és tan llarga que abastaria potencialment a totes i cadascuna de les dones del món. Perquè el patriarcat no entén de zones geogràfiques o de cultures. El patriarcat és universal i la seva capacitat opressora arriba de tot arreu i a tot arreu.

Els que exerceixen les violències són majoritàriament els homes, però el veritable enemic és el patriarcat i gràcies a la seva enorme influència violenta, són moltes, moltíssimes dones que encara no han pres consciència de la seva condició de oprimides i segueixen exercint actes violents contra altres dones i contra les criatures.

Afortunadament les dones de tot el món estan reaccionant i exigint respecte a les seves vides i les seves formes de viure. En definitiva, estan, estem exigint que els nostres drets humans es compleixin també amb nosaltres, perquè som humanes i ciutadanes de primera.

La lluita i la denúncia permanent a aquest tipus específic de violències, les masclistes, ha de passar per l'educació i per la despatriarcalització de les institucions, de totes les institucions siguin públiques o privades i, per descomptat, incloses les religioses.

I aquest treball és de totes i tots. No podem aturar-nos ni un sol dia, perquè el nostre descans podria suposar la vida d'alguna dona o d'alguna criatura.

Cal seguir qüestionant els models patriarcals en totes i cadascuna de les seves formes. No ens podem permetre més de 90 assassinats de dones i criatures, només a l'Estat Espanyol en menys d'un any. Les seves vides són tan importants com les nostres. Cal mantenir la lluita contra el patriarcat.

Ens trobarem sempre en aquestes lluites. Endavant !!!!

 

Fotos de diferents moments i llocs de Manifestacions 25N 2019: