8 homes 8

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Identitats de Gènere

There are no translations available.

 

Periodista y escritora

OPINIÓ

Sis són els que són, els que es van presentar per caps de llista dels partits d'àmbit estatal que aspiraven a  ser presidents de govern: Pedro, dos Pablos, Albert, Santiago i Íñigo, als quals hi cal afegir Gabriel i Aitor d'àmbit autonòmic, dels partits més votats.

En nom de JxCat va ser una dona perquè el que havia de ser número uno és a la presó. En total el 63% de caps de llista de totes les províncies van ser homes (portal Maldita.es amb dades de BOE).

Normal oi? De totes maneres no cal preocupar-se, ja que tots som persones i iguals; i a més això de ser dona o home avui dia ja està passat de moda, és una antigalla. Qui sap si dels 8 candidats algun d'ells se sent dona, per què no? si ara el que defineix la identitat de gènere és el sentiment íntim.

Els homes poden perfectament posar-se en el nostre lloc: saben el que se sent quan guanyes menys que ells; el que passa quan et rebutgen en un lloc de treball perquè pots quedar embarassada; el que és organitzar la intendència a casa al mateix temps que complir vuit hores de treball; saben molt millor que nosaltres el que és tenir una menstruació dolorosa, portar nou mesos una criatura a l'úter i sobretot saben el que és parir i més encara, cedir-lo a uns tercers que es troben a mil quilòmetres de distància; i si no ho saben el inventen com aquella famosa imatge de la parella de gais que, com en el Conte de la minyona, simulava haver tingut una criatura (veure aquí) mentre la partera de veritat apareixia a un costat com si hagués estat de visita. Quant dolor va haver de experimentar aquell home pelut mentre la dona empenyia.

I és que els homes ho saben tot sobre les dones, què dic, ho saben molt millor que les dones. I a més avui dia pots ser dona i tenir barba i bigoti, penis i tots els atributs considerats tradicionalment masculins, perquè en el fons poden sentir-se més dona que qualsevol de nosaltres. I qui som les feministes passades de moda per a qüestionar aquest sentiment? Aquests homes candidats saben perfectament el que volen les dones, parlen millor, pensen millor, defensen millor els nostres interessos. Per què cal demanar la paritat? Que governin ells! Podríem dir parafrasejant Unamuno. A això, amigues meves, poden conduir algunes derives que fan furoren el feminisme postmodern. Que Santa Judith ens agafi confessades.