Commemoren a Mèxic el 66 Aniversari del vot a les dones

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

There are no translations available.

  

Mexico 1

 

En la legislatura de la paritat, "Cal unir esforços per a canviar la realitat en la qual les expressions de violència física, sexual, verbal i simbòlica encara perduren i a més, existeix una bretxa salarial de gènere".

Aquesta va ser la convocatòria de la presidenta de la mesa Directiva del Senat de la República, Mónica Fernández Balboa, en la commemoració del 66 Aniversari del Reconeixement del Dret al Vot de les Dones a Mèxic.

Una de les qüestions pendents és legislar per a impedir la violència política en contra les dones, així com aconseguir una representació equilibrada entre dones i homes en tots els espais públics per a aconseguir les transformacions socials que requereix el país.

"La nostra veu ha de ser un crit que permeti posar fi a la discriminació, a desaparèixer la tracta, l'explotació sexual i el feminicidi; així com eliminar pràctiques com el matrimoni infantil i precoç que continua sent una realitat a Mèxic", agregà.

Va demandar valorar les cures i el treball domèstic no remunerat; promoure la responsabilitat compartida en la llar i a la família; vetllar per la participació de les dones i la igualtat d'oportunitats en la presa de decisions de la vida política, econòmica i pública; així com garantir l'accés universal a la salut sexual i reproductiva.

"No es suficient!", va dir, amb ser la legislatura de la paritat, cal, imperatiu i urgent, va agregar: "una legislatura que continuï alçant la veu en contra de la misogínia, que treballi en favor de la plena igualtat. Volem una legislatura que continuï treballant per una República de justícia, d'igualtat i de dones".

Fernández Balboa va remarcar que el compromís del Senat de la República amb les dones ha estat demostrat amb accions contundents i no sols amb discursos políticament correctes.

Per part seva, la presidenta de la Comissió per a la Igualtat de Gènere, Martha Lucía Mícher Camarena, va manifestar: "estic segura que fa 66 anys les sufragistes a Mèxic van somiar el que avui tenim: un Congrés paritari, una reforma constitucional en matèria de paritat de gènere, que assegura que les dones participem en peus d'igualtat amb els homes en tots els espais polítics en la presa de decisions". 

 

 

voto-de-la-mujer-2-768x1152

 

 

Va puntualitzar que els avenços com la reforma constitucional en matèria de paritat de gènere, han donat "set dones en el càrrec de governadores. En els últims 70 anys, únicament 21 dones han ocupat el càrrec de secretàries d'Estat i només 1.523 han estat alcaldesses".

Mentre la morenista Ana Lilia Rivera va manifestar que avui toca materialitzar un llegat que encara té grans reptes per davant. Se seguirà impulsat una agenda que previngui, erradiqui i sancioni tots els actes que atemptin contra els drets de les dones, perquè "la veritable transformació serà que la llei deixi de ser lletra morta i es converteixi en una realitat quotidiana per a totes".

Nadia Navarro Acevedo, va indicar que Acció Nacional continuarà lluitant perquè aquesta generació tingui compromisos amb aquelles dones que vénen després de nosaltres. "Ens toca ser un Senat d'avançada, reconèixer i tipificar la violència política contra les dones", va dir.

Claudia Edith Anaya Mota, senadora priista, es va pronunciar per la transformació de l'espai públic perquè sigui incloent i representatiu per a dones i homes. "Tinc la certesa, va dir, que les dones en el poder tenim l'obligació d'obrir la porta d'accés al dret a altres dones i aconseguir que les desigualtats siguin menors".

Pel Moviment Ciutadà, Verónica Delgadillo García va fer una crida a continuar lluitat en la construcció d'un millor futur per a les dones i continuar alçant la veu perquè puguem viure en un Mèxic segur, i igualitari.

La senadora Gabriela Benavidez Cobos, del PVEM, va esperonar a recordar a les milers de dones que han fet possible que avui siguem aquí. "Falta molt per fer. Encara hi ha veus que demanen que mai més una dona sigui violentada, discriminada, desqualificada o assassinada".

La petista Nancy De la Serra Arámburo, va expressar que la llegenda -que avui es devela amb lletres daurades- no és una decoració, ja que recordarà les grans batalles del nostre país, així com les importants lliçons derivades d'elles.

Aquestes lletres, va expressar, són aquí per a no ser oblidades. Ens recordaran d'on venim i cap a on hem d'anar, però, sobretot, ens diuen per què i per qui som aquí.

La senadora Elvia Marcela Mora Arellano, d' Encuentro Social, va fer un crida a aturar els feminicidis al país. Va recordar que la història del sufragi femení és un aspecte central en la història de la democràcia a Mèxic.

Pel PRD, el senador Juan Manuel Fócil Pérez va dir que encara és difícil dir que Mèxic és un país amb igualtat, perquè hi ha un alt índex de feminicidis i denúncies per assetjament. Va exhortar a legislar sempre en cerca de millors condicions per a totes i tots els mexicans.

Per la seva part el senador Emilio Álvarez Icaza Longoria va subratllar que el feminisme és el moviment social més reeixit del segle XX a la data. La lluita de generacions de dones, "ens ha reconstruït i resignificat la vida".

Durant la cerimònia es va recordar que, el 1923, Elvia Carrillo Puerto, Raquel Dzib Cícero i Beatriz Peniche Barrera van ser les primeres dones electes com a diputades en el Congrés de Yucatán, 30 anys abans que s'acceptés el vot de les dones a Mèxic.

Les senadores i senadors, encapçalats pel president de la Junta de Coordinació Política, Ricardo Monreal Ávila, develaren en el Saló de Plens la llegenda amb lletres daurades: "Dret al vot de les dones, 1953".

Hi van ser presents en la cerimònia solemne les magistrades Janine Madeline Otálora Malassis i Mónica Soto Fregoso del Tribunal Electoral del Poder Judicial de la Federació; i Celia Marín Sasaki, del Tribunal Superior de Justícia de la Ciutat de Mèxic.

Pel Tribunal Superior de Justícia d'Oaxaca, la presidenta María Eugenia Villanueva; la magistrada Verónica de Gyves, del Tribunal Superior de Justícia de la Ciutat de Mèxic; Martha Alejandra Chávez Camarena i Martha Mercado, del Tribunal Electoral de la Ciutat de Mèxic.

També l'alcaldessa de Tlalpan, Patricia Elena Aceves Pastrana, María del Carmen Alanís Figueroa, integrant de la Red de Mujeres en Plural.

Per l'acadèmia Gloria Ramírez Hernández, coordinadora general de la Càtedra Unesco de Drets Humans de la UNAM i Marcela Lagárde, presidenta de la Xarxa d'Investigadores. Així com Pilar Sánchez, directora general d'Espacio de Mujeres, i Patricia Cañeado, de Vuelo de Colibrís.