Cristina Fallarás, III Premi de Periodisme María Luz Morales

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Media - ICT

There are no translations available.

Cristina Fallarás 1

El Premi, que es va lliurar a principis d'estiu, té com a objectiu incentivar treballs periodístics que versin sobre l'apoderament de les dones i els feminismes en qualsevol dels seus vessants.


La guanyadora d'aquesta edició ha estat Cristina Fallarás pel seu article: 'Femení Funeral: el lamentable recompte de les dones assassinades durant 2017', que va ser publicat al digital 'Público' el gener de 2018.

S'ha atorgat un accèssit a la periodista italiana Emanuela Zuccalà pel seu treball en multimèdia 'Crossing the river' que parla sobre les dones africanes en lluita contra la mortalitat materna. La fotografia la va realitzar Valeria Scrilatti. El reportatge fa el seguiment de tres treballadores de salut femenina (una doctora, una llevadora i una experta en salut pública) a Sierra Leone, Uganda i Nigèria, i explora temes específics i les possibles solucions, des de l'accés a la salut de les dones, al vincle entre la maternitat mortalitat i la desigualtat de gènere.

La Fundació Catalunya la Pedrera i l'Observatori Cultural de Gènere, amb el suport del 'Diari ARA', han estat els convocants de l'III Premi de Periodisme María Luz Morales, en honor a la prestigiosa escriptora i periodista cultural que va ser la primera directora a Espanya d'un diari d'abast nacional, en concret de 'La Vanguardia'.

 

Ma Angeles Cabré - Fallarás

Mª Àngels Cabré

 

Història del 'Premi de Periodisme María Luz Morales'

 

Mª Àngels Cabré ha agraït la col·laboració de l'Institut Català de les Dones (ICD), del Col·legi de Periodistes de Catalunya, de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), del Màster Gènere i Comunicació de la UAB (GIC), i de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadors de Catalunya - Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPICCAT-XIPVG).

Ha recordat que "aquest premi va néixer durant el Cicle de Conferències 'Grans catalans', impartit el 2014 a l'Ateneu Barcelonès, sent el també periodista i professor de la UAB Lluís Reales l'encarregat de dictar la de Maria Luz Morales. D'aquí va sortir el germen del projecte per a la creació d'aquest premi periodístic. Era el 2015 quan hi havia les alcaldesses Ada Colau, per Barcelona i Manuela Carmena per Madrid".

Va afegir que "el 2016 es va celebrar la primera edició del Premi, en un moment en el qual el poder canviava de mans, hi havia més representació femenina. Les dones estàvem fartes de ser al backstage i volíem convertir la veu de les dones en un altaveu. Hi havia molts companys periodistes que estaven fent una bona feina donant veu a les dones i informant sobre la violència de gènere. Aquest guardó vol ajudar a seguir l'evolució del periodisme feminista. En aquesta edició s'han presentat periodistes i col·laboradors de premsa de Catalunya, Espanya, Itàlia, Egipte i França, amb 167 treballs de diferents aspectes: reportatges, articles, entrevistes i treballs multimèdia".

 

Cristina Fallarás

Cristina Fallarás

En agrair el Premi, que consta de dues litografies de Guinovart i dos mil euros, Cristina Fallarás ha donat les gràcies "a totes les dones que en aquests últims segles s'han deixat la pell, tant periodistes com a dones que van viatjar de ciutat en ciutat per aconseguir que votéssim, dones en presons, en baralles, en camps de batalla ... sense totes aquestes dones valentes, avui jo no seria aquí. Les feministes i el feminisme no és un treball d'una sola persona, és una acumulació de veus. Aquesta és la base del feminisme".

Va recordar que "aquest és el reportatge més important de la meva vida. Era Cap d'Any de 2017, hi havia el cas de l'assassinat de Diana Quer. Ningú sabia què havia passat. Però tots els que s'omplien la boca diàriament amb el nom de Diana Quer, no sabien que ella no constarà a les llistes d'assassinades per violència masclista. Només consten les que han estat assassinades per la seva parella o exparella. Si el teu nòvio et mata d'un cop, si un desconegut et mata d'un cop de pedra per violar-te, si una puta és assassinada per un client ... això no compta com a violència masclista".

 

El jurat

El jurat ha estat format per la sociòloga Marina Subirats, Esther Vera, directora del diari 'ARA'; Marga Viza, directora de l'Àrea de Cultura de la Fundació Catalunya La Pedrera; Mavi Carrasco, presidenta de l'ADPC (Associació de Dones Periodistes), la periodista i presentadora Ariadna Oltra, el periodista Lluís Reales i Mª Àngels Cabré, escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere.

 

El Premi i el foment de la investigació de dones oblidades

A la presentació de l'acte, Marga Viza ha posat de manifest que "amb aquest Premi es vol fomentar una tasca d'investigació, recuperació i reconeixement de les dones ocultes, marginades i oblidades, perquè a poc a poc vagin emergint noms i rostres i surtin del anonimat i l'arraconament sistemàtic. Moltes d'aquestes dones, tot i que hi han estat, no han gaudit del just reconeixement que es mereixen. A dia d'avui hi ha molts temes prioritaris que ens afecten: la violència de gènere, la dificultat d'accedir a llocs importants en les empreses, i la dificultat en la presa de decisions sobre el propi cos, entre molts altres problemes que afecten a la dona".

 

Ester Vera - Fallarás

Ester Vera

 

María Luz Morales, primera directora d'un diari a Espanya

Per la seva banda Esther Vera ha explicat una anècdota personal de quan la van nomenar directora del diari ARA: "Encara no hi havia cap dona dirigint un diari a Espanya, un col·laborador, Josep Maria Casas, em va trucar per felicitar-me per ser la primera dona en aquest càrrec. Jo no em considerava ni dona ni home, sinó una periodista. Em va felicitar perquè arribava després de la Morales i em va dir que esperava que durés més que ella. Em va explicar que ella va ser directora a 'La Vanguardia' durant sis mesos, que la va escollir el sindicat perquè els seus companys van creure que era l'única dona que mereixia agafar les regnes d'aquest diari en uns temps tan difícils. Quan va acabar la guerra, ella va estar presa en un convent".

Després ha llegit un text de Maria Luz Morales, dona que, segons Vera, "exercia el feminisme d'una manera molt particular, sense concessions. Té molt mèrit fer la revolució des de dins del sistema. Em resulta molt atractiu. Pensem que això succeïa l'any 1927".

Durant l'acte, l'actriu Mercè Arànega, llegí alguns textos escrits per dones inclosos alguns de Morales.