Segon Wallay! Barcelona African Film Festival al Raval

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

Wallay1

 

El Barcelona African Film Festival Wallay! arriba aquest mes d’abril al Raval per segona vegada, amb la presència de la directora nigeriana Ema Edosio, que estrena el seu primer llargmetratge, Kasala i ofereix una Masterclass i l’actriu franc-senegalesa Nadège Beausson-Diagne, que participa en una taula rodona al Caixaforum.

 

La segona edició del Wallay!  porta ara films procedents d’Angola, Nigèria, Ruanda, Senegal, Sudàfrica, Zimbabwe i la regió dels Grans Llacs, amb tota la diversitat i creativitat del continent africà i en el seu propi llenguatge cinematogràfic, però amb novetats polítiques pròpies, reflectides poques vegades en les pantalles. Les pel·lícules es podran veure des de l’11 al 26 d’abril a la Filmoteca  de Catalunya i una part de la programació a l’Institut Français i al Caixaforum.

 

 

Wallay2

Foto de l'organització del festival Wallay!

 

 

25 anys del genocidi de Ruanda i la fi de l’apartheid a Sud-àfrica

Senegal celebrava el 6 d’abril els seus 59 anys d’Independència de la colonització francesa. París per la seva banda, anunciava el mateix dissabte la creació d’una Comissió per investigar el paper de les tropes franceses en el genocidi de Rwanda que, el dia 7 commemorava el 25 aniversari, que va comportar l’assassinat premeditat de gairebé un milió de persones, tutsis i alguns hutus en aquell país de l’Àfrica oriental. A la zona austral, Angola i Zimbabwe fa poc que han canviat de presidents, tot i que són del mateix partit que els ha governat des de les seves independències. Sudàfrica, per la seva banda, celebra comicis generals al maig, just quan han passat també 25 anys des de la fi de l’apartheid el 1994. El partit governant des de llavors, el Congrés Nacional Africà (ANC) de Nelson Mandela, intentarà revalidar el seu mandat, però no està clar que ho aconsegueixi pel creixent descontentament de la població negra sudafricana davant la seva situació econòmica, que no millora. I Nigèria ha celebrat eleccions aquest mes de febrer en què l’ancià president, Muhamadu Buhari ha renovat el seu càrrec, tot i les crítiques dels opositors.

El Wallay! Barcelona African Film Festival, impulsat per la periodista Gemma Parellada (Barcelona/Abidjan), la programadora i crítica de cinema Beatriz Leal i el periodista i gestor cultural Salym Fayad (Bogotà/Johannesburg), presenta el primer dia la pel·lícula guanyadora en l’edició de febrer de l‘'últim Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou (FESPACO) que, aquest 2019, ha commemorat el seu 50 Aniversari (en 25 edicions, que se celebren cada dos anys). La misericòrdia de la jungla (The Mercy of the Jungle, 2018), el segon film del director ruandès Jöel Karekezi va obtenir el premi a la millor pel·lícula del FESPACO. Aquest film, que narra l’odissea de dos soldats de Ruanda quan s’endinsen en la jungla i s’enfronten a les seves pròpies crisis existencials, inicia les sessions de la Filmoteca aquest 11 d’abril.

 

 

Wallay4.EmaEdosio Twiter

La directora Ema Edosio al seu twiter

 

Masterclass de la directora nigeriana Ema Edosio

En la mateixa tarda de l’11 la directora de cinema nigeriana Ema Edosio ofereix una Masterclass, oberta al públic, a la Facultat de Comunicació de la Universitat Blanquerna al Raval. Edosio es va formar com a directora de fotografia de manera autodidacta a Nollywood, la segona indústria cinematogràfica més potent del món després de la índia Bollywood i per davant de Hollywood. Després d’anys de treball com a freelance i gràcies al seu estil personal amb la càmera, va ser admesa a la New York Academy i en el Motion Pictures Institute de Michigan, Estats Units, on va estudiar direcció i fotografia. El 2013 va tornar a Nigèria i va treballar per a la BBC i els canals nigerians Eboy Life TV i Ndani TV. El 2014 va rebre el Premi a millor directora de cinema i televisió de l’any per la seva tasca en Ebony TV.

Casa Àfrica , que ja va col·laborar en la primera edició del Wallay!, en aquesta ocasió ha facilitat la presència d’Ema Edosio a Barcelona, on presentarà el seu primer llargmetratge, Kasala, el dia 12 (19:30) a la Filmoteca de Catalunya. La pel·lícula és una trepidant comèdia que mostra la vida quotidiana en un suburbi de Lagos i segons la pròpia directora, “és el reflex de la seva vida a Nigèria”.

A més de la jove directora, considerada la “nova veu de Nollywood”, la Filmoteca rebrà la visita de l’actor i gestor cultural de Luanda (Angola), Miguel Hurst, coautor del projecte fotogràfic ‘Cinemes Angola: una ficció de llibertat’, que presentarà el dia 16 (18,30h) la pel·lícula L’heroi (Herói, 2004), la trista història d’un jove excombatent, reclutat a la força, que ha de malviure pels carrers de Luanda després de l'amputació de la seva cama per una de les nombroses mines antipersones de la guerra. L’exposició sobre Angola es podrà veure a l’Ateneu del Raval i a la Universitat Blanquerna.

 

wallay3.kasala

Fotograma de la pelicula Kasala d'Ema Edosio

 

 

Versió senegalesa de 'La visita de la vella dama'

Al festival arriba també la versió restaurada d’un clàssic senegalès de 1992, Hyènes (Hienes) basat en l’obra de teatre de Friedrich Dürrenmatt, La visita de la vella dama. Aquesta pel·lícula forma part d’un grup d’iniciatives internacionals que recuperen i restauren els grans clàssics del cinema africà, entre ells la Fundació de Martin Scorsese. Coproduïda per Suïssa, Senegal, Gran Bretanya i França, Hienes és un film africà emblemàtic en el qual el director Djibril Diop Mambéty denuncia la corrupció, el colonialisme i el conformisme social a través del retorn d’una dona a una petita ciutat senegalesa.

De Sudàfrica arriba el film Vaya (2016) d’Akin Omotoso, distingit per l’Acadèmia Africana de Cinema com el millor director. La pel·lícula explica les històries entrellaçades, amb emocions i suspens, de dos nois i una noia que viatgen en tren de Durban a Johannesburg i experimenten el que significa dormir als carrers a la capital econòmica sudafricana.

L’actriu franc-senegalesa Nadège Beausson-Diagne que estarà el 10 de maig al Caixaforum a la taula rodona "El silenci", és coautora amb Aïssa Maïga  de la publicació ‘Noire n'est pas mon métier’ (Negra no és el meu ofici), que denuncia el racisme i el sexisme en el cinema francès i elles dues no es cansen de criticar que sempre “som negres abans de ser nosaltres” mateixes.

 

 

 

Wallay5.NADÈGE-BEAUSSON-DIAGNE

L'actriu Nadège Beausson-Diagne: foto del festival Wallay!

 

 

No tenim por, #memepaspeur, el #metoo africà

Nadège Beausson-Diagne és, a més, una de les fundadores de la plataforma 'No tenim por' (#memepaspeur) creada durant aquest últim FESPACO per un col·lectiu d’actrius per recolzar-se mútuament i divulgar els abusos contra les africanes en la indústria del cinema, que va arrencar amb la denúncia de l’actriu burkinesa Azata Soro, segons explicava la periodista Gemma Parellada en la seva crònica  'Les dones del cinema africà trenquen el silenci’. Soro li confessava a la corresponsal que no sabia d’on li va sortir el coratge, però es va sumar al testimoni de Beausson-Diagne “que va trencar 18 anys de silenci el mateix dia, a la mateixa sala”. Potser el nom de la seva taula rodona a Barcelona tingui relació amb aquestes reivindicacions. Les dones africanes han dit prou i “han trencat el silenci que avala els seus agressors”, entre ells “l'oncle Tahirou’ denunciat per Azata Soro, un influent i poderós realitzador regional i germà de l’històric director Idrissa Ouedraogo.

Però les actrius i les directores també van denunciar en aquest 50 FESPACO que “la indústria del cinema segueix sent un univers masculí”, amb el seu propi sostre de vidre. En tots aquests anys hi han hagut ‘superpel·lícules’ de dones de Ghana, Kenya, el Marroc, Algèria i d'altres països, però que “mai s’han endut el gran premi”, li expressava a Dakar un altra senegalesa, Fatou Kande Senghor, “pintora, modista , fotògrafa, escriptora, realitzadora, agitadora cultural i artista amb lletres grans” al periodista José Naranjo .

Així que la taula rodona ‘El silenci’, de Nadège Beausson-Diagne es planteja molt interessant. Tindrà lloc el 10 de maig després de la presentació de la pel·lícula La bella i els gossos (Beauty and the Dogs, 2017) de la directora tunisiana Kaouther Ben Hania, una coproducció de diversos països, premiada a la 16 Edició del Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia-Sant Sebastià, a l’abril de 2018.

 

Wallay6.KaoutherBenHania.Wikipedia.org

La directora Kaouther Ben Hania. wikipedia.org

 

 

Abusos físics i psicològics després d'una violació

El jurat que atorga el ‘Premi Amnistia Internacional’ en aquest festival basc, va concedir el guardó al llargmetratge 'Beauty and the dogs' de Kaouther Ben Hania  “per la precisió amb la qual aborda l’assetjament i el procés de culpabilització que pateix una dona que vol denunciar una violació”. I “en un moment en què les reivindicacions de les dones estan arribant a una nova dimensió, aquesta pel·lícula afegeix un element més de reflexió en defensa dels drets de les dones” a Tunísia.

Basada en un fet real, “la pel·lícula desplega minuciosament un relat tens i angoixant sobre els abusos físics i psicològics als quals es veu sotmesa Mariam, la protagonista. El llargmetratge narra el procés pel qual passa al llarg d’una nit quan, després de ser violada, tracta de denunciar-ho”. S’enfronta a la “incomprensió i la culpabilització de les persones a les que acudeix, a les amenaces i vexacions de la policia perquè no denunciï”. I mostra, a més, “la rigidesa de les institucions, que no han canviat” després de la Revolució de la primavera a Tunísia, i retrata també “la impunitat i el corporativisme de les forces de seguretat, i els riscos que assumeixen els i les que defensen la víctima” .

Les dones tunisianes encara enfronten molts reptes, entre ells la discussió per la igualtat en els drets a l’herència que s’haura de debatre de nou, ja que a la fi d’aquest 2019 hi ha convocades noves eleccions presidencials i legislatives.