Fins que totes siguin lliures, cap dona en l’oblit

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

There are no translations available.

1ANYCAPDONAENLOBLITretallat

 

Dones per la República organitzà aquest passat 23 de març un acte en reconeixement i suport a les represaliades polítiques. Ha coincidit, aquest mes de març, amb 1 any de la campanya Cap Dona en l'Oblit! iniciada amb l'empresonament de Carme Forcadell i Dolors Bassa i l'exili de Marta Rovira.

 

 

 

1ANYCAPDONAENLOBLIT2

 

 

 
 
L'acte, que es feu a l'esplanada de davant El Born Centre Cultural, a Barcelona comptà amb la participació de l'actriu Txe Arana com a presentadora i les intervencions de: Bernat Pegueroles, Olga Ardariu, Maribel Sabaté, Tània verge, Carme Sansa, Gabriela Serra, Dolors Sabater, Ester Capella, Elisenda Paluzie, Laura Borràs, Núria de Gispert, Joan Rigol i les actuacions de Clara Ayats, Eulàlia Bargalló i Ovidi4. També amb vídeos des de l'exili i el confinament, i cartas des de la presó. L'actriu Carme Sansa ha estat l'encarregada de la lectura del manifest Cap Dona en l'oblit.
 
 
 
 

 23.03.19 Elisenda Paluzie

Elisenda Paluzie

 

 

La primera a intervenir fou la Presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, qui afirmà que no es pot normalitzar la situació de preses i exiliades. Digué que, en aquest sentit "la Campanya “Cap Dona en l’Oblit”  de l’ANC ha estat una campanya magnifica. La vam començar amb l’ingrés a la presó el 23 de març de l’any passat. Ens vàrem organitzar no només amb la Sectorial de Dones de l’assemblea sinó també amb els partits polítics i els sindicats, amb Dones per la República, cobrint tots els actes de suport a les presons de Puig de les Basses i de Mas Enric". Reflexionà que " hi havia el risc que les preses polítiques i exiliades caiguessin en l’oblit i gràcies a aquesta campanya no ha passat, però no podem fer només aquests actes, no podem només mantenir els símbols com el llaços grocs. No podem paralitzar-nos". Rememorà que l'endemà de l’entrada a la presó també fou escollit el secretariat nou de l'ANC "77 persones que vàrem decidir dirigir i gestionar aquesta entitat que estava al punt de mira de la fiscalia dels poders de l’estat" i  recordà que la primera manifestació del nou secretariat ja fou l’endemà mateix quan detingueren al president Puigdemont a Alemanya i assegurà que "fins ara el nostre missatge ha estat que no ens aturarem, i no només no ens aturarem sinó que lluitarem amb força i amb persistència per aconseguir el nostre objectiu polític que és la independència". De fet exposà que estan actuant i han d’actuar "amb campanyes que ens preparen per la independència, com la que vam estrenar el 8 de març amb el lema “La nostra força la nostra independència”. 

 

A continuació, fou el torn de les paraules de Marcel Mauri a través d’un vídeo projectat en una gran pantalla lateral. El vicepresident d’Omnium Cultural donà el seu suport a l’acte, tot recordant a les preses polítiques i exiliades.

 

 

23.03.19 Txe Aranega

Txe Arànega

 

 

Txe Arànega presentà i donà la paraula a “quatre grans dones que ens parlaran d’aquesta situació de manca de llibertat i d’infàmia en que es troba el poble català”: Gabriela Serra, mestra i activista, ex- diputada al Parlament de Catalunya; Laura Borràs, especialista en Teoria   de la literatura i la literatura comparada catalana, llicenciada i doctora en filologia catalana i avui encara la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Esther Capella, jurista, diputada al Parlament de Catalunya i ex - diputada a les Corts espanyoles, actualment  Consellera de Justícia; i Dolors Sabaté, professora i activista i ex-alcaldessa de Badalona.

 

 

 23.03.19 Laura Borràs

Laura Borràs

  

 

L'encara Consellera de Cultura, Laura Borràs, fou rebuda amb forts aplaudiments, potser quasi en el seu darrer acte com a consellera. Saludà efusivament a tota l’assistència “compromesa amb totes aquestes dones privades de llibertat, reprimides i invisibilitzades pel fet de ser dones” i afirmà: “La nostra força es la nostra independència”. 

Tot seguit llegí un poema de Rosa Fabregat anomenat  “No callarem, les dones” que li semblà perfecte per a l’acte: “ No callarem, les dones / no callarem contra el silenci de la historia que ens ha esborrat sense compassió, conscienciació...”

La gent que hi havia a l'esplanada respongué: No callarem! No callarem! No callarem!...

“Som aquí per donar veu a totes aquestes dones que no la poden exercir directament, exiliades, represaliades, empresonades... Recordà, Borràs, totes les darreres abraçades, petons i salutacions que feu a: Clara Punsatí, Meritxell Serret, la mare de l’Anna Gabriel, Consellera Dolors Bassa, Presidenta Forcadell, al pare de Tamara Carrasco.... “. Totes  i tots hem d’estar unides davant d’aquesta vergonya, d’aquesta absoluta injustícia que patim i que no podem normalitzar. Les dones estem massa acostumades a ser mitges costelles, mitges taronges... i no volem ser trossos ni meitat de res ni de ningú, som dones, senceres. Parlem i no callarem! No callarem!

Després d'un fort aplaudiment, llegí el Poema de Jaume Vidal Alcover, El Buit. “Hi ha un buit a la ciutat que em pertany ara / tu l’omplies amb l’esclat de la basta esperança que eres / ànima alçada i amunt com una llança...".

Borràs digué que “amb elles segrestades, tenim la vida feta a trossos, estem incomplertes i ho estarem fins que les deixin en llibertat... Nosaltres serem la seva mirada, la seva veu. El nostre gest serà aquest tossut gest insubornable de la revolta i de la insubmissió permanent”.

La Consellera de cultura s'acomiadà entre aplaudiments i crits de "No callarem".

 

23.03.19 Gabriela Serra

23.03.19 Gabriela Serra 1

Gabriela Serra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Soc la Consellera de la Rebel·lia”, amb aquesta presentació Gabriela Serra inicià el seu parlament. De tant en tant tenim algun privilegi, pocs els de la CUP, però algun molt de tant en tant...Vaig ser a Madrid amb la Dolors i la Carme. Ambdues diuen molt de la fortalesa de la nostra gent, aguantant tot el diluvi de mentides que es diuen al judici.  La fortalesa en la convicció està molt per damunt de la malignitat de la repressió i de l’estupidesa de l’aplicació de la injustícia.

Serra feu ironia sobre el fet que al davant, a primera fila, ja hi veia totes les candidatures possibles, i demanà que davant aquest mesos molt complicats - de fet pregà i exigí- que en el nom de totes elles, en el mateix moment d’haver votat tothom torni amb la seva gent del barri, de l’ateneu, de l’assemblea, d’Omnium, de l’ateneu, del poble... per combatre al carrer per la república “perquè aquest és el motiu pel qual els nostres homes i les nostres dones són a la presó”. Ens cal ser “poble organitzat, poble rebel i poble combatiu.  Poble al carrer, que està per la independència i la construcció de la república”, digué entre els crits d’assentiment i els forts aplaudiments de la gent.

“No deixem que les urnes d’aquests dies trenquin amb la urna majúscula que fou la de l’1 d’octubre, Força!”, reblà.

 

 23.03.19 Dolors Sabaté

  Dolors Sabaté

 

Dolors Sabaté feu l’inici de la seva intervenció molt centrada en la Presidenta Carme Forcadell, a qui conegué ja fa molt anys per temes professionals. Comença dient: “Estic segura que avui s’indignaria i es revoltaria davant la profanació de les escoles d’aquests dies, davant la repressió de la llibertat d’expressió”. Paraules que arrencaren els xiulets de la gent per les decisions de la Junta Electoral Central i les actuacions policials a les escoles.  

Tot seguit lloà la tasca de Carme Forcadell: “Al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot. Donar la paraula a tothom i rebatre-la. Gràcies per la teva integritat, per la teva resistència”.

Sabaté afirmà que “ens dol cada minut que passes injustament privada de llibertat, cada minut que tu i la Dolors, preses polítiques -que avui visibilitzem-, cada minut de patiment a la presó, a l’exili, de totes, de tots sota totes les formes de repressió, de persecució de la llibertat d’expressió, d’encauaments, de detencions, de confinaments com el de la Tamara. Quina vergonya! vergonya de judici! Estem davant d’una limitació sense precedent de la democràcia, d’uns intents de retallar-la, d’empetitir-la. I què pretenen? que ens quedem aturades, callades i submises? Doncs, no! Ens volen fer creure que només hi ha democràcia dins la llei i que la interpretació de les lleis és única i restrictiva”.

Per Dolors Sabaté és precisament lluitant contra les lleis injustes i restrictives que s’aconsegueix avançar, com va passar amb la insubmissió, i durant el 15M quan la Junta Electoral obligava a desallotjar les places, i també amb els desnonaments. Avisà l’ex-alcaldessa de Badalona que no s’ha de caure en la seva trampa, en el seu marc mental. I es dolgué que hi ha molta gent que es d’esquerres i està caient en aquest marc mental. Per això afirmà que la Presidenta Forcadell va saber defensar fermament la democràcia al Parlament permetent el debat parlamentari, ja que l’autodeterminació no és delicte. També va parlar de les vivències positives del dia 16 de març a Madrid, on en fraternitat amb els altres pobles de l’estat s’exigí el Dret a l’Autodeterminació. 

Acabà el seu parlament entre crits de llibertat, llibertat! Exigint la llibertat de les preses i presos polítics i de les i els exiliats per aquesta causa general i Llibertat immediata per a Carme Forcadell!.

 

 23.03.19 Ester Capella

Ester Capella

 

La Consellera de Justícia Esther Capella, explica que “aquests dies també pensava en totes aquelles dones republicanes que fa 80 anys també varen patir la repressió i l’exili”. I amb un poema de Montserrat Abelló, escriptora feminista republicana i dona compromesa, va voler reivindicar “el coratge de la Presidenta Forcadell i el poder de la paraula que construeix ciutadania” i “el de la Consellera Bassa amb el dret a tenir Drets, ara ambdues empresonades i jutjades al Tribunal Suprem.  I el de les exiliades Marta, Anna, Clara i Meritxell, que son lluny de casa i volem que tornin a ser entre nosaltres. Persistirem!”

“Patim la seva absència, nosaltres totes plegades les seves companyes i els seus companys de lluita, amigues i amics i sobretot les seves famílies, com l’Olga, la filla del Conseller Romeva que avui fa anys i ja és el segon aniversari que passarà amb el seu pare a la presó. Som moltes!, som fortes! (...)  I pensant en vosaltres fem: de la sororitat, bandera!;  Del compromís, una forma de vida; i de la honestedat la millor eina per fer política i No! No ens rendirem fins que estiguin tots i totes a casa amb nosaltres! Visca la Llibertat!.

 

 23.03.19 Marit Forcadell

 Bernat Pegueroles

 

Arànega presentà a continuació a Bernat Pegueroles, el marit de Carme Forcadell que va llegir una carta d’ella escrita des de la presó d’Alcalà-Meco i a Olga Arderiu, l’advocada de la Presidenta. Trigaren una estona a poder parlar ja que la gent de la plaça del Born no parava de cridar. “No esteu sols!”, “No esteu soles!”.

En la seva carta Forcadell parlava d’aquest judici contra els drets fonamentals i les llibertats democràtiques, d’un judici que dia rere dia demostra que no és just com no ho va ser la instrucció, ni el tractament de testimonis. 

Parlava del 8 de març i de les que havien lluitat pels drets de les dones, una de les lluites més importants del segle XIX i malauradament també del XXI. Diu Forcadell, que si avui les dones gaudim de més drets i llibertats no és perquè ens hagin regalat res sinó que ha estat per la lluita de tantes i tantes dones a través de la història. I que avui precisament, no només a Espanya sinó a també a Europa i al món, aquests drets aconseguits es veuen amenaçats per l’extrema dreta. Cal reivindicar el feminisme, reivindicar, sí, la desaparició de la bretxa salarial però sobretot l’erradicació de la violència masclista que sovint és la punta de llança que arriba després d’anys de menysteniments i maltractaments.

“Som republicanes i som feministes. Son dues causes indestriables, qualsevol repte de país ha d’anar lligat indiscutiblement a eliminar les discriminacions existents, a fomentar i protegir els drets fonamentals”, diu en la carta i afegeix “ Cap canvi es possible si no el liderem conjuntament homes i dones. No podrem avançar ni com a país ni com a societat sinó avancem en la lluita feminista".

De cara al cicle electoral que ve, demana que es recordi als partits que defensen els drets personals i professionals, que volen avançar cap a una societat més igualitària, compromesos amb la lluita feminista, la igualtat i la no discriminació: “Pensem a l’hora de votar en les nostres avantpassades que van lluitar perquè tinguéssim una vida millor que la seva, pensem en les nostres mares, germanes, filles i netes. Pensem en nosaltres!, que cap partit ens pugui arrabassar tot allò que hem aconseguit. Votem amb coratge i dignitat!”.

Per acomiadar-se, Carme Forcadell digué que el que és bo per Catalunya ho és per a nosaltres i es manifestà convençuda d’un proper retrobament, tot enviant un: "Us estimo!". 

Un "Us estimo", respos amb crits de llibertat preses polítiques! Llibertat preses polítiques!

 

 23.03.19 Ola Ardariu

Olga Arderiu

 

Olga Arderiu remercià de part de totes les defenses el suport rebut. Per a ella el dia que Carme Forcadell va entrar a la presó va ser un dels dies més tristos de la seva vida per la injustícia que es cometé en empresonar-la per haver defensat el dret a parlar. I també volgué expressar el sentiment d’impotència, de jugar en camp contrari que tenen durant el judici, pels horaris de presos i preses, pel fet de  no poder mostrar les proves, pels privilegis que reben les acusacions...Pel que fa a la Carme, que hauria de ser jutjada a Barcelona al TSJC, intenten construir mentides i destacar-la en tot moment, de fet els sembla estar en un camp de mines... no obstant això, explicà l’advocada Arderiu que “quan més grans siguin les seves exageracions i les seves mentides és més evident que podrem arribar a demostrar el que volem demostrar.  Això només significa que si estan fent aquest joc brut és perquè tenim la raó i la veritat de part nostra per tant...- continuà després d’una interrupció amb forts aplaudiments-....  Per tant ens mantenim fortes i dignes perquè tanta injustícia no pot tenir cap reconegut.

 

 

23.03.19 Cap Dona Oblit

 

 

Després d’uns llargs aplaudiments, l’actriu presentadora donà pas a la mare d’Anna Gabriel, Maribel Sabaté, i posteriorment a Mireia Mata Solsona, amiga i companya de la Consellera Bassa al Departament de Treball.

 

 23.03.19  Maribel Sabaté

Maribel Sabaté

 

Maribel Sabaté feu un parlament abans de llegir una carta d’Anna Gabriel, amb algun afegit de collita pròpia sobre la necessitat d’unitat – tal i com digué- i avisant que intentaria no emocionar-se gaire, afirmà: “La Nostra força, la nostra Independència”, i donà les gràcies a totes les organitzadores, a les que els hi donen força mostrant la seva solidaritat a totes les feministes afectades. Parlà també de la manifestació del 16 de març i la lluita arreu de l’Estat per la llibertat d’exiliades, exiliats, preses i presos i persones represaliades. Avui diem “Cap dona a l’oblit”, “ Us volem a casa lliures, ara”, “Un any de presó, un any de dignitat” i reclamà “l’alliberament immediat de la nostra M.H. Presidenta Carme Forcadell i de la H. Consellera Bassa”,  recordà una a una totes les represaliades i reivindicà a “totes les dones anònimes d’aquest país que ens ajuden, que protesten als carrers, la perseverança en la seva actitud. No podran empresonar els nostres sentiments ni les nostres idees perquè la nostra força és la veu de la justícia, de les idees, de la democràcia”, i es manifestà decidida a continuar lluitant per a totes elles “perquè són les nostres representants”.

Rebé molts aplaudiments del públic, abans d'acabar amb paraules d’Anna Gabriel: “Es l’hora de trepitjar carrers, places, explanades, ateneus... El que ens està passant, crec que ens posa en una situació de consciència per lluitar, malgrat estiguem cansades, malgrat ens desorientin, malgrat no sabem ben bé a on anem, malgrat les converses dels que ens demanen el perquè de moltes coses, no renunciem a ser protagonistes de la nostra historia. Autorganitzem-nos i no davallem. De fet, com vam fer l’1 i el 3 d’octubre de 2017”. Les paraules de Gabriel feren un recorregut pels dies de l’empresonament de Carme Forcadell i explicà que bona part del motiu que fa que ella estigui a Ginebra es justament per les preses i els presos, perquè “Poso el meu cos i la meva causa a disposició del món per denunciar una repressió que només vol que ens tanquem a casa i jo he decidit deixar la meva per fer aquesta denuncia pel món. Fem-nos còmplices en la victoria (...) Intentem ser més, no perdre ningú pel camí - no ens discutim, afegeixo jo digué Maribel Sabaté- No tinguem por i si la tenim deixem pas a qui no la tingui per posar-se al capdavant com ens varen dir l’1 d’octubre a les portes dels col·legis electorals”. “Gràcies per ser-hi i per tenir-nos presents i sobretot que sapigueu que l’exili es fa més suportable cada vegada que rebo les cartes de companyes i companyes des de la presó. M’agradaria que penséssiu que un dia mirarem enrere dels patiments i somriurem. He viscut pensant en un país més just i més lliure. Això és el que volem, i per això lluitarem i per això no ens venceran. Visca la terra! Visca Catalunya i Visca Els Països Catalans!”, acabà la lectura de la carta envoltada d’aplaudiments, visques i crides a la unitat.

 

 23.03.19 Mireia Mata Mireia Mata

 

Començà Mireia Mata la seva intervenció amb les paraules de la Consellera Dolors Bassa donant les gràcies a les companyes de Cap Dona en l'Oblit, que des de fa un any treballen de manera incansable per les dones represaliades, dones de partits republicans, d’entitats, i a tall individual que s’han unit per una causa comuna. Companyes que s’han trobat a Mas Enric, a Puig de les Basses, a les places dels pobles, a les trobades, a les manifestacions amb imatge amb paraules. Continua la missiva donant les gràcies per les cartes rebudes i explicant la quotidianitat actual amb les anades i tornades de la presó al Tribunal Suprem, del cansament i de la manca de temps... “Us escric, però, quatre paraules en un foli groc. Som republicanes perquè som feministes i som feministes perquè som republicanes. Treballem perquè les onades de dones que van recórrer el passat 8 de març els carrers de Catalunya i del món, vagin més enllà (...) per canviar les estructures patriarcals que sustenten la societat on vivim”. També proposa (per contrarestar l’excessiva testosterona) treballar de forma col·laborativa i entenent el poder com un deure i no pas com una propietat, creure en la negociació i no en la imposició, o construir lideratges plurals i compartits enlloc d’unipersonals per un futur amb l’aliança de les dones. “Blanca la neu, blau el mar, groga la llibertat i lila el bes meu. Una abraçada lila i groga a totes!”, amb aquests mots s’acomiadà la Consellera Bassa.

 

 

Amb un record a totes les empresonades i encausades, Meritxell Serret, des de Brussel·les, afirmà que: “Som dones honestes, de pau i profundament democràtiques” i denuncià la injustícia de la presó i l’exili i la necessitat de treballar “Per un país mol més just i igualitari. Per una societat on el feminisme sigui la norma i no l’excepció”. I emplaçà a tots i a totes “Per fer aquest República i una societat millor”.

 

A continuació des de Ginebra, Marta Rovira denuncià per vídeo la màxima repressió política, la presó. “Les volen callades” afirmà. Recordà a Dolors Bassa, en les seves paraules “una gran Consellera que va treballar per les dones més desafavorides d’aquest país perquè tinguessin igualtat d’oportunitats. I una altra gran dona, Carme Forcadell, la nostra Presidenta”. Rovira cridà a treballar per recuperar “l’espai polític que volem radicalment democràtic”, l’expressió lliure, la democràcia. Rovira digué que vol anar molt més enllà del lema “Cap Dona en l’oblit”, “les dones volem seguir dempeus (...) combatent la repressió, que ens afecta diferent perquè som dones i la repressió en femení és molt més dura”. I s’acomiadà amb un “Cal seguir lluitant, cal seguir endavant, i cal seguir també construint aquest camí tan ample per on volem que hi circuli tothom...que és el camí de la República Catalana on les dones hi visquin amb tots els seus drets i amb totes les ganes i tota l’ambició de construir aquesta República i un país millor”.

 

23.03.19 Public 1

 

 

Tamara Carrasco, activista del CDR de Viladecans i investigada per la Audiència Nacional, també s’adreçà al públic a través d’un vídeo ja que encara té prohibit sortir de Viladecans. Carrasco reclamà “cap Dona en l’Oblit” i “ Ni un pas enrere” (lemes corejats per l’assistència a la Plaça de davant del Born).

 

 

23.03.19 Músiques

 Clara Ayats i Eulàlia Bargalló

 

Després fou el torn dels Presidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Roger Torrent i de l’anterior i primera presidenta dona del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. Benach i Torrent ho feren mitjançant vídeos on lloaren a la Presidenta Forcadell i a la Consellera Bassa, com a dones fermes i valentes, lluitadores pels Drets de les Dones.

 

23.03.19 Nuria de Gispert

Núria de Gispert

 

La ex Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, volgué manifestar a totes les represaliades que “no esteu soles i que no callarem. Que serem al peu del canó, com a dones, com a professionals, com a polítiques i com a independentistes serem al vostre costat. I us volem donar les gràcies pel vostre exemple”.  Per a ella, "a la Carme la estan jutjant per rebel·lió i sedició per fer la seva feina, per complir com a Presidents del Parlament de Catalunya, per donar la paraula, per fer que el parlamentarisme sigui real”. “La Carme, que ha estat capaç de desobeir al Tribunal Constitucional ha estat una molt bona Presidenta”. Gispert es mostrà orgullosa que Catalunya hagi aconseguit tenir dues dones Presidentes del Parlament i rebé forts aplaudiments del públic per aquestes paraules. Cridà a aconseguir més llocs de poder per a totes les generacions de dones. I afirmà que ella hagué fet el mateix que Carme Forcadell i digué adeu amb uns sonors “Carme, estem amb tu!. Dolors, estem amb tu!”.

 

 

23.03.19 Joan Rigol

 Joan Rigol

 

 

L' ex President del Parlament Joan Rigol tingué un diàleg amb Carme Forcadell, a través dels kilòmetres i del mur de la presó, tot dient-li que li han posat per haver fet allò que havia de fer i que ella ho feu amb dignitat, d’acord amb els representants democràtics majoritaris del poble de Catalunya per un poble lliure i independent, per voler la sobirania. Reclamà els valors de Forcadell, de Bassa, de la resta... per fer un poble amb els valors republicans, més humà on no hi hagi marginats ni marginades, un poble del civisme actiu. “Per això,  Carme i Dolors i totes i tots els que esteu a l’exili i a la presó, us necessitem i us esperem amb tot el cor”. El públic l'acomiadà amb crits de Llibertat!, Llibertat!.

 

 

 23.03.19 Tania Verge

Tània Verge

 

A continuació Tània Verge, també encausada per haver estat membre de la Junta Electoral del referèndum de l’1 d’Octubre, llegí uns fragments de la glosa que feu en l’acte de lliurament de la medalla d’or de la Generalitat de Catalunya a la Presidenta Carme Forcadell el passat 10 de gener al Palau de la Generalitat (llegiu la glosa i l’article relacionat de La Independent). Verge, en la seva glosa, explica que Carme Forcadell és l’exemple de l’activisme cívic, pacífic i democràtic. Que per a ella “la llibertat de Catalunya només té sentit si va acompanyada de la llibertat de les dones. És a partir de l’objectiu compartit de la llibertat del país travessat per un fil lila, que moltes dones hem coincidit amb la Carme”. Amb el lideratge de l’ANC va contribuir a donar nous espais al feminisme, com a Presidenta del Parlament de Catalunya va introduir canvis substantius en la manera d’operar de la institució, horaris per a conciliació, cicle de debat d’igualtat efectiva, fer visible la condemna a la violència masclista. “Encara avui – diu Verge- segueix infatigable la lluita feminista contribuint a conscienciar-nos de les implicacions que té en una societat masclista estar presa, essent dona, en uns centres penitenciaris concebuts per homes per recloure-hi altres homes”. “No hi ha presó que pugui fer que la Carme deixi de treballar per la igualtat de les dones” afirmà Tània Verge.

Acabà la seva intervenció amb unes paraules de la pròpia Carme Forcadell: “Amigues, penso sincerament que aquesta onada de dones que avui aixequem la veu serem capaces de canviar les estructures patriarcals que sustenten actualment la nostra societat, i parlo de canviar-les i capgirar-les per complet, no pas adaptar-nos-hi. En el cas de la política, per exemple, no és fàcil fer encaixar les dones en unes estructures, que d’entrada per exemple estan codificades com a masculines. El que cal es que canviem les estructures mateixes i això representa percebre el poder de manera diferent, pensar de forma col·laborativa enlloc d’individualista, entendre el poder com un atribut o fins i tot com un dret i no com una propietat”.

Després d’aquesta intervenció, les persones congregades aplaudiren i cridaren: Visca, visca, visca, la lluita feminista! I Visca, visca, visca República Feminista! Dones lliures en territoris lliures!

 

Tot seguit es passà un vídeo de les mares d’Alzazua i s’aixecaren banderoles per la llibertat de la i dels joves en presó.

 

23.03.19 Carme Sansa

 

 Carme Sansa

 

23.03.19 Carme Sansa grup

 Carme Sansa i representants d'organitzacions i col·lectius convocants

 

 

Per finalitzar, l’actriu i activista Carme Sansa feu la lectura del Manifest “Cap Dona en l’Oblit” en nom de Dones per la República, manifest d’una campanya que ja fa un any que dura i que ha estat impulsat per les organitzacions que en formen part: ANC Dones, Associació  Afectats 1 d’Octubre,  Comissió per la Dignitat, Dones no estandar, CDR territorial, Dones x la Independència,  Intersindical SCC, Omnium Cultural, Súmate, USTEC, CUP, Demòcrates de Catalunya, ERC, PDCAT, Poble Lliure. Amb Carme Sansa a dalt de l’escenari i representants de les esmentades organitzacions acompanyant-la, s’acabava l’acte després de escoltar la música del grup Ovidi 4 Columna Maria-Mercè Marçal, que interpretaren tres cançons.

 

23.03.19 Ovidi 4

 Ovidi 4 Columna Maria-Mercè Marçal

 

 

23.03.19 Public