Cada dia és 8 de març

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Carme Porta Abad

 

OPINIÓ

Cada any entorn el 8 de març es produeix una setmana de canvis als mitjans de comunicació. De sobte, les dones som al centre per uns dies.

Es parla de les desigualtats, de les reivindicacions, els desitjos, de les necessitats... en perfecta paritat, i això vol dir que alguns senyors, que no han preparat gaire ni els interessa el tema més enllà de la pròpia centralitat, opinin sobre el que reclamem, desitgem, necessitem, sempre i quan els seus privilegis no quedin disminuïts. Tot plegat ben tintat de violeta i amb una empatia artificial.

Enguany ha estat així, però a més estem de moda. La vaga feminista i les mobilitzacions del 8 de març que han anat creixent i que l'any passat ja van mostrar la seva força al carrer, no pot deixar de ser present. Un fet curiós és que la reina Letícia ha comunicat que farà la vaga (la podria fer permanentment i deixar pas a la República!), i altres dones destacades, de caire conservador, també han mostrat el seu suport. Es parla arreu i ens deixen parlar una mica, però desapareixerem en poc temps, nosaltres, els temes que volem parlar, els nostres desitjos i necessitats. Som una campanya.

Per això fem vaga, per mostrar la força que tenim, no és una aturada parcial commemorativa perquè el que volem és exercir els nostres drets, i per exercir-los hem d'aturar el món per canviar-lo. No el canviarem amb la reina de vaga ni amb els senyors que no ens escolten, el canviarem donant la volta al món, replantejant els privilegis, repartint el treball i la riquesa. Perquè si, juntes som més fortes i no volem perdre cap dret, volem seguir avançant.

Els nostres drets es posen en dubte per forces vingudes de la caverna, d'allò que molta gent pensava ja era el més enllà. Un exemple clar ha estat el nazibus que s'ha volgut passejar per Catalunya, ha rebut el rebuig social i institucional i va passar ràpidament, però segueix voltant per terres de l'Espanya veïna. Aquesta és una vaga internacional i els drets els reivindiquem per totes, ni un pas enrere i molts cap endavant!.

Drets que ens neguen a totes en tota la nostra diversitat. No som un objecte únic, som subjecte divers, som majoria social en marxa que reclamem l'espai que ens pertoca, volem denunciar l'exercici del privilegi masculí, però també el privilegi capitalista, el racisme, la transfòbia... allò que ens marca la vida i destrueix. Aspirem a ser dones lliures en una societat diversa on els privilegis de gènere, de classe, de raça... no siguin possibles. On la violència masclista que ens assassina no tingui cabuda i el nostre cos i el nostre desig sigui decisió nostra.

El feminisme és transformador, no només volem ser presents, no som una quota (encara que siguin necessàries) no som un nombre, som força transformadora. Ens aturem i plantem cara perquè volem canviar el món, perquè no volem ser una campanya, som dones els 365 dies de l'any i volem que cada dia sigui un 8 de març.