Una vaga feminista, perquè?

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

 Maribel Nogue

OPINIÓ

Ja és el segon any que, amb motiu de la commemoració del 8 de març com a Dia de les Dones, es convoca una vaga feminista.

I podríem preguntar-nos perquè una vaga feminista, quina diferència hi ha entre una vaga laboral tradicional i una vaga feminista, perquè una vaga no és el mateix que una manifestació, és a dir, sortir al carrer, que de sortir al carrer ja fa molts anys que les dones hi sortim.

Molt més que una bretxa salarial

L'any passat ja es va posar l'accent de la reivindicació en la denúncia de la bretxa salarial, és a dir, la diferència retributiva que reben les dones per la mateixa la feina que fan els homes. Això ve de lluny, del concepte que es té del diferent rol assignat als homes i les dones en el sí de les famílies, on els homes representen la aportació econòmica més important i la aportació de les dones (a partir de la seva incorporació al món del treball remunerat) és concebuda com un complement i -en funció d'aquest rol- s'han establert feines de primera i feines de segona, amb retribucions diferenciades. No obstant, amb la gradual incorporació de les dones a determinats sectors professionals (mestres, metgesses, infermeres, etc...) i com a conseqüència de les seves lluites -no ho oblidem- han assolit un cert nivell salarial que -en aquests temps de crisi- fins i tot s'ha donat el cas d'haver-se invertit la situació, de forma que el salari de la dona ha estat la principal i més estable font d'ingressos en l'àmbit familiar.

Estendre la vaga a tots els àmbits

Amb tot, en la vaga feminista d'aquest any, pren més força la necessitat d'estendre la nostra vaga a sectors més enllà de l'àmbit laboral, doncs el treball quotidià que duem a terme pel sosteniment bàsic de les persones que conformem aquesta societat és una aportació substancial que no se'ns reconeix. Es vol posar l'accent als treballs de cura de les persones, la cura que recau en les pròpies dones sense cap estructura social o econòmica de recolzament. Tanmateix també es té en compte la realitat de les dones en altres sectors no catalogats típicament com a laborals, però que condicionen en gran manera la vida de moltes les dones, la seva supeditació a l'ordre establert, i que deriva en ser la principal víctima de la violència masclista així com altres violències, com ara la violència de l'exclusió.

Víctimes també de l'exclusió

També són qüestions que afecten les dones, a totes les dones que convivim en aquesta societat, per exemple: la Llei d'estrangeria i les fronteres imposades, el consum, les violències de gènere i la justícia patriarcal, la feminització de la pobresa, la relegació laboral a les tasques menys considerades i més mal pagades, els drets sexuals i reproductius, l'àmbit estudiantil, la cura d'infants i gent gran, la salut mental, etc...

Les mil i una raons

Hi ha un ampli argumentari que justifica la convocatòria d'aquesta vaga feminista: les 1560 dones que han estat assassinades els darrers 14 anys per violència masclista, on moltes d'elles no són contemplades en la Llei de Violència de Gènere; els milers de dones que, en tota la nostra diversitat, patim maltractaments en la vida sentimental perquè continuen veient-nos com a objectes i no com a subjectes que som; perquè la justícia és patriarcal i posa en dubte la nostra paraula, no ens creuen quan denunciem que hem estat agredides i es qüestiona el nostre testimoni, jutjant-nos a nosaltres i no als agressors; perquè la legislació vigent és insuficient i no s'aplica en la seva totalitat ni ha estat dotada de recursos; perquè qui ens viola són homes que es creuen amos del nostre cos pretenent anul·lar-nos com a persones sols per mostrar als altres homes la seva masculinitat dominadora i violenta.

Raons de més per altres discriminacions

I també perquè les dones migrants en situació administrativa irregular estan especialment desprotegides front la violència sexual, donat que la denúncia pot suposar la apertura d'un expedient sancionador d'estrangeria o la detenció per la seva expulsió, i aquesta amenaça impedeix -a la pràctica- la possibilitat de buscar protecció i justícia; Perquè les condicions laborals de les treballadores de la llar internes augmenten la impunitat dels agressors; perquè no ens sentim segures en l'espai públic, en els espais d'oci o a la nit; perquè vivim experiències d'assetjament i agressions sexuals per part dels homes que creuen que aquests espais són seus; perquè -a banda- les dones migrants pateixen discriminació racista i xenòfoba en els espais públics i en els mitjans de transport, i són objecte de batudes racistes pel simple fet de ser migrants racialitzades; perquè es fan servir les noves tecnologies per assetjar i agredir les dones a través del ciberassetjament, que es dona en especial virulència contra les dones que ens declarem feministes.

Per aquestes i moltes altres raons que no s'expliciten aquí, les dones d'arreu del món -aquest vuit de març- tornarem a fer una Vaga Feminista.

Ens farem sentir perquè volem canviar el món, i ho aconseguirem perquè, tal com dèiem l'any passat: "si nosaltres ens aturem, es para el món".