Polítiques municipals feministes i LGTBI a Barcelona, sota la lupa

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Ppolíticas de género Ajuntament 2

Laura Pérez.

Les polítiques feministes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona van ser exposades i en un posterior debat es va donar pas a crítiques i reconeixements a la feina feta.

El títol de la trobada ja indicava que es tractaria d'un informe de gestió, en un context preelectoral: "Apunts per a un futur democràtic: Cap a la ciutat feminista: quatre anys fent camí", subscrit amb el logotip de Barcelona en Comú; però, la xerrada i el posterior debat van resultar ser d'interès i molt plural per la participació de representants de diverses organitzacions socials, on no van faltar-hi alguns retrets crítics, així com també una valoració positiva a la feina feta i l'autocrítica institucional.

La sessió oberta es va dur a terme el dimarts 19 de febrer al particular escenari del local de Freedonia, al Raval, amb la participació de la Regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, que es va centrar en les polítiques, i de l'assessora d'aquesta Regidoria de l'Ajuntament, Marta Cruells, qui va fer èmfasi en aspectes més tècnics i puntuals; a més d'Adriana Sabaté en el paper de moderadora, davant d'un auditori ple, atent al diàleg i també participatiu.

Entre les representacions de les entitats i persones expertes en la matèria, feminismes i LGTBI, s'hi trobaven Cristina Garaizabal, activista i experta en enfocament pro drets del treball sexual; Laura Macaya Andrés, directora de la casa d'acollida Sirga de Surt; el representant de Crida LGTBI, Pau Canals; a més d'Héctor Adell de Stop Sida; de Clarissa Velocci de Genera; Rodrigo Araneda d' Acathi; i Dolo Pulido de Ca la Dona.

 

Ppolíticas de género Ajuntament 3

Adriana Sabaté, Laura Pérez y Marta Cruells.

 

Ppolíticas de género AjuntamentUn auditori molt atent. 

 

Múscul i resistències

En començar la seva intervenció, Laura Pérez va dir que volia compartir, aquest "espai de confiança" amb representants de diverses organitzacions, no només alló avançat en matèria de política feminista i LGTBI a l'Ajuntament, sinó també els problemes sorgits i les diverses resistències que existeixen a l'interior de l'aparell administratiu municipal.

Entre els avenços, es va referir a la "creació d'un múscul" funcionarial de persones compromeses i coneixedores del tema, procés d'internalització i aprenentatge que en quatre anys ha donat lloc al fet que avui l'Ajuntament compti amb 98 expertes en diferents àrees; va parlar del Pla de Justícia, amb més de mil intervencions, i on a més s'estableix una diferenciació entre dones i LGTBI.

Si bé aquest "múscul" pot resultar important a l'hora d'establir polítiques, en els fets i el dia a dia, les dones i persones LGTBI es topen amb un funcionariat que de vegades no està prou preparat per atendre temes de violència, processos migratoris o dificultats d'una persona trans, van ser alguns dels punts assenyalats per Garaizabal, Araneda i Adell, cadascú fent èmfasi en el sector amb el qual treballa.

Macaya, per exemple, va explicar que quan una dona o LGTBI es troba en una situació molt difícil de violència i acudeix a una oficina pública a la recerca d'ajuda, la decisió que prengui el funcionariat l'afectarà en el seu futur, pel que no és possible que sigui atesa per persones que no sàpiguen tractar aquest tipus de casos.

Laura Pérez va explicar que, tot i l'avanç en política feminista i LGTBI a l'Ajuntament, persisteixen resistències de persones que, ja sigui per estar acostumades a una manera de treballar o per ideologia, resulten difícils de vèncer, el que "ens crea frustracions"; però, és que es tracta de decisions preses i que s'apliquen a poc a poc, es fa tot l'esforç per generalitzar-les i per aconseguir-ho "ens cal més temps", va afegir.

La Regidora va fer èmfasi en la transversalitat de les polítiques feministes i LGTBI, procés en el qual s'han establert aliances i també s'han trobat moltes resistències en diferents nivells i àrees.

 

Políticas de género ajuntament 5

Part de la representació de les entitats i persones expertes en Feminismes i LGTBI

 

Política econòmica

S'ha buscat que el municipi de Barcelona tingui un pressupost amb visió de gènere, per la qual cosa s'ha anat revisant els seus diferents apartats i s'ha aconseguit analitzar i modificar en un 42%; sent, en general, l'objectiu el d'establir polítiques feministes molt consolidades que siguin difícils de modificar posteriorment, va assegurar Laura Pérez.

Marta Cruells va explicar al seu torn alguns aspectes de la política econòmica que des de l'Ajuntament s'ha volgut dur a terme, enfocada a aconseguir per a les dones més ocupació i menys precarietat; recolzant i acompanyant, a més, a les que es troben en els sectors masculinitzats i buscant revertir aquesta situació.

És el cas de la ciència i les TIC, on és evident la segregació per gènere, per la qual cosa s'han centrat en treballar a les escoles, així com en altres espais com Barcelona Activa, que arriba a més barris i abasta a més sectors, i amb les empreses, ja no des d'un punt de vista de treballar amb les dones directives, que es feia anteriorment, sinó amb altres nivells professionals.

Pérez va parlar de la bretxa salarial entre homes i dones a l'Ajuntament, aspecte en què s'ha treballat en una "radiografia interna" per donar, a més, exemple i exigir aquesta igualtat en les empreses proveïdores.

A l'àrea de cures s'ha buscat millorar els pressupostos amb la idea de fer-los vinculats als drets, tant de la persona que té cura sense retribució o amb ella, que en molts casos són dones migrades, com en les persones que les reben.

 

Políticas de género ajuntament 3

Pérez y Cruells fent l' explicació de les polítiques de l'Ajuntament de Barcelona.

 

Ppolíticas de género Ajuntament 1 

 

Contra la violència

Les representants de l'Ajuntament van donar rellevància al treball realitzat per enfrontar la violència masclista i LGTBIfóbica, pel qual hi han destinat el gruix del pressupost del mandat d'Ada Colau, amb 9,2 milions d'euros en 2018, que representa un increment del 95% d'anys anteriors.

Aquest pressupost va ser destinat principalment a ampliar personal que treballa en aquestes polítiques; en habitatge, doblant el nombre de pisos destinats a persones en situació de supervivència de la violència; i en subvencions, que en "una ciutat molt viva" com Barcelona no arriben a tots els sectors que les demanen.

Per a les i per als qui representaven les diferents organitzacions socials, el treball realitzat novament té el problema de l'atenció a qui pateix violència. Macaya va dir que és imprescindible "deshospitalizar la violència sexual", que la seva atenció no pot partir d'aquest espai sinó d'un de més ampli i que tingui en compte altres aspectes.

Des del públic, Montserrat García, de l'organització Cepaim que treballa amb persones migrades, es va referir a la invisibilitat de les persones estrangeres i sense papers que moltes vegades pateixen violència i, excepte una atenció puntual d'emergència, no tenen un lloc a on anar. L'atenció a persones migrades, especialment dones i LGTBI, ha estat un punt de reclam de part de les organitzacions Acathi i Stop Sida, fonamentalment.

Pérez va anunciar la creació d'una taula política que establirà circuits d'actuació en els quals s'involucrin diverses àrees per abordar el tema de la violència, entre d'altres aspectes.

 

Políticas genero ajuntament 1

Cartell d'invitació a la xerrada.

 

Polítiques LGTBI

Cruells va admetre que pel que fa a polítiques LGTBI no s'ha pogut avançar tant com s'esperava, "hem estat lentes" per una sèrie de factors adversos, "hi ha hagut programes que s'han quedat una mica aturats" i va explicar que el context polític ha estat un factor limitant.

És precisament en les polítiques LGTBI on es van registrar les crítiques més intenses. Araneda d' Acathi va afirmar que inclusivament li resulta dolorós que s'hagi produït la desaparició dels pisos LGTBI per a persones refugiades o que pateixen violència intragènere. "No estem fent un servei que pugui donar resposta a aquest fenomen, tot i que és una cosa existent des de fa temps", va dir.

L'assessora de la Regidoria va assenyalar que l'important és que es va definir un model de criteris que s'ha d'utilitzar, que inclou augmentar personal, per tractar el tema tant en l'àmbit sanitari com en altres programes que ofereixin sortides, un d'ells Barcelona Activa.

Pérez va afegir que en tot aquest temps s'han buscat aliances, treballar en base a elles, i amb pedagogia; però, és una cosa que necessita el seu temps i la seva solució no és d'un dia per l'altre.

Pel que fa al treball sexual, va dir que en un context polític difícil s'ha fet el possible per defensar els drets i s'ha revisat la normativa, l'ordenança de civisme, i especialment s'ha volgut escoltar les dones en les seves demandes.

 

Reconeixement

Si bé hi va haver crítiques, la majoria de les entitats i persones expertes van valorar positivament el treball realitzat des de l'Ajuntament, reconeixent que el fet que s'hagi creat una Regidoria específica per tractar feminisme i LGTBI, que s'hagi incrementat el pressupost i ampliat el nombre de persones que treballen en la matèria i que aquesta es busqui sigui transversal i coordinada entre diverses àrees.

"S'ha de reconèixer que es va fer política institucional ... el punt de la transversalització és molt important, així com el poder intern d'una Regidoria", va dir Velocci que va demanar, com a forma de possible solució a temes pendents, que a les entitats i persones expertes que treballen en feminisme i LGTBI se les convoqui "des de l'inici i no només com a avaluadores".