Una dependenta com a retrat de la subalternitat de la dona japonesa

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Equality - Discriminació

There are no translations available.

sayaka murata CasaAsia

sayaka_murata_CasaAsia

 

L'escriptora japonesa Sayaka Murata, en una reeixida novel·la (La dependienta -La noia de la botiga de 24 hores) retrata una 'normalitat', obligada a la societat nipona.

Aprofita el relat de la vida de la protagonista Keiko per criticar el paper subaltern que encara pateixen les dones en el Japó del segle XXI.

Naohito Watanabe, el cònsol general a Barcelona, explicava en la presentació del llibre a Casa Àsia que el proper mes de juny, Japó acollirà a Osaka la Cimera del G-20 i el 2020 se celebraran les Olimpíades a Tòquio. Però aquest país, un dels 7 més industrialitzats del món (G-7), encara no té en compte a les dones en les decisions polítiques i econòmiques, ni en les seves institucions i empreses, segons indicaven el desembre passat les dades del darrer Global Gender Gap (GGG), que el Fòrum Econòmic Mundial de Davos s’actualitza cada any, abans de la seva trobada de gener en aquesta ciutat suïssa.

 

 

Japo4 LidiaVilaltal

Des de l'esquerra, la traductora simultánia amb Murata, Nolla, Laia Salvat i Jordi Rourera

 

Japó rang 110 de 149 països en bretxa de gènere

Aquestes dades sobre la bretxa de gènere que afecten les dones a cada país situaven al Japó  en el rang 110 de 149 països analitzats; un pèssim lloc per a aquesta potència industrial i tecnològica que reflecteix també un enorme retrocés des de 2006, quan estava en el lloc 80. I dins d’aquest grup del G-20 que liderarà al juny a la capital, se situa en els últims trams. Fins i tot el precedeixen Xina (103) i l’Índia (108) i el segueixen Corea del Sud (115), Turquia (130) i Aràbia Saudita (141).

EL Global Gender Gap avalua el progrés de la paritat de gènere en 4 temes o rangs: 1. La participació econòmica i les oportunitats, 2. L’empoderament polític, 3. Els èxits educatius i 4. La salut i la supervivència. El 2018 s’han afegit a l’estudi les habilitats en Intel·ligència Artificial.

En l’àmbit dels èxits educatius els resultats són excel·lents i les dones japoneses -com en l’hemisferi occidental- superen els homes en estudis superiors (52,9 versus 48,6) i accedeixen a Internet molt equitativament (86,4 v. 91,9). Però aquestes dades no els hi serveixen a elles per creixer en el rang d’oportunitats i millorar la seva participació econòmica. Aquí Japó està en el lloc 117 i pitjor encara en 3 dels temes analitzats: se situa en el lloc 129 per la falta de legisladores, altes funcionàries i gerents d’empreses (13,2 versus 86,8); en el 108 pel que fa a l’escassetat de treballadores professionals i tècniques (40,2 v. 59,8); en el 103 quant a l’ingrés estimat (30.078 v.57.103), tot i que millora en participació laboral (68,4 dones 85,6 homes) doncs ascendeix al 79.

 

Japo2 LidiaVilaltal

Sayaka Murata a punt de seure a la taula 

 

Més de dos terços de treball parcial femení

Al Japó hi ha lleis de no discriminació laboral i contractació de dones però no existeixen pel que fa al pagament igualitari de salaris. Com es veia a dalt, els homes gairebé dupliquen els ingressos. I de la mateixa manera que passa en altres latituds, les dones assumeixen més de dos terços dels treballs a temps parcial (38,6 v. 13,4) -precisament pels rols familiars i de cura d’aquesta ‘normalitat’ japonesa obligada; les treballadors per compte propi són la meitat que els homes (3,9 v. 7,9). En canvi elles superen els homes en comptes bancaris (97,0 v. 96,2) però són gairebé inexistents en les Juntes de les empreses que cotitzen en borsa (3,4 v. 96,6).

Quant a l’apoderament polític, la posició és la 125 i baixa a la 130 (d’aquests 149 països analitzats) per les escasses diputades al Parlament (10,1 versus 89,9). Puja al lloc 89 per la presència d’algunes dones en posicions ministerials (15,8 v. 84,2). Però no hi ha hagut cap cap d’Estat ni de govern al país i les dones voten només des del 1945 després de la II Guerra Mundial.

Aquest context de subalternització de les dones, es reflecteix com una 'realitat' gairebé opressiva de la societat japonesa segons anaven desvetllant Sayaka Murata i el traductor del japonès al català, Albert Nolla, en un diàleg en diferents llengües, sobre la novel·la (La dependienta -La noia de la botiga de 24 hores), davant el públic de Casa Àsia.

 

Japo1 LidiaVilaltal

Des de l'esquerra, els llibres en l'edició en castella i en català

 

 

No conformitat amb els rols de gènere

Aquesta ficció és la desena novel·la que escriu l’autora i la primera que s’ha traduït a nombroses llengües, després del seu èxit de venda al Japó (1 milió d’exemplars). Murata ha explorat en aquest text i, a partir de les pròpies observacions, com a treballadora a temps parcial que ella va ser en un Konbini Ningen (una ‘botiga de conveniència’, com es diuen al Japó les botigues de 24 hores), les conseqüències de la “no-conformitat pel que fa als rols de gènere” al seu país.

O com deia Nolla, a manera d’introducció de la seva conversa, Murata, “en una història senzilla revela els plecs d’una societat on la protagonista no hi encaixa”. Keiko pateix tots els estereotips de gènere: “té 36 anys i des dels 18 treballa en aquesta botiga de 24 hores a temps parcial, segueix soltera, no té fills”… La versió-resum de Nolla, que ella no va desmentir és que l’excriptora desmunta al llibre “els tres pilars de la societat japonesa: aquesta idea de ‘normalitat’, el matrimoni o la família i el món o l’ètica del treball”.

 

L'home s'imposa als altres, en especial a la dona

L’autora li va contestar a una qüestió de Nolla que “no es va imaginar mai que tindria tant èxit aquesta novel·la perquè és una història molt japonesa”, deia, nosaltres tenim “molta pressió pel que fa al nostre comportament” i hi han “codis concrets”. Al Konbini Ningen, en canvi, “les persones són neutres, són només dependentes o subordinats” i la protagonista allà sap com comportar-se, deia Murata. A més, aconsegueix un “acord per a un matrimoni sense sexe (clean mariage) amb Shiraka”, el personatge masculí de la novel·la. “És un home misogin i un model de masculinitat”, li preguntava el traductor. Murata explicava que en la seva ficció “anava descrivint els personatges i ell va anar creixent per si mateix, convertint-se en un monstre”. Per a l’autora, ell “personifica l’home al Japó, que s’imposa als altres i en especial a la dona”.

En el debat, una japonesa des del públic li va preguntar si era ‘una tendència’ “no casar-se i no tenir fills entre les joves”. Murata li va contestar que el Japó està dividit en aquest aspecte: unes dones opten per “l’amistat sense sexe” i d’altres opten per “casar-se per assegurar la seva sostenibilitat en el futur”.

 

 Japo3 LidiaVilaltal

La traductora amb Murata, Albert Nolla i l'editora de Duomo, Laia Salvat

 

Amistat sense sexe i 'esclaves' infelices

La Independent va indagar sobre la falta de llibertat i aquest paper subaltern de la dona del que fugen moltes dones amb la solteria, a més de preguntar-li sobre l’absència de sexe en les relacions entre les parelles i Murata va afirmar que, en efecte, “Japó va molt per darrere en tots els avenços feministes. La dona pateix molt”, va indicar i “ella no entén l’origen del seu patiment; és com una esclava i no es donen compte de la seva infelicitat”. Jo mateixa, mantenia, “tinc una gran dicotomia: vull ser com la meva mare, però ser lliure” també…

Pel que fa al sexe, no hi va haver resposta, però l’acceptació social d’aquesta absència de sexe o el celibat voluntari, fins i tot dins del matrimoni, és un dels temes que Sayaka Murata repeteix en diverses de les seves novel·les, que, a més, han guanyat diversos guardons: el Premi Gunzo per a Nous Escriptors, el Premi Mishima Yukio, el Premi Noma Literary New Face i el Premi Akutagawa. El 2016 va ser nominada una de les Dones de l’Any per Vogue Japó.

Albert Nolla per la seva banda, va rebre el premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana el 2005 per la novel·la Tòquio Blues, de Haruki Murakami. L’edició en català La noia de la botiga de 24 hores d’Empúries es la que ha traduït Nolla. En castellà i amb el títol de La Dependienta l’ha publicat l’Editorial Duomo. Representants de les dues editorials, Laia Salvat i Jordi Rourera, eren a la taula de l’acte de la seu de Casa Àsia de Barcelona.