El pluralisme feminista

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Bàrbara Ramajo - f. Pepa Vives

 

OPINIÓ
Sobre el 8 de Març, les feministes de Ca la Dona i un recent manifest crític per part d'algunes organitzacions feministes abolicionistes de Barcelona.

Resulta que les feministes de Ca la Dona de Barcelona, als ulls de les firmants del manifest presentat en roda de premsa el 23/01 i difós per xarxes socials el 21/01, no solament no som feministes, sinó que varem voler manipular una assemblea convocada el diumenge 20/01 per preparar la Vaga Feminista 8M en nom dels "interessos de la indústria del turisme sexual i la prostitució" (títol altisonant del manifest difós).

Les organitzacions feministes abolicionistes de Barcelona, que diuen formar "part de l'assemblea 'Vaga Feminista 8M' que coordina l'organització de la manifestació del 8 de Març a Catalunya i s'integra a la plataforma estatal 8M" (no per ser moltes puntualment et dona la condició històrica de membresia) denuncien la manipulació d'aquest òrgan a través de la participació de persones vinculades a l'il·legalitzat sindicat OTRAS". Aquest sindicat (subratllat il·legalitzat, que desprestigia bastant) no ha desembarcat en una assemblea amb la intenció de fer-se-la seva amb el raonament "Nosaltres som les posseïdores de la veritat feminista: si admeteu aquestes il·legals a l'assemblea, heu d'admetre els nostres arguments abolicionistes". En una assemblea per preparar la vaga del 8M! Que, com el seu nom indica, ja té un propòsit i un tema.

Al meu parer, per les declaracions i opinions de les firmants del manifest desacreditador i la seva difusió per les xarxes socials, no sembla que treballin per la vaga del 8M i per a organitzar un 8 de març reivindicatiu en què, una vegada més, el moviment feminista organitzat de base demostri que és capaç de treure al carrer les reivindicacions feministes en tota la seva pluralitat. Semblaria que es dediquen més esforços a denunciar Ca la Dona per allotjar i promoure una assemblea que decideix una cosa amb la qual no hi estan d'acord: recollir en el manifest el treball sexual com un dret. Sembla una campanya muntada per desprestigiar un feminisme no sectari i jo davant d'aquest aparèixer i desaparèixer sonorament en les vigílies d'un gran esdeveniment feminista em pregunto que no sigui que es vulgui guanyar un espai mediàtic i polític utilitzant l'abolicionisme com a falca. El relat de Cristina Serrano així ho assenyala, a banda de contenir reflexions que podrien ser titllades de transfobes i racistes. (Podeu llegir el relat d'altres assistents a l'esmentada assemblea ). A Ca la Dona, espai feminista on no hi ha presència política de partits, sempre hem defensat la pluralitat democràtica i que en el feminisme hi pot haber més d'una postura.

Es tracta potser d'una vaga que inquieta i pertorba al govern socialista? Que descapitalitza de lideratge sindical UGT i CCOO? Es tracta de només portar els debats a un tema que no té solució en les files feministes, perquè sempre hi haurà i hi ha hagut abolicionistes i antiabolicionistes? No deu ser que l'abolicionisme està sent utilitzat per minvar la força d'un moviment en el qual fa anys que sabem estar i conviure en desacord, en aquest i en molts altres temes?

Sigueu qui sigueu, si us plau, no parleu en nom de totes les abolicionistes, perquè les abolicionistes han estat des de sempre en els feminismes debatent i convivint. Podrieu mostrar més tolerància, cap a les treballadores sexuals i més força contra la transfòbia, el racisme i el purisme-puritanisme agressiu. Cap dona o col·lectiu es pot considerar com a posseïdora de la veritat del feminisme. Tampoc ajuda als feminismes l'abocament de crítiques contaminades a les xarxes socials i en els mitjans de comunicació.

Les altres feministes, les lesbianes, les prostitutes, les trans, les antiracistes, les queer, les il•legals, les paralegals, les legalistes per ampliar els drets socials –i no per excloure i controlar els espais polítics– i totes aquelles que entenem la lluita contra l'heterocispatriarcat blanc com una lluita no sectària i oberta en múltiples fronts, transversal i interseccionada, seguirem aquí, fent tant del feminisme com de Ca la Dona una casa/lloc de totes i de totes les feministes, abolicionistes no sectàries incloses! Una casa que no és una dependència municipal amb portera a sou, sinó una casa aixecada per les seves sòcies i autogestionada en la mesura del possible.

Per la lluita feminista a la vaga, companyes treballadores (sexuals també), aquest 8 de Març.

*Bàrbara Ramajo Garcia (Lesbiana Feminista i abolicionista de sectarismes)