Barcelona: L'espai públic de Sarrià-Sant Gervasi es feminitza* / La Independent / Notícies gènere

There are no translations available.

El districte denomina cinc nous espais públics amb noms de dones

Barcelona treballa per democratitzar i feminitzar el seu nomenclàtor

El Consell de Dones ha treballat durant mesos les propostes, juntament amb el Districte i la Ponència de Nomenclàtor

     

espai2-280x158

                                 Imatge: Ajuntament de Barcelona                                                         

 

Barcelona ha fet una aposta per democratitzar el seu nomenclàtor, amb la introducció, entre d'altres, de noms de dones, fins ara infrarepresentades en els carrers i places de la ciutat. En aquest cas, i fruit d'una petició del Consell de Dones, amb qui s'ha treballat els darrers mesos conjuntament amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi, s'ha fet una cerca de figures femenines per anomenar espais públics del districte que –per ara- encara no tenien nom.

Sarrià-Sant Gervasi batejarà amb els noms de sis dones (dues de les quals han rebut el guardó de la Medalla de la Dona) cinc espais públics del districte. Així ho ha aprovat el darrer Plenari del Districte, després que la Ponència del Nomenclàtor dels carrers de Barcelona ja informés favorablement les noves denominacions.

 

 

DONES REFERENTS I OBLIDADES:

Plaça de Carme i Enriqueta Soriano i Tresserra: nom amb el qual es denominarà l'espai situat entre el carrer Santa Fe de Nou Mèxic i la plaça de Sant Gregori Taumaturg.

Carme Soriano i Tresserra. Barcelona, 1917 – 1996. Primera gran figura de la natació femenina catalana que va dominar tots els estils i distàncies. Va aconseguir 31 rècords individuals i 13 més en equip, que no es van superar fins al cap de 20 anys. Als 10 anys, ella i la seva germana Enriqueta es van fer sòcies del Club Natació Barcelona, i va participar en les travessies del Port de Barcelona, organitzades per aquest club, que va guanyar sis vegades.

Enriqueta Soriano i Tresserra. Barcelona, 1920 – 1983. Juntament amb la seva germana Carme, va ser una de les grans figures de la natació femenina catalana durant els anys 1930 i 1940. Va ser campiona d'Espanya en 10 vegades en la categoria individual. Les seves especialitats van ser el crol i les llargues distàncies.

Jardins de Maria Carbonell i Mumbrú: nom amb el qual es denominarà l'espai situat entre els carrers del Comte de Sert, de Josep Garí, de Collserola i de Carles Pirozzini:

Maria Carbonell i Mumbrú. Barcelona, 1911 – 1988. Pianista catalana. Es va formar a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (l'actual Conservatori), on també va ser professora de piano. L'any 1963 va destacar per la interpretació de les 32 sonates de Ludwig van Beethoven. Durant un temps va formar duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià. Va viure al carrer de la Ciutat de Balaguer.

 

 

Aurora Díaz-Plaja i Contestí

 

Aurora Díaz-Plaja i Contestí. Foto wikipedia

 

Plaça d'Aurora Díaz-Plaja i Contestí: nom amb el qual es denominarà l'espai situat sobre la Via Augusta entre el Passeig de la Bonanova i el carrer Dolors Monserdà.

Aurora Díaz-Plaja i Contestí. Barcelona, 1912 – 2003. Va ser bibliotecària i escriptora. Va publicar nombrosos llibres infantils, i l'any 1982 va organitzar la primera exposició del Llibre Infantil en Català a la Internationale Jugendbibliothek de Munic. També va publicar treballs de biblioteconomia, i va ser col•laboradora de la revista Serra d'Or i altres publicacions. L'any 1998 va ser guardonada amb la Medalla de la Dona de Sarrià – Sant Gervasi.

 

 

4-LUISA-GRANERO-RETRATO-2002

Luisa Granero. Foto:  web Luisa Granero

Plaça de Maria Luisa Granero: nom amb el qual es denominarà l'espai situat entre els carrers de Pomaret i de Terré i el passatge d'Holanda.

Maria Luisa Granero. Barcelona, 1924 – 2012. Artista i dona, nascuda en un temps en què ni una cosa ni l'altra eren fàcils. Ella va encarnar la imatge de la superació i també de la discreció en el tarannà de la seva vida i, per això, es diferencia però es fon entre les altres dones del seu temps que van dedicar les seves vides a la creació. L'experiència la va adquirir treballant per l'escultor Monjo. Va exposar la seva obra per primera vegada el 1942 i des de llavors no va parar de rebre premis i reconeixements. La seva obra es pot trobar per tot Espanya i part d'Europa. Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i va rebre el guardó de la Medalla de la Dona del Districte el 2006.

 

 

Angelina Alós Tormo

Angelina Alòs Tormo. foto: facebook

 

Placeta d'Angelina Alòs i Tormo: nom amb el qual es denominarà l'espai situat entre el passeig de la Bonanova, Via Augusta i els carrers de la Mare de Déu de Núria i de Salvador Mundí.

Angelina Alòs i Tormo. València, 1917 - Barcelona, 1997. Va estudiar a l'Escola del Treball de Barcelona, on el seu pare era professor de ceràmica, i on el 1945 va obtenir una plaça de professora. L'any 1951 va fundar el propi taller i va esdevenir una gran representant de la ceràmica contemporània. Va fer nombroses exposicions tant a Espanya com a l'estranger. L'any 1998 es va celebrar la primera Biennal de Ceràmica d'Esplugues Angelina Alòs.

 

*Informació: Ajuntament de Barcelona