Catalunya: Conmemoració 50 Anys Amparo Poch / La Independent / Noticíes Gènere

L'Institut Català de les Dones (ICD) va començar a divulgar a partir del 18 de desembre el vídeo-documental Amparo Poch, 1902-1968*. El compromís d'una dona lliure, realitzat per l'historiador Jordi Algué sobre la trajectòria d'aquesta metgessa que va dedicar la vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants.

 

linstitut-catala

El documental, de deu minuts de durada i amb imatges de nombrosos arxius i filmoteques, té com a fil conductor la veu de persones expertes com la historiadora Antonina Rodrigo, biògrafa d'Amparo Poch i comissària de la commemoració; la doctora en Història de la Ciència de la Universitat Complutense de Madrid, Concha Gómez; la catedràtica d'història de la UB, Mary Nash; i l'escriptor Javier Barreiro.

Amb aquest vídeo-documental, el Govern tanca les actuacions que va impulsar al llarg del 2018 per commemorar els 50 anys de la mort d'Amparo Poch.  L'ICD va ser l'encarregada de coordinar els actes d'homenatge i divulgació que es van dur a terme al llarg de l'any passat per tal de donar a conèixer la trajectòria de la metgessa i activista i que van consistir, a més de la realització del vídeo documental, en una Jornada commemorativa, una obra de teatre, i una exposició itinerant.

Altres institucions com biblioteques i sindicats també van organitzar accions d'homenatge i record per tot el territori i es va realitzar una campanya a través de les xarxes socials amb el lema #AnyAmparoPoch. L'objectiu de les actuacions va consistir en recuperar la figura d'Amparo Poch per reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, considerant els principals eixos de la seva trajectòria política, professional i personal: l'activisme social, el feminisme, la fundació de l'entitat «Mujeres Libres», la seva intensa activitat periodística, la participació política com a directora general durant la segona República, l'actuació en l'àmbit de la sanitat infantil i femenina i com a professional de la medicina social.

En aquesta commemoració hi van participar diverses institucions com ara l'Associació Amparo Poch o el Centre d'Estudis i de Recerca «Dones i Drets» de la Facultat de Dret de la UAB, entre altres.

 

Trajectòria vital

*Poch es va llicenciar en Medicina l'any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també sobre la defensa de la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l'organització anarcosindicalista «Mujeres Libres». Durant la segona República, va ser nomenada directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, on es va centrar a millorar la salut infantil i femenina. Durant la Guerra Civil, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l'organització d'hospitals de campanya. L'evolució de la guerra la va portar a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d'infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.

Poch va dirigir el Casal de la Dona Treballadora, en el qual va desenvolupar un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L'any 1939, es va veure obligada a marxar a l'exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc, a França. Allà va treballar a l'hospital de Varsòvia, on va continuar la seva tasca humanitària a favor de les persones més desfavorides fins a la seva mort, el 15 d'abril de 1968.