Carmen Sarmiento rep un Premi de Comunicació no Sexista 2018

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Montse Fernandez Garrido

OPINIÒ

El premi a la trajectòria professional, un dels Premis de Comunicació no Sexista 2018 atorgats per la Associaciò de Dones Periodistes, li ha estat lliurat a la prestigiosa periodista Carmen Sarmiento el passat 23 de novembre a Barcelona.

 

premis no sexistes 7

Carmen Sarmiento, fen ús de la paraula a l' acte de lluirament de premis.

 

Centro l'atenció en Carmen Sarmiento, una bona amiga meva des de fa 40 anys i de la que busco ressaltar la seva trajectòria, en el marc d'aquests premis, hereus dels premis Cards i Lliris que es lliuren a partir del 1993 per part de l' Associaciò de Dones Periodistes de Catalunya, associació lligada al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Carmen Sarmiento va néixer a Madrid, el 1944. Va treballar a TVE durant 35 anys. Es va especialitzar en temes internacionals i socials, especialment sobre les dones, ja que és una reconeguda feminista. Va militar en el "Colectivo Feminista" i va ser fundadora i durant anys dirigent del "Partido Feminista de España". Avui segueix al peu del canó, en la militància activa, en el Moviment de Dones.

Va ser corresponsal a El Salvador, Líban, Nicaragua i va tenir l'oportunitat d'entrevistar a grans personatges de la història recent: Fidel Castro, Yasser Arafat o Rigoberta Menchú, a la qual vam tenir oportunitat de trobar a Nairobi (Kenya) el 1985, en la commemoració del Decenni de l'Any Internacional de la Dona, promogut per NNUU, a la que hi vam ser com a representants espanyoles. També va entrevistar a Nairobi a Angela Davis, l'ex "pantera negra" nord-americana, reconeguda feminista i mare de la frase "black is beautiful".

A TVE va ser reportera de guerra durant anys, la primera entre les periodistes espanyoles. Entre els seus documentals socials s'hi troben sèries de gran transcendència a Espanya, com "Los Marginados", "Los Excluidos i "Mujeres de América Latina" probablement la seva millor sèrie, on confluïen la seva passió pel feminisme i per Amèrica Llatina ("Guatemala silenciada", "Ser mare a Amèrica Llatina", "Perú, la còlera de la gana", "Amèrica Indígena Rebel").

Van quedar sense visionar-se molts dels seus treballs, per la censura fèrria de TVE, unes vegades durant el franquisme i uns altres en èpoques democràtiques, com els documentals sobre el divorci, l'avortament i la reforma agrària a Portugal. Els responsables de la televisió van trobar massa revolucionaris els seus programes i en ocasions els emetien a altes hores de la matinada, moltes vegades anys després d'haver-se realitzat. I també durant set anys la van tenir castigada a "fer passadissos". No va deixar TVE, malgrat tenir magnífiques ofertes de diverses televisions internacionals, per no deixar sola a la ciutat de Madrid a la seva mare, a la qual adorava.

Llibres seus, com el publicat amb històries i belles fotografies del programa "Los marginados", es morien emmagatzemats en els soterranis de la televisió, fins que els rescatem i els vam vendre. Els diners obtinguts els emprem en campanyes feministes contra la lapidació, quan ningú parlava d'això al nostre país. Va ser aquest un altre tema que ella ens va descobrir.

Fa ja 15 anys que va deixar TVE i segueix acumulant premis i més premis en tota la geografia espanyola. L'anterior al de les Dones Periodistes, també atorgat aquest mes de novembre, ha estat el Premi Alberto Almansa de periodisme, a Córdoba, alhora que els "yayoflautas" cordovesos la nomenaven "Tataflauta d'Honor".

 

 

premis no sexistes 8

Carmen Sarmiento al mig d' Ana Pastor i Rosa María Calaf.

 

Carmen Sarmiento va parlar apassionadament després de recollir el seu premi de Comunicació no sexista de mans de la també prestigiosa periodista Rosa Mª Calaf, de forma emocionada, en castellà i català, aixecant al públic -que omplia l'enorme sala de Caixa Forum- del seient i que l'aplaudí durant molts minuts.

Els Premis de Comunicació no sexista de 2018 van tenir un bell programa, ple de solidaritat, sororidad, optimisme, bon humor i bons desitjos per lluitar contra tot tipus de discriminacions i injustícies, pensant en "una revolució feminista que ha arribat per quedar-se, a ajudar a la societat a ser millor", com resava el document que ens van lliurar a l'entrada.