Feministes i Organitzacions Socials contra el G-20 a Argentina

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

1.FueraG20 fotoIndymedia

Foto Indymedia

El Foro Feminista contra el G-20 i diversos grups i organitzacions polític-socials van manifestar-se a Buenos Aires i a d' altres ciutats de l'Argentina, contra les polítiques econòmiques del G-20 i el FMI el 30 de novembre, el primer dia que aquesta organització mundial es reunia en aquella capital austral.

 

La Jornada de marxes, agrupades sota la convocatòria de Confluencia Fuera G20/FMI’era el tancament d’una 'Setmana d’Acció Global' de rebuig a les polítiques econòmiques del  G-20  (el grup dels 20 països industrialitzats i emergents) i al FMI (Fons Monetari Internacional). La Confluencia, incloïa a organitzacions internacionals com la francesa ATTAC (l’Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l’Acció Ciutadana), la britànica Action for Argentina, el MST (Moviment Sense Terra) del Brasil i més de 60 entitats argentines, entre elles el Foro Feminista contra el G-20, un espai internacional format per diversos col·lectius feministes.

Aquest grup feminista va plantejar diferents propostes davant les polítiques del G-20 durant la setmana prèvia a la cimera, per qüestionar les desigualtats de gènere que afecten les dones en el mercat laboral i en el paper de la cura, els drets a l’avortament legal, o la multiplicació de les empreses transnacionals i el seu model de desenvolupament “depredador de terres, cossos i llavors”, a Amèrica Llatina.

 

2.Semana

Foto www.noalg20.org

 

Foro Feminista contra el G-20

Per promoure els valors d’aquesta economia social, feminista i autogestionada, el Foro Feminista contra el G-20 va reeditar l’experiència del seu treball col·lectiu realitzat l’any anterior, davant la reunió a Argentina que l’OMC (Organització Internacional del Comerç) va celebrar a finals de 2017 i va efectuar diferents tasques de formació i socialització d’informació feminista, per abordar les arrels estructurals de l’economia desigual, en una agenda d’intenses activitats, que es van realitzar en diversos espais de la capital bonaerense, durant aquella ‘Setmana d’Acció Global’, prèvia a la cimera del G-20 que començava el 30 de novembre.

Dilluns 26 van realitzar el Seminari Internacional: Un Món en convulsió, les turbulències financeres, polítiques i tecnològiques, des d'una perspectiva feminista; Dimarts 27 a l’Escola d’Economia Feminista van plantejar Narratives i Resistències davant el capitalisme financer i el poder de les corporacions; el dimecres 28, la Cimera dels Pobles va preparar el llançament de la Campanya ‘El nostre Cos, Els nostres territoris: Conversatorio sobre els processos d’expropiació capitalista i criminalització i amenaces a les/els defensores/s dels drets de les dones i persones LGTBNB en aquest context’ i, també, van abordar el ‘Conversatorio sobre Economia Digital: és possible la revolució feminista en temps del 4.0?’'.

A la Carpa del Foro Feminista contra el G-20 va tenir lloc el dijous 29 un altre “Conversatorio de feministes internacionalistes davant el G-20, un Tribunal Ètic Popular, Antiracista i Feminista a les polítiques del G-20 i una Assemblea Popular Feminista Internacionalista també en front de les polítiques del G-20; després es va realitzar una festa de tancament amb artistes d’arreu del mon.

 

Contra l' 'uberització' de l’economia

Les seves demandes exigien: “1. La Inclusió de les trans, les transvestides i lesbianes” en les agendes perquè “no es visibilitzen ni s’inclouen les particularitats i els obstacles que troben per a la participació en el desenvolupament polític i econòmic les diferents identitats dissidents”; 2. “Desvetllar el model de desenvolupament econòmic que proposa el G-20” perquè en els seus “discursos oficials posa al centre el desenvolupament de les dones rurals” però en realitat efectua “el desfinançament, buidament i desjerarquització de les activitats vinculades a l’agroindústria”.

El tercer punt denunciava que “el debilitament de mercats laborals impacta principalment en les dones” perquè “la lliberalització del comerç, les inversions i l’economia en general recauen sobre les que històricament es troben en situació de major vulnerabilitat”... per exemple, “l'‘uberització’ de l’economia apareix com un model ‘exitós’, que no deixa veure la desprotecció en què es troben les persones que treballen en aquestes practiques”.

“La reducció dels Estats” és el 4t punt perquè “l’expansió territorial de les empreses transnacionals al continent amb fins d ‘extractivisme miner i inversions en megaprojectes d’infraestructura debilita la capacitat de control i monitoratge per part dels Estats” i això “aguditza la vulneració de drets humans per part de les empreses”. I, “en el cas de dones i dissidències es torna una situació de doble vulnerabilitat” afirmen.

 

3.ForofeministaContraG-20 LatFem

Foro LatFem

 

Exacerbament de la matriu patriarcal

El 5è punt és “l’exacerbament de la matriu patriarcal a la regió: l’agudització de la desigualtat social i econòmica que lidera l’Amèrica Llatina” que, per a les feministes, “porta aparellada com a conseqüència un exacerbament de la violència que sol descarregar-se sobre cossos i vides de dones i dissidències”; El 6 és “la necessitat de creació de sistemes integrals i universals de cura” i amb això, la també “necessitat de conscienciar sobre la responsabilitat de l’Estat de crear i promoure l’ús de serveis i infraestructures de qualitat, gratuïts i professionalitzats, amb regulacions per estendre llicències d’abast universal”.

L'últim, però no menys important punt 7, és la necessitat de “la descriminalització de l'avortament” i la urgència de la seva legalització”, després de la frustrada llei de legalització de l’avortament pel Senat de l’Argentina.

Ja des del mes d’octubre i des de la consigna #NoEnNuestroNombre, el Foro Feminista contra el G-20 va realitzar unes Jornades d’Acció, en paral·lel a la cimera Women20/Mujeres20, el grup d’afinitat del G-20, que es reunia a primers d’octubre per definir una ‘agenda de dones’ que, segons les feministes “neguen i maquillen les causes estructurals de la desigualtat, l’exclusió i subordinació que reprodueixen les seves polítiques” neoliberals.

Les seves accions, tant a l’octubre com durant aquesta última setmana de novembre, han buscat “fer visible la realitat de les dones, lesbianes, bisexuals, no binàries, transvestits i trans, i proposar alternatives” als plantejaments del Women20/Mujeres20 perquè “no ens inclou ni representa”, van assenyalar, a part de qualificar de ‘farsa’ la “suposada voluntat de ‘inclusió’ de les dones en el marc de la desregulació i liberalització que plantegen el G20 i el FMI”.

 

4.ATTAC G20

Llibre informatiu d'ATTAC sobre el G20_L.V.

 

Falses acusacions contra ATTAC

ATTAC, una organització reconeguda mundialment pel seu activisme contra els paradisos fiscals i el rentat de diners, va denunciar per la seva banda, que “aquest fòrum no ens representa” i van afirmar que segueixen treballant per “despullar l’ obscenitat de la reunió del Grup dels Vint (G-20), que necessita blindar la ciutat” amb un operatiu de seguretat de “25.000 efectius que els protegeixin”, amb la despesa que comporta. “La crisi econòmica, financera, alimentària, energètica, climàtica, en fi, civilitzatòria” mantenia ATTAC, “no serà pal·liada amb les polítiques que recepten el G-20, ni les principals institucions financeres internacionals, com el FMI”.

El grup ATTAC-Argentina, que va tenir molts problemes amb els visats dels seus participants el 2017 per a la reunió de l’OMC, va denunciar novament que no acceptaven que “sen’s intenti ‘perseguir’ i acovardir amb falses acusacions” com la que fan ver a la doctora Beatriz Rajland, investigadora de l’Agència de Ciència i Tècnica i Professora Titular regular de Teoria de l‘Estat, a la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires (UBA). “Rebutgem l'assenyalament”, de la reconeguda advocada i activista de Drets Humans que va ser, a més, una resistent civil contra la dictadura militar, va afirmar ATTAC.