Colombia: Que les dones decideixin

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Violències

que las mujeres decidan

 

OPINIÓ

Com a mare i en la meva realitat, resulta difícil entendre, quines altres raons, a part de les legals, porten a una dona a prendre la decisió d'avortar; però, em poso en les sabates de les que ho fan, els motius són seus, de ningú més. Com diria Ortega i Gasset, "jo sóc jo i les meves circumstàncies".

L'avortament és legal a Colòmbia sense límits de temps en tres casos: Quan l'embaràs constitueixi un risc per a la dona, embaràs producte de violació o incest, quan el fetus tingui alguna malformació per la qual la seva vida sigui inviable.

Si un embaràs feliç i sense riscos és difícil, imagino el difícil que resulta per a una dona en risc de perdre la seva vida, o que el fetus tingui malformacions, o que la dona o nena violada no pugui interrompre el seu embaràs degut a estigmes socials, religiosos o polítics de jutges, personal mèdic i hospitals, que en tot el país entorpeixen les sol·licituds d'avortaments legals.

Com si avortar fos una decisió fàcil. Com si nenes i dones violades fossin assassines irresponsables, com si la dona que simplement no planejava ser mare, hagués de resignar-se a la seva sort durant 9 mesos davant l'alternativa de lliurar al nen en adopció, disjuntiva que genera infinitat de traumes.

L'avortament és el que és, un problema de salut pública, una decisió de dones. Els prejudicis que l'envolten, el converteixen en una pràctica clandestina, perillosa, especialment per a les més pobres, en el negoci de persones sense escrúpols i en la bandera del populisme polític i religiós; i tot això, en un factor de discriminació i violència contra la dona.

Res més perillós per a una societat que les interpretacions judicials es fonamentin en interessos ideològics. He seguit de prop el tema que va reobrir el debat sobre l'avortament aquesta setmana a la Cort Constitucional, el cas de la dona que finalment va poder avortar, gràcies a una tutela, després de conèixer que el seu fill venia amb malformacions incompatibles amb la seva vida n'és un bon exemple.

Inversemblant, la ponència a càrrec de la magistrada Cristina Pardo, la mateixa que fa anys, va deixar clara la seva posició de rebuig a l'avortament al·legant qüestions ètiques, ara demanava limitar el temps per als avortaments legals. Em pregunto: Per què no es va declarar impedida com ho va fer llavors?

Celebro que la Cort rebutgés la proposta i determinés que posar límits per accedir a l'avortament legal, era violència de gènere.

 Que elles decideixin, amb llei o sense llei, les dones seguiran avortant!