Amb Tamara: Cap Dona en l'Oblit

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials


 

Viladecans Cartell

 

“ Malalta d’amor pel meu país. Ni un pas enrere!"

“...Aquest any els únics regals que demano són justícia i llibertat. Això només serà possible amb la Independència. Quan vences les teves pors, es destrueixen els teus límits”. 

Tot anant de l’estació a on es feia l’acte, un membre de l’ANC de Viladecans comenta que la gent de l’Assemblea està molt animada perquè la plaça s’està omplint ( hi havia algun dubte ja que és la primera activitat a la ciutat després de les vacances). I la gent també n’està molt de satisfeta amb l’acte perquè ja toca un reconeixement a la companya i veïna Tamara Carrasco, reconeixement que es fa extensible a la resta de polítiques preses, exiliades i encausades: “Avui sí que les protagonistes són les dones, les que malauradament no poden venir i totes les que han vingut per dir: Cap Dona en l’Oblit”.

 

 

Viladecans General esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Viladecans General dreta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I és veritat, hi han participat dones polítiques, dels partits o diputades i dones activistes d’entitats i moviments. No hi ha hagut cap baixa de les anunciades al cartell. Hi són totes.

 

Des de l'organització es remarca que aquest acte forma part d'un cicle de conferències i activitats impulsades per l'assemblea de Dones de l'ANC i pel grup Dones per la República, per visibilitzar a les preses polítiques, a les exiliades i a les encausades del procés pel dret a l'autodeterminació i per la independència de Catalunya.

"El funcionament patriarcal, que impregna tots els àmbits de la vida, és molt descarat en els mitjans de comunicació i així ha estat en aquest cas, però també és molt profund en el funcionament dels partits polítics i de manera semblant, malgrat els esforços col·lectius, es fa molt feixuc canviar de model des de dins de les institucions, que són les que més haurien de vetllar pel ple reconeixements dels Drets i valors de les Dones. Per això, per conèixer i per reconèixer a les preses polítiques, exiliades i encausades pel procés d'independència cal realitzar arreu actes com aquest i mostrar agraïment a Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Marta Rovira, Anna Gabriel, Yeya Boya, Meritxell Borràs, Montse Venturós i una llarga llista".

I especialment, l'acte del 22 de setembre és per fer costat a Tamara Carrasco, veïna de Viladecans i activista del CDR, detinguda per participar en la desobediència col·lectiva al carrer contra la repressió. "Repressió que vol estigmatitzar i silenciar l'activisme independentista", afirmen.

El divendres 21 de setembre ha estat el seu aniversari i per això la gent hi és també per felicitar-la i desitjar-li que els nous aniversaris siguin en plena llibertat i ben acompanyada!.

Després de ser detinguda en un prepotent dispositiu de la Guàrdia Civil per ordre de l'Audiència Nacional el passat 10 d'abril del 2018, acusada de delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme per la Fiscalia per fets relacionats amb la vaga del 3 d'octubre de 2017 – acusacions que encara mantenen-. Després de 4 hores de registre i 3 dies de detenció fou posada en llibertat amb el càrrec de desordres públics per part del jutge i amb mesures cautelars que encara avui no han estat modificades. Continua sense poder sortir de Viladecans al marge dels desplaçaments per anar a treballar i li han estat denegats els permisos que ha sol·licitat per motius familiars.

Però com ella mateixa diu la campanya de criminalització vers ella no els hi ha funcionat perquè aquí a la seva ciutat ( i ara a Catalunya) tothom la coneix, tothom sap que no en té res de terrorista, que no fa mal a ningú i ben al contrari ella és una activista que dedica el seu temps lliure a ajudar a les persones: "Jo no he fet res que no s'hagi fet abans, que hagin pogut fer els nostres pares i mares i avies i avis, per això no compren aquest relat d'odi i mentides".

"El que no m'agradaria és que la gent deixés de sortir al carrer, perquè si és així, el que estem pagant no haurà servit per a res. Jo seguiré amb la lluita com sempre, pacíficament, dins de les possibilitats que ara mateix tinc. Els meus principis segueixen intactes, no em faran canviar gens ni mica ni ficant-me por ni pressionant, ni res. (...) Si ens quedéssim a casa no tindríem drets, els drets s'han de prendre".

 

L’acte s’ha distribuït en tres 3 blocs: una primera Taula amb representants dels partits polítics; una segona Taula amb representants de les entitats i activistes; i un espai de Cloenda.

Entre Taula i Taula i la Cloenda hi ha lectures de poemes per part de: Salvador Obiols i Gómez amb un poema llarg de la seva autoria i Sílvia Lleonart i Roure amb un poema de Montserrat Abellò.També es compta amb l’actuació de dos musics Josep Mummany i Hèctor Colom. Ells i ella de Viladecans.

 

 

 

Viladecans Politiques2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 A la Taula, d'esquerra a dreta: Montse Morante, Jenn Diaz, Mercè Jou i Núria Alcaraz

 

 

 

Taula de polítiques

Les reflexions i preguntes que se'ls hi fa a les participants des de l'organització de l'acte són:

Aviat farà un any de l'1 d'octubre i totes elles tenen companyes represaliades. Quin contacte hi tenen? Com es troben? Com viuen la repressió i la lluita per a la recuperació de la llibertat?

Se senten menys recolzades i/o reconegudes que els seus companys? De fet hi ha hagut manifestacions de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Montserrat Bassa, Meritxell Serret, Anna Gabriel, Marta Rovira i també Meritxell Borràs en el seu llibre que així ho han expressat i han demanat que canviï aquesta situació.

Com els hi afecta tenir companyes represaliades a polítiques i diputades en la seva acció política sigui en el Parlament, en el Govern o en altres institucions de govern?

Ha estat també sorprenent que les polítiques preses o exiliades hagin renunciat totes als seus càrrecs. Potser hi ha hagut pressió, o manca d'acompanyament i suport, o menysteniment? O ha estat una retirada pròpia perquè els hi ha pesat més totes les càrregues de cura i responsabilitat familiar atorgades tradicionalment pel patriarcat?

És vol o no una República Catalana Feminista?  Us trobeu les dones polítiques de les diverses opcions per tractar aquests temes i treballar transversalment les aportacions feministes per a la futura Constitució?

 

Montse Morante i Schiaffino, PdeCAT. Forma part de la nova direcció executiva nacional del Partit Demòcrata i de la Directiva de l'àmbit social del partit. És de L'Hospitalet de Llobregat.

Explica que és companya i amiga justament de Meritxell Borràs ja que ambdues són veïnes de l'Hospitalet de Llobregat. I confirma aquest sentiment de no sentir prou suport ni ser tingudes en compte en igualtat als seus companys quan eren a Alcalà Meco. Ara a Puig de les Basses hi ha més acompanyament, sobretot de la gent.

Al seu parer, el sostre de vidre és un sostre blindat, també en el partit. Darrerament és treballa més per l'equitat en les diversos nivells participatius i directius del partit però només cal mirar el món municipal per a veure el baix nombre d'alcaldesses.

Sobre la nostra actuació en el partit, he de dir que si bé estem a favor de les quotes i de la plena igualtat, encara queda camí a recórrer per la mateixa facilitat d’accés i per situar-nos en els llocs de presa de decisions.

És imprescindible treballar transversalment per un millor acompanyament de familiars i amistats i donar suport a les associacions que ara hi ha.

 

 

Jenn Diaz i Ruiz. De Sant Feliu de Llobregat. Viu a Sant Andreu de la Barca. Escriptora, traductora i política diputada independent per ERC. Està a les Comissions: d'Igualtat de les Persones, Intergrup de Població, Desenvolupament i Salut Reproductiva; Infància; Cultura. Portaveu dels grup parlamentaris en la Comissió de Cultura.

Per aquesta diputada cal tenir present les pròpies demandes de les companyes preses i exiliades "No les plorem, les reivindiquem" i per això li sembla molt important la campanya "Cap Dona en l'oblit", perquè la invisibilització ha estat un problema de totes les encausades del moviment independentista. Especialment el cas de la Tamara Carrasco.

Pel que fa a si la decisió d'abandonament dels càrrecs ha estat per pressió política, opina que no, que segurament han estat decisions personals però que no es pot obviar la pressió social. "Ojalà no calguin més campanyes per la llibertat i que no haguem de continuar denunciant aquest doble oblit".

Cal que hi hagi sempre una mirada feminista, el testimoniatge de les dones i que aquest es socialitzi. Per això han estat tan importants els moviments com el Mee Too, Soc..., i On són les dones?.

Transversalment hem treballat al Parlament amb el Pla d’Igualtat, les llistes cremallera, la campanya Ser Política És..., jo amb l’Anna Geli i l’Elisenda Alemany per exemple...

 

 

 

 Viladecans Politiques 3

 

A la Taula, d'esquerra a dreta: Montse Morante, Jenn Diaz, Mercè Jou i Núria Alcaraz

 

 

Mercè Jou i Torres, de Demòcrates de Catalunya, és Regidora d'Olesa de Montserrat, llicenciada en ciències econòmiques i empresarials. Ha treballat al Departament de Treball i al Servei d'Ocupació. Ha estat Membre del Consell de Treball Econòmic i Social. I és autora de diversos llibres de treball i economia social, ocupació, mediació.... Ha estat diputada i és Presidenta del Grup Municipal.

Explica que està contenta perquè en l'acte d'avui hi ha moltes dones però també hi ha molts homes. La situació actual és molt dura – afegeix – però també és dur que per una qüestió de gènere no tinguin el mateix tracte. També se n'ha parlat molt poc de Tamara Carrasco i ha de rebre tot els nostre suport per poder defensar les seves idees.

"Sí, hem de reivindicar les dones, la República Catalana i la República Catalana Feminista. Una República dels Drets dels Homes i de les Dones".

El partit sortosament està canviant ja no hi ha direcció sinó co-direcció. Estem en un moment que ja als companys els hi fa mal als ulls veure una Taula on només hi ha homes, a les tertúlies o quasi a la Mesa del Parlament. La nova República ha de ser Feminista, i tant! S’hi ha de participar i no només pel llenguatge, que deu n’hi do!, sinó per assegurar-ne els continguts. Cal que la perspectiva de gènere impregni totes les lleis.

 

 

Núria Alcaraz i Coca, de la CUP. Investigadora, Tècnica d'igualtat de gènere, Sociòloga, Màster en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania (UB). Feminista i membre de la CUP.

Felicita a Tamara pel seu aniversari i s'afegeix a qualificar que la repressió és molt dura, però està convençuda que és una oportunitat de desemmascarar l'Estat Espanyol, de treballar amb organismes internacionals com ho està fent l'Anna Gabriel i d'altres en la defensa del cas..." perquè no hi ha casos de primera i de segona. I no és des de la debilitat que s'ha d'afrontar la tasca política per la República Catalana Feminista".

Pel que fa a la CUP, internament, les piles ens les hem posades des de fa poc. A dins encara hi ha temes que resoldre. La militància de dones és només del 30% però hem d’assolir paritat i corresponsabilitat, perquè, per exemple al Secretariat que està feminitzat quan hi ha conflictes ja es nota que es resolen d’una altra manera, més cooperativa. Cal que els homes actuïn fent un pas enrere.

Pel que fa a la constitució d’una República Feminista ens hem d’ajuntar totes les dones dels partits, activistes i feministes ( com ho varem fer el passat 8 de març) i participar-hi en tots els àmbits.

Finalment, tingué un record per les germanes Eva i Blanca Serra com a referents de la genealogia independentista i també per Núria Cadenes.

 

 

 

Viladecans Politiques 1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 A la Taula d'esquerra a dreta: Elisenda Paluzie, Carme Porta, Montse Sánchez, Virginia Martínez i Tamara Carrasco

 

 

Taula d'entitats i activistes


Les de la segona taula, formada per membres i activistes d'associacions o moviments, responen a reflexions i interrogants semblants -que plantegen les organitzadores de l'acte- sobre les companyes que estan patint la repressió i sobre elles mateixes.

Si estan al capdavant d'entitats represaliades - de fet totes elles hi estan- com se'n senten d'afectades en el seu activisme, en el seu dia a dia, si ja estan visquent la repressió directament o en el seu entorn.
Com impedir que es normalitzi la repressió? Com mantenir la solidaritat i la sororitat antirepressiva i al mateix temps treballar per l'horitzó pel qual s'ha arribat a la situació actual?

 

 

Viladecans Activistes1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 A la Taula d'esquerra a dreta: Elisenda Paluzie, Carme Porta, Montse Sánchez, Virginia Martínez i Tamara Carrasco

 

 

Elisenda Paluzie i Hernádez, Presidenta ANC (el més de març 2018 s'imposa per vots a les candidatures alternatives de 3 homes presidenciables). Economista i activista política. Ha estat professora titular d'Economia a la Universitat de Barcelona des del 2001, directora del Centre d'Anàlisi Econòmica i de Polítiques Socials de la UB. Màster en Economia Internacional i Desenvolupament Econòmic per la Yale University (1996) i doctora en Economia per la Universitat de Barcelona (1999). Primera degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, repetí deganat. Ha escrit sobre comerç i geografia econòmica, i viabilitat econòmica de Catalunya Independent. (Del 2008 al 2012 fou militant d'ERC).

La Presidenta de l'ANC volgué deixar ben clars tres punts: 1) No s'estava prou preparat per a la repressió; 2) Cap Dona en l'Oblit, han de cambiar les condicions de Dolors Bassa i de Carme Forcadell; 3) Cal gestionar i canviar les condicions de les actuacions de les entitats. Remarcà que la repressió ha volgut escapçar i capturar l'avantguarda del moviment. 

Opina Paluzie que tant Jordi Sánchez com Tamara, sobretot la darrera, han estat més víctimes perquè no s'havia preparat prou estructura fora de la caixa de solidaritat per al pagament de les fiances, no s'havia pensat en les despeses de les defenses legals. "L'ANC no va estar a l'alçada", reblà, i per això Tamara ha hagut de crear una associació d'ajuda a les persones encausades.

 

 

Carme Porta i Abad, de Dones per la República. Nascuda a l' Hospitalet, criada a Esplugues. Ha treballat en emissores de ràdio i de televisió i ha participat en projectes audiovisuals i cinematogràfics. Militant de l'independentisme: Consells Populars de Cultura Catalana, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, IPC i a l'MDT i a l'Assemblea d'Unitat Popular, ERC; Diputada al Parlament de Catalunya per ERC 1999-2003. Regidora de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat 2003- 2004. Del 2006-2011, Secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya impulsà: reconeixement de les famílies monoparentals, Pla Estratègic d'Usos i Gestió del temps, Pla Interdepartamental LGTB i l'impuls de la Xarxa de Serveis contra la violència masclista. Membre de: Xarxa Feminista, Ca la Dona i Grup de Lesbianes Feministes. Ha estat responsable de comunicació i ara Vocal del Patronat Fundació Maria Aurèlia Capmany i col·laboradora al Departament de Treball.

La seva intervenció comença amb un record per a les 75 persones encausades el 1992 i la creació dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. Opina que actualment davant la gran repressió de l’Estat espanyol i dels seus jutges al damunt del moviment popular independentista és necessària l’autoorganització popular, la que fan els CDR, la que s’exemplifica amb els sopars a la presó.

“Davant actuacions tan barroeres com la que ha patit la Tamara ( i també l’Adri) té molta importància actes com el d’avui, de doble militància”. També reivindicà una major visibilització per la Consellera Bassas i la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, ja que “recordem-ho és la segona autoritat del país la que està a la presó”. Finalitzà dient “La lluita contra la repressió és la lluita per la República Catalana”.

 

 

Montse Sánchez i Barberan, de Sant Just Desvern. Presidenta de Súmate. Fou vicepresidenta social i coordinadora del Baix Llobregat s'imposa a la candidatura alternativa apostant per implicar-se en qüestions socials més enllà de la política tradicional. Jubilada, treballà en una empresa familiar.

“Estem patint repressió i opressió i hem de plantar-li cara. A Súmate no tenim por” digué. Montse Sánchez opina que “no els interessa venir-nos a buscar” degut a la reacció que hi podria haver per la composició de l’associació.

“Cal ser molt contundents pel que fa a la visibilització de les preses i encausades, per la demanda de la seva llibertat. No a l’oblit ! No podem permetre un Alcalà Meco segona part”, afirmà.

 

 

Virginia Martínez i Martínez, Fundadora i Presidenta de la Plataforma d’ afectats de l’1 d’octubre. De Premià de Mar, viu a Dosrius, professora de secundària. Impulsora de la campanya #AraParlaTu sobre la situació viscuda l’ 1 d’Octubre de 2017 al Maresme.

La Plataforma d'Afectats de l' 1 d'Octubre es constituí el 27 de gener del 2018. S'havia anat forjant en base a les experiències de la gent que va rebre el dia del Referèndum, especialment des del Maresme on hi ha quatre de les poblacions que resultaren més afectades.

La seva presidenta explicà que hi ha menys denúncies de les que serien d'esperar perquè hi ha gent que ha passat de denunciar a ser acusat. "És difícil resistir individualment, per això el grup és imprescindible perquè no abandonis", diu des del coneixement de casos.

Volgué destacar també la banda masclista de la repressió, els tocaments, els insults vexatoris... i es solidaritzà amb detingudes basques a les que se'ls hi havia fet creure que estaven violant a les seves filles a les cel·les del costat. Per tot plegat, pensa que les dones necessiten un plus de suport psicològic.
Després de valorar molt positivament la seva assistència com a víctima de l'1 d'Octubre a l'ONU, davant el seu relator Alfred-Maurice de Zayas, afirma: "Por?. No tinc prou por per parar-me!".

 

 

Viladecans Activistes

 

Viladecans Tam

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Intervenció de Tamara Carrasco

 

 

Tamara Carrasco

 

 

 

 

 

 

Tàmara Carrasco i Garcia. De Viladecans. Activista social i política, anteriorment propera als Comuns i després a la CUP, membre dels CDR i com ella diu al seu facebook “Estudiant de La Universitat del Carrer”. Treballa a FEMAREC, servei de qualitat per a empreses. Impulsora de l' associació Prou Repressió Política, per ajudar a les i als perseguits sense cap partit darrere.

Com diu al seu perfil de tweeter “ Malalta d’amor pel meu país. Ni un pas enrere! i en el seu tweet d’aniversari “...Aquest any els únics regals que demano són justícia i llibertat. Això només serà possible amb la Independència. Quan vences les teves pors es destrueixen els teus límits”.

Per Tamara, "El que s'està parlant avui aquí, haurà de ser un punt a tractar a la nova República, perquè aquesta serà feminista o no serà". També pensa que cal tenir molt present a la resta de persones encausades, que en són moltes, així com a totes les perseguides per la Llibertat d'expressió.

Opina que no es concedirà fer un nou Referèndum ja que suposaria el reconeixement com a Nació i a més a més "ja vam votar l'1 d'Octubre i referendar el 21 de desembre", que: "Com es pot parlar d'eixamplar i deixar campar l'extrema dreta amb C's, PP, i VOX?"i que: "Només obtindrem Justícia i Llibertat mitjançant la República i serà a través de la desobediència col•lectiva i la mobilització al carrer".

Tamara Carrasco acabà la seva intervenció donant les gràcies a les dones per la seva sororitat i especialment a les dones de la seva vida i al seu Grup de Cultura feminista. I fent-se seves les paraules de tendresa de Jordi Cuixart.

 

 

Debat amb el públic

 

Emmarcant-ho en el lema “Cap dona en l’oblit”, un assistent va voler retre homenatge a Virginia Amposta, una dona de Viladecans, afusellada el 1939.

Responent a una altra intervenció, des de la Taula prengueren totes elles la paraula per reflexionar sobre l’1 OCt, el 80% de la població favorable al Referèndum i a la #LlibertatPresesPolítiquesExiliadesiEncausades. També sobre la unilateralitat.

Per Elisenda Paluzie, no és pot renunciar mai a la unilateralitat i "a més si és fes perdries capacitat negociadora". Deixa ben clar que la proposta del President espanyol, Pedro Sánchez, d’un Referèndum estatuari és un engany. Per Carme Porta el diàleg només pot tenir lloc amb la força de la ciutadania davant les institucions espanyoles, una revolta popular. El Dret a l’Autodeterminació, la República i la Llibertat de presos i preses són les 3 fites. Per Montse Sánchez i Virginia Martínez, cal que apartem la por per fer La República.

 

 

 

Viladecans escala dreta

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de la interpretació de "País Petit” de Lluis Llach per part dels músics Josep Mummany i Hèctor Colom, hi hagué la cloenda amb el lliurament d’un obsequi i del dibuix original del Punt de Llibre fet en reconeixement i agraïment a Tamara Carrasco. Li lliurà Amor del Álamo, coneguda política i activista del Baix Llobregat.

 

 

 

Viladecans Tam-Amor2

 Viladecans Tam-Amor

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Tamara Carrasco rep els obsequis de mans d'Amor del Álamo

 

 

 

Finalment la Lectura del Manifest “Cap Dona en l’oblit” per Vicky Herrero i Garcia, Coordinadora de l’ ANC Viladecans i la música amb On the sunny side on the street i Els Segadors serviren pel comiat de tota la gent que s’havia aplegat en aquest acte, a Viladecans, en suport i major visibilització de Tamara Carrasco i la resta de dones polítiques preses, exiliades i encausades i en suport dels presos polítics, exiliats i encausats.

 

 

 

Viladecans General darrere

 

 

 

Viladecans Final