Les dones de la Biosfera del Montseny i el repte entre la conservació i el desenvolupament

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Medi ambient

BarberA

Joana Barber, directora de la RBM

En el marc de celebració dels 40 anys de la declaració de Parc Natural del Montseny com a Reserva de la Biosfera i de la creació de la primera escola de naturalesa de Catalunya, Can Lleonart, Joana Barber, directora de la Reserva, destaca el rol de les dones en el desenvolupament i conservació territorial.

 

La Reserva de Biosfera del Montseny (RBM) té 30.120 hectàrees i està situada a la serralada Prelitoral Catalana. Les províncies de Barcelona i Girona comparteixen el seu territori, amb divuit municipis de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El cim més elevat, El turó de l’Home, amb 1.706 m d’alçària, i els diferents factors d’humitat i temperatura generen una significativa varietat d’hàbitats amb una  biodiversitat única a la regió. No en va, el Parc Natural del Montseny va ser reconeguda per la UNESCO com reserva de la biosfera l’any 1978.

La població local ha sabut conviure amb els ecosistemes de l’entorn, de tal manera que en aquests ecosistemes s’ha mantingut la seva salut i integritat ecològica, ens explica Joana Barber, directora de la Biosfera del Montseny, i quan ho fa, s’endinsa amb emoció vital a un entorn imprescindible que, segons Barber, pot significar un dels pocs llocs del món on la pràctica de models de desenvolupament sostenible fan una funció transformadora i connectora important, entre el món urbà i el món rural.

“Portem ja 40 anys amb la Reserva i fem un balanç positiu, tot i que encara no podríem quantificar-lo, perquè son canvis molt qualitatius i percepcions. Podem evidenciar amb molta esperança que, malgrat hi ha moltes poblacions rurals que han estat abandonades arreu de Catalunya, al Montseny hi ha població que ha decidit viure de manera permanent, que està lluitant per mantenir no només el seu desenvolupament humà, sinó també la biodiversitat”, assenyala Joana Barber.

 

 

BarberC

 

 

I és que la despoblació també pot significar una pèrdua dels ecosistemes associats a la presencia de les persones. “Es perden zones de conreu, de especies com la llebre, el conill, aus rapinyaires que necessiten zones obertes. Si la gent marxa perds costums, cultura i la teva pròpia identitat”, explica Barber.

“Des de la direcció de la Reserva de la Biosfera del Montseny entenem que la gent ha de viure a les zones rurals amb les mateixes oportunitats d’accés a serveis i oportunitats que tenen les zones urbanes. Em refereixo a llocs de treball, accés a informació, a serveis bàsics d’aigua llum, connexió a internet”, agrega Joana Barber.

 

El protagonisme de les dones al Montseny

“Les dones han tingut un paper clau en el desenvolupament del Montseny. Son les que han contribuït a generar població. Des de la direcció i amb el suport de la Diputació de Barcelona i Girona ens interessa treballar amb les dones, que elles puguin apoderar-se, que puguin desenvolupar la seva autonomia econòmica”, diu Barber. I és que al món rural, les grans garants del manteniment de l’entorn vital, de les especies, de la biodiversitat i els sabers han estat les dones. Elles van compartir mitjançant la transmissió oral allò que feien les seves mares i avies. Aquesta llavor de cura ha estat important, i molt poc reconeguda i visibilitzada.

La directora de la Reserva de la Biosfera està molt implicada amb el protagonisme de les dones i assenyala que estan engegant llur participació. “Van fer unes jornades per fer visible el paper de les dones al mon rural i va ser un èxit. Van sorgir propostes per a treballar de manera conjunta entre dones i homes i que sobre tot, elles puguin tenir més protagonisme i presencia als espais de representació de la societat civil, les associacions i diferents grups motor del territori”. A més, agrega: “El que volem es que s’entengui que en la presa de decisions hi ha d' haver equitat. Si realment aquesta presa de decisions es compartida i es fa des d’una pràctica de igualtat i no discriminació entre homes i dones, ens pot portar a prendre les millors decisions perquè tenen una vessant integral”.

 

 

 

photo6048744989082627651

 

 

Pla d’igualtat de gènere i desenvolupament rural sostenible

Des de la Direcció de la Reserva de la Biosfera del Montseny s’ha impulsat un procés per promoure en aquest territori la igualtat de tracte i d’oportunitats sense prejudici de gènere, sobre tot per a contribuir a l’apoderament de les dones rurals del Montseny, i per posar en valor els seus sabers i experiències. Joana Barber assenyala que el Pla d'igualtat de gènere i desenvolupament rural sostenible a la Reserva de la Biosfera del Montseny el van fer possible amb l’oficina de la Dona de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i amb la col·laboració de dues empreses, Matriu i  Empremta que, des del punt de vista més ambiental i des del treball directe amb les persones intentem articular i avançar en allò establert per plans d’igualtat municipals i polítiques sobre desenvolupament sostenible i alhora garantir el complement del cinquè dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) definits per les Nacions Unides dedicat a la Igualtat de gènere i el deu dedicat a la reducció de les desigualtats.

“Tenim pràcticament enllestida la diagnosi del Pla, durant la qual hem evidenciat que la gent té ganes de participar, de explicar la seva història, sobre tot les dones que han estat poc visibles i pot ser les que han treballat més, amagades rere la figura de la dona sense reconeixement”. Ens ha sorprès l’alta participació de les dones, unes 300, entre 80 i 20 anys, molt diverses i amb moltes trajectòries i sabers”.

“L’objectiu es impulsar la creació d’una xarxa de dones que vulguin desenvolupar-se en el territori. Hem detectat que les dones del Montseny volen ser protagonistes i contribuir al projecte de desenvolupament i conservació de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Sens dubta és un repte d’equilibri vital perquè significa viure en aquest territori i assumir una cura imprescindible per a no carregar-ho”, afegeix Barber.

A més explica que el paper de les dones ha estat clau pel manteniment del territori, on es va poder observar que les dones poden emprendre amb molta creativitat i èxit activitats productives que no només asseguren la seva economia sinó també son respectuoses del seu entorn vital. “Hi ha una dona que està treballant amb llana d’ovella fen complements de roba i ara està proveint a empreses de moda. Aquest tipus de pràctica que fan les dones és significatiu perquè son iniciatives que volen estar en contacte amb el territori sense renunciar a viure de manera digna, i a la vegada estar connectades amb el món urbà.

“I aquests es precisament el nostre compromís a traves del Pla d’Igualtat que estem impulsant, juntament amb la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona, per posar en valor el treball de les dones rurals, contribuir al seu apoderament i donar suport a les seves iniciatives econòmiques, perquè la seva realització tindrà un impacte positiu a la millora social del territori”, emfatitza Joana Barber.

També reflexiona que el rol de les dones pot contribuir a la repoblació de les zones rurals, cada vegada més abandonada a Europa. I és que al continent hi manquen persones i tenir una política que eviti el desenvolupar ciutats de milers de persones que impedeixen un desenvolupament sostenible. “Al Montseny, indica, tenim un centenar de masies abandonades. Des de la Diputació hem intentat recuperar aquestes masies i restaurar-les però depèn també del seu nivell de deteriorament. Per aquesta raó hem de gestionar el territori en funció del que tenim i motivar a la gent jove a retornar i recuperar el que van deixar els seus pares i mares. I el Pla també va en aquest sentit”.

 

 

BarberD

 

 

La violència masclista al Montseny

“La veritat no es un lloc on realment tinguem un problema greu. No hem detectat cap feminicidi. En el diagnòstic que hem fet no ha sortit. Només hi ha a un municipi una tècnica que treballa aquest tema i en la resta de municipis es treballa amb la competència comarcal. Ara que comença a entrar la població jove estem veient una nova pràctica en les relacions. El que no podem negar és que pot ser hi ha violència psicològica i que mai es va fer visible. En tot cas, el Pla pot portar a terme el fet de començar-ne a parlar més i evidenciar allò invisible”, explica Barber.

També explica que al Pla d’Igualtat han promogut que els homes hi participin, sobre tot, perquè a les zones rurals hi ha la lògica del treball comunitari home-dona. “A diferencia del món urbà on tot està compartamentalitzat, el món rural necessita una implicació conjunta de la població per portar a terme l’igualtat. Per exemple, al principi els homes davant el Pla van reaccionar amb recel, dient que això no va amb ells i poc a poc s’hi estan implicant.

“Per exemple, el 8 de març, la majoria de homes entenien perquè les dones van fer vaga. I van començar a treballar també la presa de consciència. I he de reconèixer que aquesta tasca al Montseny, es fa possible amb una gran compromís polític i també tècnic de personal de la direcció que està molt implicat. Creiem que es un projecte bo pel territori que pot transformar el Montseny”.

 

La Diputació de Barcelona i el seu rol imprescindible

“L’aposta de la Diputació ha estat molt encertada amb tot el desenvolupament humà i conservació de la Biosfera del Montseny, sobre tot en donar impuls al Pla d’Igualtat i Desenvolupament Sostenible”, destaca Barber.

“Esta claríssim que si tens un territori com el Montseny has d’apostar per la seva conservació i per no perdre els valors i  pràctiques de respecte a la biodiversitat, sobre tot davant del canvi climàtic. Només si som capaços d’adaptar-nos a viure amb equilibri vital podrem tenir futur com espècie”, reflexiona Joana.

La Reserva de la Biosfera es un projecte que es treballa des de dins del territori i amb la gent del territori. Som conscients que estem en un territori en el que hem de comptar amb la gent que viu que té una gran saviesa sense la qual no podríem fer realitat una gestió de conservació de l’entorn, de manteniment dels boscos, de portar a terme una manera diferent de desenvolupament diferent i diversa. Necessitem una pràctica de simbiosis, i el món rural ens aporta aquesta vesant, de ser més responsables d’on i com vivim.

 

 

 

photo6048744989082627652

 

D’enginyera de camins a directora de la Reserva

Joana Barber té un somriure molt agradable i acollidor, la seva veu sincera i propera ens fa connectar amb allò que explica. Tot i que no ha nascut a Catalunya, es sent molt propera a aquesta terra del Montseny tal com estima la seva Tenerife. Era funcionaria quan li van proposar assumir la direcció de la Reserva. “Com que m’agrada organitzar les coses, aprendre sempre del que visc i sobre tot conèixer a la gent, vaig posar en pràctica aquesta manera de relacionar-me per conèixer a la població del Montseny i el seu entorn vital i perquè considero que aquest rol que assumeixo és una figura que t’ajuda a cohesionar el territori. Veure de quina manera les tres valls poden tenir un vincle més proper i connectar a la gent, i sobre tot a les dones. I no només superar les zones de muntanya que t’aïllen, sinó també superar les desigualtats.

 

 

 

BarberB