Palestina al cor, un genocidi criminal

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Opinion - Opinió: Drets Humans - Drets de les Dones

There are no translations available.

 Amb el cabell blanc

 

OPINIÓ

Coincidint amb el NAKBA, els 70 anys de l' ocupació militar d'Israel a Palestina, s'ha produït un moviment cabdal en el camp de la geoestratègia política a l'Orient Mitjà. Per una banda Trump trenca el seu acord nuclear amb Iran, i per l'altra, obre la seva ambaixada a Israel.

I aquest és un cop de força que pot agreujar encara més el conflicte a la zona, en particular, la causa de Palestina que, amb la multiplicitat de conflictes a la zona, té el risc de passar a un segon pla, però que les raons de la memòria, la solidaritat i el compromís dels pobles no ens pot permetre d'oblidar.

 

Les mateixes mentides que a l'Irak

Per una banda, ens explica la periodista i amiga Nazanin Armanian en un dels seus articles a El Público, "en el dinovè aniversari de l'agressió militar a Irak, tant els EUA com Israel fan servir contra Iran les mateixes mentides que varen fabricar per justificar la guerra a l'Irak i persegueixen els mateixos objectius".

Cortina de fum de problemes propis

És que els objectius de la Administració Trump avui passen per desviar l' atenció de la ciutadania de "Rusiagate" i els escàndols sexuals que poden acabar amb el mandat del president que serà recordat no com el president més vulgar, degenerat, masclista, racista, incult i aporòfob dels EUA, sinó com el guerrer de mà de ferro capaç de posar de genoll als perses. També es pretén, entre d'altres objectius, desviar la atenció del seu còmplice Benjamín Netanyahu, acorralat pel fiscal anticorrupció, que és la causa que realment s'amaga darrera el soroll de la bomba iraniana.

Es trenca un consens de 70 anys

La veritat és que el mateix dia en que Donald Trump decideix traslladar l'ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem, reconeixent Jerusalem com la capital d'Israel, provoca i trenca amb 70 anys de consens internacional, i no fa altra cosa més que atiar el conflicte. Unes 40.000 persones participaren en marxes a Gaza i Cisjordània mentre la policia israeliana patrulla davant l'edifici del consolat nord-americà de Jesusalem, indret escollit per ubicar-hi la ambaixada dels EUA.

La insistent proposta d'un estatut per Jerusalem

L'estatut de la ciutat santa de les religions musulmana, jueva i cristiana ha estat al centre des d'abans de la creació d'Israel. De fet va ser el detonant de la Segona intifada el setembre del 2000 quan Sharon va ordenar la invasió militar de l'esplanada de les mesquites. L'any passat, la instal·lació de càmeres i arcs de seguretat a l'Esplanada va tornar a desencadenar una onada de protestes. Segons el Ministeri de Salut de Palestina, en un sol dia, en les actuals protestes han mort ja 52 persones, la majoria joves d'entre 20 i 30 anys i –com a mínim- cinc adolescents.

Els infants, l'enemic a batre?

Segons "Shave the children", sembla que des de les protestes que es succeeixen a la Franja de Gaza cada divendres d'ençà el 30 de març, són ja 500 les lesions enregistrades en menors, de fet 250 infants han estat ferits de bala. Ja ningú posa en dubte les intencions genocides del govern d'Israel que s'enceba particularment en els infants. Cada any 700 infants palestins són detinguts per Israel. Segons el Club de presoners Palestins, Israel té més de 400 menors palestins en custòdia.

El delicte?, tirar pedres

La ONG B'Tselem afirma que els infants detinguts, sense càrrecs ni judici, han augmentat des de l'octubre del 2015. Des de l'any 2000 són 8000 els infants palestins detinguts per Israel. L'acusació més comú que presenten és la de llançament de pedres, castigat fins a 20 anys de presó. El 86 % d'infants palestins detinguts han patit violència física. Els presoners viuen en unes instal·lacions insalubres i superpoblades, sense accés a salut, colpejats, abusats i humiliats per qui els custodia, amenaçats pel confinament solitari i amb fortes restriccions de visites dels familiars.

Muntatges comercials al servei del poder

Aquest dissabte Israel va guanyar el Festival de la Eurovisió. Sí ja sé que era un festival musical, de cançó concretament (ejem, del mercat discogràfic, vull dir...), però a ningú se li escapen les connotacions polítiques que s'hi amaguen. Algú té dubtes encara de per què, en aquest Festival s'ha recolzat Israel?. És que pretenen que sigui el punt de mira del poder d'occident cap on hem de mirar els "bons" en aquesta contesa mundial en la que ens han embarcat?.

Palestina al cor

Com diu Brigitte Vasallo, "cap cançó pot maquillar el terrorisme d'Estat amb l'assassinat d'infants i l'extermini que s'aplica a Israel". Perquè la causa de Palestina encara ens batega fortament a la consciència de molts i moltes i ens fa alçar de nou el nostre crit d'alarma així com la nostra veu solidària.