Colombia s’examina de DDHH avui 10 de maig i escull president el 27

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

There are no translations available.

 

Colombia hrm.gov.co

hrm.gov.co

 

El procés de pau a Colòmbia està ‘a la corda fluixa’ perquè s’ha implementat ‘només un 18,5%’ dels Acords, segons han explicat a Barcelona dues defensores de Drets Humans. La mateixa dada la va confirmar al Col·legi de l’Advocacia un membre de la Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad, la Convivencia y la No repetición. I totes tres persones temen que les presidencials del 27 puguin afectar els Acords de Pau.

L’advocada Erika Gómez Ardila i la lideressa indígena Wayúu, Jakeline Romero Epiayu van estar a Barcelona, camí de Ginebra com a part d’una gira europea en què denuncien “la perillosa situación” de les persones defensores de Drets Humans (DDHH) a Colombia, per l’incompliment dels compromisos signats a l’Havana.

Elles explicaven que han augmentat els assassinats de líders i lideresses en les zones rurals; ha crescut la violència en alguns dels departaments ja colpejats pel conflicte armat; l’Estat no compleix els Acords de Pau i segueix sense tenir presència institucional en algunes àrees, que queden en mans de noves empreses i bandes armades. Cosa que afavoreix la impunitat. I a tot això, cal sumar-hi la preocupació per l’incompliment dels Acords que pogués derivar-se dels resultats de les eleccions presidencials d’aquest 27 de maig, si guanyen les opcions que van recolzar el no en el referèndum.

 

 

 Colombia DDHH LidiaVilalta1

Jakeline Romero Epiayu i Erika Gómez Ardila en l'acte de la Taula de Colombia

 

 

305 assassinats ‘selectius’ en dos anys

Erika Gómez Ardila és advocada i secretària executiva del Comitè Permanent per a la Defensa dels Drets Humans (CPDH),  una ONG que es dedica a promoure i protegir els Drets Humans de la població civil de Colòmbia. “A la CPDH es treballa per reforçar les organitzacions socials i articular els moviments socials contra la impunitat i per a la defensa dels Drets Humans”. I afirmava que “des 2016, és a dir en dos anys, s’han assassinat a 305 líders i lideresses dels territoris i són assassinats selectius.

També “s’han assassinat a 20 excombatents de les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia) en les mateixes “zonas veredales (on s’agrupaven després de la desmobilització, segons els Acords). “I no s’investiguen; al contrari, aquests últims assassinats s’han pretès camuflar com a “baralles de faldilles o d’altres embolics” o “per sortir sense permís”, continuava l’advocada.

 

Càrtels mexicans, paramilitars i ‘dissidents’ de las FARC

La realitat és que a les zones més afectades històricament pel conflicte (Antioquia, Cauca, Nariño, Caquetá, Arauca-Putumayo i el nord del Sucre), la situació és molt complicada i ara se li suma “la presència de càrtels mexicans, dels paramilitars” i les anomenades “dissidències” de les FARC. Segons Gómez Ardila “el Front 1er del sud del país -unes 1.500 persones- no forma part de l’Acord de Pau per falta de confiança i credibilitat cap a l’Estat colombià”; en alguns territoris, explicava, “fins i tot fan pactes amb l’ELN (Exèrcit d’Alliberament Nacional) l’altre grup armat que encara no ha signat la pau amb el govern colombià. (Aquest grup dissident és el que hauria assumit el recent assassinat de 3 periodistes equatorians a la frontera entre els dos països).

El que es va acordar a l’Havana pel president Juan Manuel Santos i els líders de les FARC sembla que “està en la corda fluixa” en opinió de l’advocada, perquè “només s’ha complert en un 18,5%. No hi ha presència de l’Estat colombià en els territoris amb mesures d’educació, salut i infraestructures, continuava; aquesta és la demanda”. S’al·lega que “és molt costós” i que  “no hi ha recursos”, però la veritat és que “el govern s’ha gastat els fons de països amics i garants” amb els que l’executiu ha tapat el que Gómez Ardila en diu el “forat fiscal”. “No hi ha control ni mecanismes de seguiment” dels fons, afirmava la jurista.

 

 Colombia DDHH LidiaVilalta2

Erika Gómez Ardila a la presentació a la seu de la Fede

 

 

Noruega, Suïssa i Suècia volen dades dels seus fons

Precisament a Colòmbia, la premsa publicava a principis d’abril que Noruega, Suïssa i Suècia (països ‘amics i garants’ del procès de Pau) exigien claredat en l’ús del fons del postconflicte i, per això, els ambaixadors d’aquests 3 països van sol·licitar una reunió oficial amb el govern per saber el destí d’uns 200 milions d’US dòlars, que es gestionen a través del ‘Fons Colòmbia Sostenible’.

Jakeline Romero Epiayu, líderessa indígena Wayúu, i també defensora dels Drets Humans del ‘poble Wayúu’, -el més nombrós dels 102 reconeguts en la Constitució- comparteix aquestes preocupacions “ara i abans”, perquè “es veia venir la manca de voluntat política de l'Estat colombià” deia.

De l' ‘abans’ la líderessa indígena recordava “les dificultats” que van tenir per poder participar en les negociacions de pau i assenyala que “l'apartat ètnic (indígenes i afrodescendents) va ser l’últim a incloure-s” en els Acords de Pau. Ara, falta “sistematitzar-ho per complir-los, pel que fa als apartats sobre els indígenas”, al·legava. En aquest sentit, va assenyalar que encara “no s'aplica el Dret de Consulta Prèvia Lliure i Informada (CPLI) per a les persones defensores dels Drets Humans, pagesia, indígenes i dones”.

 

 

 

 Colombia DDHH LidiaVilalta3

Jakeline Romero Epiayu, presentant les dades

 

 

Megaprojectes miners, militarització i desplaçaments humans

Romero Epiayu és integrant de l’organització Fuerza de Mujeres Wayúu, creada el 2006 per visibilitzar i denunciar la militarització i els desplaçaments forçosos que pateixen les comunitats del departament de la Guajira (nord-est de Colòmbia) a causa dels megaprojectes miners i la presència de grups armats.

Aquesta lideressa dóna suport, a més, a les dones de la Conamic (Consejo Nacional de Mujeres Indígenas de Colòmbia) perquè puguin tenir poder de decisió i vot en les seves comunitats perquè, en les seves paraules, encara “depenen d’estructures masculines: ”jo mateixa depenc de el meu oncle”, afirmava.

A la costa, assenyalava Romero Epiayu, es donen altres situacions. “A La Guajira -zona fronterera amb Veneçuela- falten recursos perquè falta presència institucional; no s’ha compensat la nostra història en el conflicte, ni tan sols, al·legava, a les zones prioritzades”. “Ara no sabem, prosseguia, d’on vénen els atacs” i segueix la vulnerabilitat de les persones en aquella zona.

 

Rescatar la veritat oculta davant la 'oficial dominant'

En la xerrada al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Alfredo Molano, un dels 11 membres Comisión para el Esclarecimiento de la Verdad, la Convivencia y la No repetición, va explicar com funciona aquesta Comissió, l’objectiu de la qual – a més dels 4 enunciats del mateix títol i reconèixer a les víctimes- és ‘rescatar la veritat oculta’ i abordar la veritat no oficial. Perquè “hi ha una veritat oficialment dominant”, punt en el qual -va afirmar- coincideixen tots els integrants de la Comissió. Però hi ha problemas afegía; el primer: que “els militars elaboraran ‘la seva pròpia veritat’ perquè diuen que “tenim inclinacions d’esquerra”. Per tant, “la Comissió haurà de plantar-se, buscar l’aplicació més ètica i ser la més independent”; un altre dels problemes explicava, és “com fer que parlin les persones que tenen por”, perquè “el terror produeix silenci”.

 

Colombia Molano.ICAB.apisada.web

Diana Rocio i Alfredo Molano_Foto ICAB (Ilustre Col.legi d'Advocacía de Barcelona)

 

 

Molano, que és sociòleg i periodista va repasar també les guerres y conflictes dels secles XIX-XX i XXI, els 4 punts de l’Acord amb les FARC: la terra i la reforma agraria (en l’origen del conflicte), la reforma política, el narcotràfic i el desarmament. A més de denunciar que, només el 2018, s’han registrat 80 assassinats d’activistes i sindicalistes, va confirmar aquest escàs 18,5% de compliment dels Acords de Pau i va ratificar l’existència de “1.500 homes de les ‘dissidències”, que ell va situar al sud del Putumayo i al Meta.

En aquest sentit, va recordar al desaparegut líder de les FARC, Manuel Marulanda, pel que fa a les seves reflexions sobre “l’Estat flexible” i el monopoli de la força, la Llei i les armes. I parafrasejant-lo va indicar que “en política no existeixen buits: forat que es buida, forat que s’omple”. I va afirmar que “aquest buit s’ha omplert amb l’ELN en zones on mai hi havia estat (Nord del Cauca i Putumayo); el poc important EPL (Exèrcit Popular d’Alliberament) ara no es troba al Catatumbo i al Cauca i va corroborar, així mateix, que el càrtel mexicà de Sinaloa i d’altres, ja són presents al territori colombià.

 

Malfactors armats que cobren impostos i controlen tributs

Això són “fets incontestables” afirmà el sociòleg perquè hi ha “proves com rètols, avisos”... “S'han omplert els buits amb grups de malfactors”, que “arriben armats i amb braçalets, a cobrar qualsevol impost i controlen tributs, armes i la llei” va declarar. I això passa, com explicaven també les defensores de Drets humans, perquè no hi ha presència de l’Estat, ni de les seves institucions.

 

 

Colombia Molano4 LidiaVilalta

La ex-consul colombiana a l'esquerra, Molano i les presentadores de l'acte 

 

Segons Molano “no es van iniciar els habitatges promesos (a la guerrilla) o es van fer amb mals materials, no hi ha alimentació, ni suport, ni substitució dels cultius” (il·lícits). “No hi ha ni un sol projecte de substitució de cultius; crec que és una paràlisi calculada”, lamentava. En conseqüència “la gent s’ha anat desmoralitzant” perquè “van deixar les armes, i aquesta fortalesa que dóna una organització ha anat desapareixent i ara -va explicar- es busquen altres vies”.

Però sobretot perquè “el factor de la terra” no s’ha resolt i segueix molt concentrada (el 0,5% de la població en té el 60%)”; i continuen encallats, en la seva opinió, “els 3 punts ‘més delicats’, de la negociació: 1. el fons nacional de les terres; 2. les expropiacions per l’actualització del catastre i 3. la demanda de ‘les reserves camperoles’.

 

Minería il.legal del narcotràfic financiada per transnacionals

Pel que fa a la mineria (d’or) va explicar, “n’hi ha una artesanal i una altra il·legal; per a la legal cal pagar a militars, empresaris i pagesos”; la llei és laxa i abstracta i s’avança en tot el Pacífic, va indicar; “La 'mineria il·legal' és del narcotràfic però està finançada per empresaris associats; també per empreses transnacionals (ETN) i és difícil controlar el mercuri” (al Chocó i el bajo Cauca). I “sospito, afirmava, que estan contra la legalització”.

Respecte a una potencial retirada dels compromisos de l’Havana després de les eleccions presidencials d’aquest 27 de maig, Alfredo Molano va assegurar que “els Acords de Pau estan constitucionalment blindats” i que “no els desmuntaran” però, va manifestar que aquí és on “es confia en la societat internacional” perquè “els recursos de la Pau els controla el govern i el que pot fer ‘de manera ‘perversa’ és baixar les inversions”. Aquest serà l’instrument per disminuir-lo fins a anular-lo”, segons l’escriptor. I cóm enfrontar-ho, es preguntava, dons de la mateixa manera que amb la Comissió de la Veritat, implicarà mobilització” de la gent.

 

 

2Colombia Molano LidiaVilalta

Dues activistes colombianes saluden a Molano abans de començar l'acte

 

 

Examen Periòdic Universal (EPU) davant l'ONU

El passat mes de març unes 40 organitzacions van elaborar l’Informe de la situació dels drets humans a Colòmbia (2013-2017) coordinat per Oficina Internacional de Derechos Humanos-Acción Colombia (OIDHACO), que també van sintetitzat en 25 fitxes de resum de diferents temes i zones. L’objectiu era documentar totes aquestes situacions per a l’Examen Periòdic Universal (EPU) al qual se sotmet Colòmbia aquest 10 de maig a les Nacions Unides. L’EPU és un mecanisme del Consell de Drets Humans de l’ONU i es realitza cada 5 anys. Serà el tercer de Colòmbia.

La fitxa de ‘Pobles indígenes’ elaborada per la Comunitat de Juristes Akubadura i l’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) coincideix amb les declaracions de Romero Epiayu i afegeix altres dades: “entre 2016 i 2017, 30 líders i lideresses indígenes han estat assassinats, 6 desapareguts, 115 amenaçats, 3.490 desplaçats, 9 víctimes de reclutament forçat, el que, sumat a d’altres fets, representen en total 4.508 casos de violacions als Drets Humans”.

 

Aplicar la Consulta Prèvia, Lliure i Informada als indígenes

Confirma també que s’incompleixen els acords amb els pobles indígenes i que el projecte de llei sobre la Consulta Prèvia, Lliure i Informada (CPLI) és “contrària als principis de bona fe, consulta culturalment adequada, lliure i informada” A més, “dels més de 30 decrets amb força de llei expedits, només 3 (10%) van ser consultats amb els pobles indígenas”.

Després dels incompliments, s’assenyalen 6 Recomanacions, entre elles: “donar efectiu i immediat compliment a les ordres de la Cort Constitucional per a la protecció dels pobles indígenes; derogar sol·licituds de títols miners i obres, projectes o activitats, així com mesures legislatives que impliquin riscos per a la pervivència física i cultural dels pobles indígenes; i, pel que fa a la “reglamentació de la consulta prèvia” (CPLI) i la construcció de protocols diferenciat”, es recomana aplicar la ruta concertada i amb consentiment previ, lliure i informat dels Pobles Indígenes a la Taula Permanent de Concertació”.

 

 

Colombia Molano.ICAB.patroc.3

La sala de columnes del Col.legi de l'advocacia _Foto ICAB

 

 

Atacs i violacions greus a la població afrocolombiana

La Confederación Nacional de Organizaciones Afrocolombianas (CNOA) és la que va elaborar la fitxa amb les dades dels Afros per al EPU i inclou, entre d’altres punts, que la fi del conflicte no es va traduir en la millora de les condicions de vida, ni la garantia dels drets de la població afrocolombiana. Al contrari “segueixen presentant-se atacs i violacions greus als Drets Humans (DDHH) en aquests territoris”; una ‘mostra’ és “l’assassinat de 27 líders en els 2 primers mesos de 2018, a les zones més marcades pel conflicte i on es desenvolupen dinàmiques de control territorial pels diferents grups armats”.

Igual que amb els indígenes, la seva participació en les negociacions va ser molt limitada i només al final es va aconseguir incloure un capítol ètnic; tampoc s’han habilitat espais normatius de concertació pel cumpliment dels Acords en els seus territoris. Segueixen, igualment, els atacs i els riscos contra líders i lideresses afrocolombianes. Segons l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats -ACNUR- el 2017 van ser assassinades 78 persones defensores de DDHH, pertanyents a grups ètnics a la regió del Pacífic colombià.

 

Grups armats al Chocó, Tumaco, Nord del Cauca i Córdoba

I la fitxa prossegueix dient que “persisteixen les necessitats bàsiques insatisfetes perquè no hi ha inversió social en temes de Salut, alimentació, Educació... el que genera inconformitat social a les comunitats”; vulnerabilitat que aprofiten els grups il·legals per “apoderar-se de territoris i de la vida dels seus habitants, vinculant-los de manera forçada a pràctiques de guerra o de narcotràfic”.

En aquest sentit, la informació indica que l’ELN, ‘dissidents’ de les FARC i grups paramilitars han augmentat la seva presència en territoris afrocolombians com el el Chocó, Tumaco, el Nord del Cauca i Córdoba. Un exemple va ser el “assassinat de 13 persones el 27 de novembre del 2017 al municipi de Magüi Payán al Pacífic de Nariño, territori majoritàriament afrocolombià”. I segons ACNUR, entre gener i maig del 2017 dels 7.371 desplaçats, 3.115 van ser persones afrocolombianes, el que significa que va ser la regió del Pacífic la que més va patir aquest problema.

La CNOA planteja 5 recomanacions per encarar aquests problemes: 1. augmentar mecanismes de protecció; 2. Articular-los amb la població local; 3. Fer-los amb perspectiva de gènere per incloure a les dones i la població LGBTB-afro; 4. polítiques públiques que disminueixin la pobresa i allunyin als grups armats i 5. millorar les pràctiques en els processos de consulta prèvia lliure i informada, al poble afrocolombià en matèria de formulació de mecanismes legals per al cumpliment de l’Acord de Pau.

 

 

 Colombia DDHH LidiaVilalta4

Les defensores de Drets Humans Erika Gómez Ardila i Jakeline Romero Epiayu 

 

 

96% d'impunitat en investigar la violència sexual

La ‘fitxa’ que afecta els Drets de les Dones l’han preparat la Corporación SISMA Mujer  i ILSA (Instituto Latinoamericano para una Sociedad y un Derecho alternativos). Indiquen que continuen els “fets de violència sexual contra les dones, associats al conflicte armat”. També assenyalen que hi ha una “generalitzada impunitat” en aquestes investigacions sobre violència sexual i “un alt dèficit en l’accés efectiu a la justicia” pel que fa a la violència sexual, “sobretot de les dones, donada la proporció de víctimes femenines”.

Per a això, les dues organitzacions proposen 4 recomanacions, entre elles, la necessitat d’instaurar una “estratègia per a la investigació i judicialització oportuna i eficaç de la violència sexual i les violències cap a les dones”, que redueixi “els alts índexs d’impunitat, propers al 96%, i s’adeqüin al deure de deguda diligència, en tant oficiosidad, exhaustivitat i aplicació de la perspectiva de gènere”.

Una altra recomanació indica que es desenvolupin i implementin “estratègies que permetin mitigar les afectacions i els danys soferts per les dones negres, afrocolombianes, raizales i palenqueras, a causa d’episodis de violència sexual en el marc del conflicte armat” i també se subratlla que es compleixin les que fan referencia a “les d’atenció i rehabilitació establertes” en les normatives, “per a les dones víctimes de violències, tant dins com fora del conflicte armat”.

 

Més informació sobre aquest últim punt:

L’informe  La violència sexual a Colòmbia, dones víctimes i constructores de pau elaborat per Nestor Calbet (de l’Institut de Drets Humans de Catalunya), amb el finançament del ICIP (Institut Català Internacional per la Pau) presentat a Barcelona aquest gener. El llibre -i documental- Mujeres al frente. La ley de las más nobles, de Lula Gómez, també presentat aquí. I Los Divinos últim llibre de la reconeguda periodista i escriptora Laura Restrepo que acaba de presentar igualment a Barcelona.