Bombo N'Dir: "Sense dones migrades no hi ha polítiques de gènere"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Igualtat - Igualtat

 genero-bombo Ndir 2

Bombo Ndir.

ESPECIAL POLÍTIQUES DE GÈNERE

Pressupost per a polítiques públiques, visibilització i reconeixement de ciutadania plena per a les migrades, sense els components racistes, és el que reclama la dirigent senegalesa.

Bombo N'Dir és una africana establerta a Catalunya des de fa molts anys, on viu amb la seva família. Com a activista feminista decolonial és habitual veure-la en actes públics reivindicatius i deliberatius en els quals busca que la presència de les dones migrades sigui una cosa habitual i valorada.

Parla amb La Independent com a presidenta de la Red de Migración, Género y Desarrollo, però a més és Presidenta de l' Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) i Vice Presidenta de la Coordinadora d'Associacions Senegaleses a Catalunya. Es presenta i exerceix com a integradora social, mediadora intercultural i agent comunitària de Salut, a més de defensora dels drets humans de les dones.

 

Què és i què fa l'organització a la que representes?

La Red de Migración, Género y Desarrollo agrupa diverses organitzacions de dones no nascudes a l'Estat espanyol, a dones de diversos orígens. Busquem fer visible un paper que considerem just per a les dones migrants, per això volem estar presents en les polítiques públiques i fer especial incidència en la lluita contra el racisme i fer-ho, a més, des d'una perspectiva feminista i decolonial. Des d'aquest enfocament busquem arribar a les institucions, les organitzacions socials i tenir la relació amb la ciutadania en general.

 

Quines serien les mesures més importants per a aplicar una política de gènere des de les institucions del sector públic?

Fer efectiva la Llei d'Igualtat Efectiva entre Homes i Dones i la Llei del dret de les dones a viure sense violències masclistes. Superar la bretxa salarial i l'atur de les dones i promoure iniciatives que permetin l'accés de les dones al mercat laboral en sectors on estan poc representades. Millorar les condicions laborals i garantia de drets a les dones treballadores de la llar i les cambreres d'hotels.

També garantir l'accés a un habitatge digne a les dones en situació d'exclusió: dones migrades, dones grans, víctimes de violència masclista, dones joves, dones LGTBI, dones gitanes, dones amb diversitat funcional i dones monoparentals.

Cal dotar de més partides pressupostàries per als programes dirigits a eradicar la violència masclista. Invertir recursos econòmics en polítiques coeducatives per superar els estereotips masclistes, enfortir l'aprenentatge afectiu sexual i superar la segregació escolar. Promoure polítiques dirigides a superar l'assetjament en els espais urbans i fer dels mateixos llocs segurs per a les dones i nenes.

 

 

genero-Bombo Ndir 1

Bombo Ndir durant una entrevista, poc abans de la multitudinària marxa del 8 de març d'aquest any.

 

Què és el que cal que es faci des de les institucions per aplicar polítiques de gènere i, concretament, que incloguin a les dones migrades?

Així com es diu que sense dones no hi ha revolució o canvi, nosaltres diem que en una societat diversa, com aquesta, sense les dones migrades no hi ha polítiques de gènere.

Des de l' aparell públic, en general, no es dota de pressupost suficient per encarar el tema, això com a política de gènere en general; pel que fa a les dones migrades, es penalitza la ciutadania que no té els papers de residència en regla i, aquest fet, afecta especialment a les dones que estan en situació de violència, ja que elles tenen por de denunciar la seva situació o buscar ajuda perquè els mecanismes legals les poden identificar com algú sense papers i rebre, per això, sancions o entrar en un procés d'expulsió del país. Un altre punt important des de les polítiques públiques cap a l'atenció específica de violència que pateixen les dones és que no es té en compte el context cultural de les migrants.

En resum: promoure que les dones migrades siguin reconegudes com a ciutadanes, sense ser condemnades a viure al llimb jurídic com a "sense papers" i penalitzades en els seus drets; promoure la participació política de les dones, sobretot les dones migrades, que estan invisibilitzades en els espais de poder; i, finalment, donar suport a l'associacionisme de dones, dotar de recursos a les iniciatives de dones diverses, i aquelles que impulsen accions de transformació amb els moviments de dones dels seus països d'origen.

 

En què s'evidencia aquesta diferència, afegida al gènere, de ser migrant?

Hi ha molts exemples. Un d'ells és a les escoles, que són llocs on el racisme es converteix en una violència més cap a les dones joves i que l'Estat no atén. Les polítiques públiques de segregació, basades en nivells d'ingressos econòmics, en què es concentra població migrant en alguns barris i escoles, fa que es consolidi la violència contra les joves.

També passa amb les dones professionals migrades que no són valorades en les seves capacitats i coneixement, perquè no hi ha un reconeixement, hi ha infravaloració o directament l' anul·lació.

També s'observa en els treballs de cures. Les polítiques en relació a les cures no reconeixen que gran part dels treballs de cura els fan les dones migrades i en condicions de vulnerabilitat, de vegades en situació de gairebé esclavitud i sense contractes.

És el cas també de les anomenades "Kellys", dones mucamas d'hotels, que moltes d'elles són migrades i que viuen en indefensió, sense polítiques que les recolzin ni que tinguin en compte aquesta realitat de diversitat i vulnerabilitat.

 

A més de reclamar, què és el que no fan o haurien de fer les organitzacions o representacions de la societat, de la ciutadania, per fer aportacions a aquestes polítiques?

Conèixer bé les lleis i les seves normes, fer permanent observança del compliment de l'Estat d'aquestes lleis, enfortir xarxes d'incidència entre dones per exigir la garantia de protecció i promoció dels seus drets humans.

També és important tenir més presència pública, amb referents representatives entre els moviments de dones per incidir cap a les polítiques. Ser interlocutores de manera permanent amb els poders de l'Estat. Fer vigilància ciutadana per validar l'impacte de les polítiques.

 

Moltes gràcies...

Vull afegir una cosa més: Des de la Red de Migración, Género y Desarrollo ens solidaritzem amb les persones sense papers i en situació de refugi que estan tancades a l'antiga escola Massana, al barri del Raval, per reclamar la ciutadania i per demanar la derogació de la Llei d'Estrangeria.

 

Més informació:
Feministes migrades vindiquen la lluita feminista antirracista i decolonial