Tarragona, El Vendrell i Valls: cap perfil psicopatològic específic justifica la violència masclista / La Independent / Notícies gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Violències

Segons l'estudi Violència masclista i malaltia mental, repercussió en el tractament penal i la seva execució, realitzat per les doctores forenses Aina Estarellas i Belén Gallo de l'IMLCFC, i la doctora Ana Milena, psicòloga i epidemiòloga, presentat el 18 d'abril al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) no existeix un perfil psicopatològic específic en els agressors de violència de gènere. No hi ha cap associació entre la presència d'una malaltia mental i el tipus de delicte.

 

Estudi forense violencia masclista

La investigació plantejava inicialment la definició de perfils psicopatològics de persones denunciades per delictes de violència masclista. S'analitzà la relació d'aquest perfil amb el tractament penal i la seva execució durant el període 2008-2015 en el partits judicials de Tarragona, El Vendrell i Valls, d'acord a un disseny d'un programa per avaluar retrospectivament els expedients judicials i les valoracions medicoforenses de 187 homes denunciats per delictes de violència masclista.

En no existir un perfil específic d'aquest tipus d'agressor, els diagnòstics més freqüents han estat: el consum de drogues, amb un 32,5 %; els trastorns derivats del consum d'alcohol, amb un 30 %; i els trastorns de l'estat de l'ànim, amb un 26 %.

"En general solen ser persones que gestionen malament la ira, que tenen dificultats per expressar els seus sentiments i gestionar els conflictes" explicà la coautora i directora de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), la doctora Aina Estarellas.

Tenint en compte que les i els metges forenses realitzen un informe pericial per ajudar a jutges i magistrades a decidir amb més seguretat el tractament penal dels agressors, mesures de protecció a les víctimes i prevenció de les conductes violentes, l'estudi conclou i demostra que l'aplicació generalitzada dels informes de predicció de risc de violència de gènere aportarien més dades sobre símptomes i antecedents psicopatològics i, per tant, una millora en la valoració medicolegal i jurídica i en la presa de mesures cautelars cara a la protecció de les víctimes o ordres d'allunyament, entre d'altres, per evitar nous delictes. També varen detectar que aquests informes només es van fer en un 6 % dels casos de la mostra analitzada.