Surt, 25 anys de compromís amb les Dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

Surt 1

 

 

Es respira aire de festa, l' 11 d'abril, al restaurant solidari Norai, que ocupa una part de l'imponent edifici del Museu Marítim se celebren els 25 anys de vida de la Fundació Surt.

 

Surt 4

L'equip de la Fundació Surt.

 

Amb la presència de la presidenta Fina Rubio, de la directora general Sira Vilardell i la presentadora y periodista de TV3 Ariadna Oltra, el dissenyador Mario Eskenazi explica a la concurrència el significat de "Surt" i de la seva icona, que té lletres plenes d'obertures com són les sortides que es volen donar a les dones que se senten asfixiades en una situació d'opressió.

Doncs justament, el propòsit de la Fundació és oferir alternatives laborals a dones que pateixen discriminació per motius sexuals, racials o socials, com trans, migrants, treballadores sexuals, víctimes de violència masclista o dones en risc de pobresa, apoderant-les com a persones valuoses, capaçes d'expressar els seus talents i apoderar-se de la seva vida. En suma, es tracta de lluitar per fer efectius els drets econòmics, socials i culturals de la Dona.

La presidenta està radiant, juntament amb tot l'equip de Surt, i amb raó, ja que avisa somrient: tenen a ma els resultats d'un llarg camí que va començar a emprendre el 1993 amb altres 4-5 companyes activistes en el feminisme i la política, quan van decidir fundar una organització que donés alternatives laborals concretes, no només bons consells, a dones en dificultat. Es deia "Associació de Dones per a la Inserció Laboral".

Amb els anys, aquest petit equip (que va esdevenir Fundació el 2007) s'ha ampliat fins a incloure a unes 100 professionals, que atenen a 1.200-1.300 dones a l'any, en l'actualitat a 1900. Entre elles, hi ha unes 100 dones en situació de violència que tenen atenció integral. El 2017, segons l'informe institucional, Surt ha utilitzat un pressupost de prop de 2 milions i mig d' euros, provinents en gran part de fons públics.

Quasi 8 sobre 10 d'aquests euros estan destinats a despeses directes en activitats. "Han estat 25 anys donant-li canya, tenaçment, com formiguetes, sense perdre l'ànim davant de les dificultats, ja que sabem que fins a les formigues, si són moltes, poden guanyar a un elefant", sintetitza Rubio en la presentació pública de la Fundació.

 

 

Surt 2

 

 

Els començaments

La Independent li pregunta a Fina Rubio pels començaments. La primera tasca a la qual es va abocar el primer equip d'activistes va ser força complexa, respon, doncs tractava de  muntar una floresteria, de buscar la inserció laboral de les preses en el seu tercer grau (les que podien entrar i sortir de la presó).

Comptaven amb la referència d'una experiència reeixida desenvolupada en presons d'Estats Units, però a l'Estat espanyol hi va haver dificultats burocràtiques. No obstant això, aquest primer projecte, que va durar tres anys, ha resultat un laboratori que els va permetre afinar la metodologia d'empoderament de les dones, començant a abordar de forma integral: personal, comunitari i socio-polític, a més d'econòmic, en un procés de reflexió-acció.

Aquest itinerari inclou dinàmiques grupals dirigides a explorar el passat de les dones, valorant la seva experiència. Si la dona es troba en situació de violència, es dóna també un acompanyament psicològic individual, variable segons les necessitats, durant aproximadament un any. En tot cas es descobreixen i treballen els objectius vitals de les dones, recolzant-les en assolir-los. Les migrants que tenen necessitats especials, en no dominar els idiomes locals, s'integren al començament en programes generalistes i, successivament, en altres més específics.

Amb les gitanes, Surt treballa al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, un itinerari d'apoderament i inserció, comptant amb la col·laboració d'una professional gitana que és important referent de la seva comunitat.

En tema d'inserció laboral, Surt compta amb la col·laboració d' una xarxa de 26 empreses i de finançament solidari, que posen les persones al centre de l'economia, i no a l'inrevés.

 

 

Surt 3

 

 

Les col·laboracións

És vital la col·laboració entre el sector públic i privat, com subratlla la directora Sira Vilardell. "Hi ha sectors que absorbeixen bastant personal, com l'hostaleria i els serveis, però alhora volem afavorir la inserció de les dones també en sectors dinàmics com les noves tecnologia informàtiques", explica la presidenta.

Algunes dades d'inserció en el mercat formal de treball, reportats en l'informe del 2017, parlen d'un 45% de treballadores sexuals inserides, així com d'un 22% de dones en risc d'exclusió social.

Per visibilitzar l'acció de Surt en el seu treball en el territori i involucrar la població en el tema de l'empoderament de les dones, la fundació té previstes una sèrie d'iniciatives al Raval, Ciutad Vella, Montcada i Badalona en els propers mesos, des de concursos literaris a tallers de construcció social de gènere, a exposicions fotogràfiques sobre l'envelliment actiu, per acabar al desembre amb un sopar solidari per recollir fons.

Les "formiguetes seguiran donant-li canya", no hi ha dubte, doncs les necessitats de les dones discriminades, tot i haver aconseguit un major reconeixement públic en aquests últims 25 anys, segueixen constrenyent.

Surt 1 2018   

Fotografies de l'acte, d'esquerra a dreta:  dissenyador Mario Eskenazi, la periodista de TV3 Ariadna Oltra, la Presidenta de Surt Fina Rubio, i la directora general de Surt Sira Vilardell.

Surt 2 2018

surt 3 2018     Surt 4 2018

 

Surt 5 2018

 

Fotografia del públic assistent a l'acte