La violència contra les periodistes arriba a la CSW62

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Organitzacions socials

 ONU-NY 7

Montserrat Minobis, Alicia Oliver i Rosa María Rodríguez Quintanilla

(13 març, The Armenian Convention ONU / Nova York) "Dones i mitjans de comunicació, una assignatura pendent" i "Violència contra les dones periodistes", dues taules rodones organitzades per la La XIDPICCAT-RIPVG entre els actes paral·lels de la CSW62 a Nova York.

 

ONU-NY 4

 

Ambdues taules rodones varen servir per exposar la situació de violència que suporten les dones periodistes, així com constatar que la presència de les dones en els mitjans de comunicació és encara una assignatura pendent.

 

Taules rodones

Amb una nombrosa assistència i representants d'agrupacions de periodistes amb visió de gènere de diferents països d'Europa i Amèrica del Nord i Sud es van dur a terme dues interessants taules rodones, en el marc del capítol J de la Plataforma d'Acció de Pequín, referit a dones i mitjans de comunciació.

Entre les participants hi havia: Jenny Rönngren, RIPVG-Suècia; Rosa M. Rodriguez Quintanilla, Xarxa Periodistes Mexicanes, RIPVG-Mèxic; Lucia Lagunes, CIMAC, Mèxic; Onda Flores, especialista en Drets Humans i Membre de la Relatoria Especial per a la Llibertat d'Expressió de la Comissió Intermamericana de Drets Humans; Aimée Vega, presidenta de l'Aliança Global de Mitjans i Gènere (GAMAG); Liliana Hendel, RIPVG-Argentina, que va fer de moderadora; i les que subscriuen l'article en representació de la XIDPICCAT.

 

ONU-NY 5

Jenny Rönngren, Montserrat Minobis, Alicia Oliver, Rosa María Rodríguez Quintanilla i una altra assistent a la trobada.

 

La segona taula es va dedicar específicament a la violència contra les dones periodistes, que la pateixen especialment les companyes (i companys) en diversos països llatinoamericans i més en concret a Mèxic, on el grau d'assassinats i violències múltiples contra les dones són ben evidents i quantificades i que, com van comentar les participants, han augmentat any rere any.

Cadascuna de les periodistes mexicanes van seguir exposant una sèrie de fets dramàtics, algunes viscudes en pròpia pell, cas de Rosa M. Rodriguez Quintanilla que viu, juntament amb tota la seva família, exiliada del seu Estat.

Es va incidir que hi ha hagut un augment gravíssim de les violències contra dones periodistes a tot el món i, especialment, a Llatinoamèrica, així com es fa evident una manca de reacció dels governs. Mèxic és un cas paradigmàtic però no s'han d'excloure altres països com Guatemala, Argentina, Hondures, Nicaragua... i tota Amèrica Central.

La impunitat per cometre crims, per amenaces, i atemptar contra els Drets Humans de les Dones és total en tots aquests països. A Mèxic s'han comptabilitzat l'any passat 147 assassinats de dones periodistes i 426 agressions (violacions ...) el 70% d'agressors són funcionaris de l'Estat. I tot que s'han formulat i presentat les degudes denúncies i acusacions, aquestes queden impunes davant la permissivitat del govern mexicà.

Les polítiques antidemocràtiques de molts governs fa que tots els casos de violència siguin silenciats. la defensa dels Drets Humans, en general i en particular de les Dones Periodistes, no existeix. La censura i el silenci estan en part institucionalitzats.

La violència, segons la relatora de Drets Humans de la Comissió Interamericana, Onda Flores, "es normalitza a través de la generalització". I davant tot el manifestat anteriorment ho exemplifica com  "el no fer res". En una visita de seguiment realitzada al Govern mexica sobre les lleis implementades sobre aquest tema, aquestes no havien servit de res perquè no s'havien complert en la majoria dels casos.

 

 

ONU-NY 6

Les periodistes Liliana Hendel, Jenny Rönngren, Rosa M. Rodríguez, Lucía Lagunes, Onda Flores i Aimée Vega.

 

 

Justícia que no funciona

Blindar la vida i la seguretat de les dones periodistes és una de les exigències mostrades en el plafó de dimarts. Però al mateix temps, també, s'ha d'impulsar la capacitació dels funcionaris públics i de la justícia -jutges i fiscals-, especialment, perquè puguin actuar correctament contra la violència de gènere exercida contra les dones periodistes, creant fiscalies especials per tractar aquestes qüestions ja que en el corresponent informe de la Relatoria es va poder detectar que hi ha un desconeixement de com tractar aquesta problemàtica davant la justícia.

Es constata que la cadena judicial no funciona per a protegir les víctimes i tampoc per a la prevenvenció. Per contra, les pràctiques que busquen silenciar les dones i invisibilitzae-les són a l'ordre del dia.

La censura i el silenci estan generalitzades i no hi ha garanties per a les denúncies. Tot això exigeix blindar la vida i la llibertat de les dones periodistes. La solidaritat pot ser doncs una qüestió de vida o mort.

 

Més informació:

Comunicat