No serà un 8 de març qualsevol

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Economia i Treball


Àngels Pujol

 

OPINIÓ

Dijous vinent és 8 de març, dia internacional de les dones, un dia per reivindicar i celebrar les lluites de totes.

 

De ben segur, no serà un 8 de març qualsevol.

Després de moltes mesos de treball, reunions i coordinacions...arribarà el dia de la jornada de vaga internacional per reivindicar i fer visibles les desigualtats i opressions que patim les dones d'arreu. Motius els tenim tots.

Podria fer vaga perquè les condicions laborals han empitjorat i hem perdut drets laborals. Actualment hi ha explotació laboral a casa nostra (només cal parlar amb les kellys), i és habitual que amb una jornada laboral completa no tinguis els suficients ingressos per sobreviure i fer front a les despeses quotidianes bàsiques.

I tot elevat al quadrat si parlem de dones, amb o sense criatures o persones adultes a càrrec, que a sobre cobrem un 25% menys que els homes, i encara més, si hem vingut d'altres terres, tinguem o no el paper administratiu que toca.

El desmantellament dels serveis públics bàsics, sanitat, educació i prestacions socials, comporta més pressió sobre les dones que som les que continuem sostenint la quotidianitat sencera (deixem treballs remunerats o demanem reduccions jornada per poder tenir cura de les criatures que no tenen beca menjador, places a escoles bressol, les persones grans sense plaça a residències ni centres de dia, o assumint la no atenció mèdica quan caldria per manca de places, llistes d'espera interminables... etc), ens fem càrrec de la majoria dels treballs de cura que sostenen el sistema de reproducció social a costa del nostre temps (laboral remunerat, temps lliure, etc) i la nostra salut present i futura (perquè tampoc cotitzem el suficient).

També podria fer vaga de consum i solidaritzar-me amb les estudiants....

I faré vaga. Però, i per damunt de tot, faré vaga perquè enguany pensava que estaríem celebrant el procés constituent per fer la república catalana, però de moment, ens trobem omplint les places de les viles cada dilluns exigint llibertat i democràcia, davant la vulneració de drets fonamentals que vivim fruit de l'abús de dret de l'estat espanyol. I sí, arriba el 8 de març, i no puc deixar de recordar a Maria Mercè Marçal i Montserrat Abelló (que ja no estan amb nosaltres), ni a Neus Català ni a l'estimada Maria Olivares...ni puc deixar de pensar en companyes represaliades, empresonades, exiliades, encausades, ferides, ni en la preocupació de les seves famílies. I si, tampoc puc deixar de pensar en les persones tancades en presó preventiva, injusta, desproporcionada...i tot això és una mostra més de la violència patriarcal que totes rebutgem.

Pensava que estaria embolicada en reunions i debats a les places d'arreu, per construir un país nou que garanteixi una vida digna per a tothom, que superi el franquisme i el règim actual (que també) però que fonamentalment superés el patriarcat, perquè només així ens asseguraremuna república millor per a totes i tots.

Voldria estar dibuixant una república que es fonamenti en la justícia social, l'equitat de gènere, el sosteniment del planeta i el respecte pels drets humans (individuals i col·lectius), que posi al centre la vida per davant del deute i dels comptes de resultats de les grans empreses. Una república en la que tant important sigui la qualitat democràtica com el ben-estar de les persones. Una República solidària amb aquelles que fugen de la seva terra per sobreviure i compromesa amb la llibertat de tots els pobles. Una República que no toleri els feminicidis i posi tots els mitjans per aturar les violències patriarcals, d'arrel...

No ens queda altra sortida que construir la república sumant al major nombre de dones, perquè només així tindrem possibilitats de fer efectiva la revolució feminista.

Com ja vaig fer el 3 d'octubre i el 8 de novembre, aquest 8 de març faré vaga. I amb les companyes de la sectorial de Dones de l'ANC ens repartirem a les manifestacions del 8 de març, a Barcelona, Reus, Girona i Tarragona, cridant ben alt que Fem Vaga i Fem República i exigim la llibertat per a totes i tots! Perquè malgrat tot, Som República i aixecarem la república!.

Aquí teniu el Manifest que hem fet per aquest 8 de març 2018 on diem: Com a feministes sempre hem defensat que un poble no pot ser lliure si les dones del país no ho són, i avui més que mai, diem que nosaltres no ho som si el nostre poble no és lliure”. Visca el 8 de març!