La UB acull les KAP Talks amb reivindicacions de gènere

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Recerca

UB Dr.OrianaBandiera Beat

Oriana Bandeira_fotoUB_Beat

La doctora en Economia Oriana Bandiera presenta un estudi sobre dones pobres. La Universitat de Barcelona (UB) ha acollit, per primera vegada, una recerca de les #KAPTalks (Kapuscinski Development Lectures) les Conferències sobre ‘països en desenvolupament’.

En aquesta edició, la doctora de la London School of Economics (LSE), Oriana Bandiera, va presentar a la Facultat d’Econòmiques el seu estudi Persistent poverty: an economist’s view (La tenaç pobresa: una mirada econòmica).

Amb l’Aula Magna de la Facultat d’Econòmiques de gom a gom, la professora de la LSE (London School of Economics), Oriana Bandiera va afirmar en la seva presentació, el passat 22 de febrer, que “els micro-projectes ajuden al micro-consum, però no serveixen per fer creixer la inversió inicial i, si es vol eliminar la pobresa, no es pot fer amb poca inversió” perquè “un gran problema necessita una gran solució”; és a dir, “només l’impuls d’una gran política pot erradicar veritablement la pobresa”.

Aquestes eren algunes de les conclusions de la recerca Persistent poverty: an economist’s view  que la economista va realitzar a Bangladesh (entre 2007 i 2011) a 6 dones pobres (7% de les llars) de 40 petites comunitats rurals, que van ser les beneficiàries d’un programa de microcrèdits.

 

 

2018 UB lecturer3 2

 

 

Canvi de criteris en la mesura de la línia de la pobresa?

La professora Bandiera, després de donar una ràpida ullada a les primeres xifres enregistrades de pobresa (1820) i repassar les definicions i mesures del Banc Mundial, va defensar que s'haurien de canviar els criteris de mesura de la línia de la pobresa (1.90 US $/dia, ara) per als 15 països més pobres del món. Perque, per exemple, Xina és el país on més han augmentat les i els pobres, malgrat la seva gran reducció numèrica i el creixement de la seva classe mitjana. Amb dades de 2015, Bandera va recordar que Espanya, sent una economia desenvolupada, va enregistrar un 10% de la ciutadania per sota de la línia de pobresa (aquí són 20 US $/dia) i que més de 1,5 milions de persones vivien aquell any en la pobresa absoluta.

Al referir-se a les causes de la pobresa, Oriana Bandiera va recordar les dues visions econòmiques que existeixen: 1) la que manté que un baix nivell de capital humà i físic no afecta l’accés d’oportunitats i totes les persones poden arribar al mateix nivell, segons les seves preferències, capacitat i sort, i 2) la mirada que afirma que el nivell inicial de capital físic i humà determina les oportunitats a les que les persones hi tenen accés; és a dir, que malgrat que les persones siguin idèntiques en preferències i capacitats, tindran diferents oportunitats, si no tenen la mateixa riquesa inicial.

 

Les persones pobres tenen accés a menys oportunitats

Amb aquests dos models i l’exemple gràfic de la posició i dificultats d’un ninotet pujant una montaña, l'experta en economia de gènere va demostrar amb dades que, independentment de la motivació i habilitat de les dones del seu estudi, unes retrocedien sempre en la línea de pujada (“tens menys crèdits, si tens poc capital”) i les dones que tenien actius i propietats a l’inici, arribaven mes facilment al cim (" les transferències en efectiu et permeten ascendir "). En el debat posterior amb el públic va posar un exemple d’aquests béns incials: les dones del projecte tenien 1 vaca i les riques en tenien entre 50 i 100 unitats.

“El model i les dades es van utilitzar per simular l’efecte de diferents polítiques, des de microfinances fins a transferències en efectiu”. I demostren que les persones “pobres tenen accés a menys oportunitats i només amb una considerable inversió poden sortir de la trampa de la pobresa i seguir la mateixa trajectòria que aquelles que comencen amb més recursos”.

La recerca de l’experta en economia de gènere, quantificava les possessions amb les quals arrencava cada dona en el Programa, a les quals se les hi facilitava una mica més de 500 US $ per a actius (animals, petites botigues, productes artesanals...); habers que tenien l’obligació de retenir durant dos anys. Passat aquest temps podien vendrel’s. Les vaques eren més efectives que els pollastres, deia, perquè durant aquell temps, en podien vendre la llet.

 

 

2018 UB 2

D'esquerra dreta Szczycinski, Petit, Maite Vilalta, Sánchez-Pagés i Bandiera

 

 

Només un gran impuls polític pot erradicar la pobresa

“L’actitud, l’aversió al risc, la impaciència o la falta d’educació no són elements essencials per determinar els resultats” explicava la doctora Oriana Bandiera. El programa va resultar “insuficient per al 66% de les beneficiàries” i va demostrar que “els micro-projectes ajuden al micro-consum, però no serveixen per augmentar la inversió inicial” perquè “un gran problema necessita una gran solució i, si es vol eliminar la pobresa, mantenia, no es pot fer amb poca inversión”. I va concloure que “només l’impuls d’una gran política pot erradicar de veritat la pobresa”.

Són també els arguments que es van ressaltar en la informació previa a la xerrada (KAPTalks), que va ser en anglès i a la qual calia inscriure's abans: “l’evidència d’un panell de quatre anys, de més de 23.000 llars pobres a les zones rurals de Bangladesh, dona un fort suport a la versió de les oportunitats desiguals”. En definitiva, que “les persones pobres no ténen les mateixes oportunitats” que la resta.

I va ser en efecte, “un honor i un privilegi”, com va expressar en la inauguració de l’acte la vicerectora de la Facultat d’Econòmiques de la UB, Maite Vilalta, poder assistir a la presentació  de la doctora Oriana Bandiera. Va ser en una Aula Magna, plena del tot, amb alumnat i d’altres persones de diferents procedències i departaments de la facultat. Ja a través d’una anècdota personal, la vicerrectora havia subratllat que, sempre ha estat molt dificultós i complex, explicar en termes econòmics, la persistència de la pobresa. “Quan la meva filla tenia 5 anys em va preguntar per què hi havia pobres i rics. Jo li vaig donar una llarga i complicada explicació després de la qual, deia, ella no va entendre res”. I la professora Bandiera, va continuar Maite Vilalta, “s’ha fet aquesta pregunta i també què podem fer des de l’Economia per solucionar-ho i ajudar a canviar el món”.

 

Primera dona en rebre la medalla de Carlo Alberto

El professor del departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Santiago Sánchez-Pagés, membre del Barcelona Economics Analysis Team- BEAT (Equip d’Anàlisi Econòmica de Barcelona) i amb diferents publicacions que incideixen en els estereotips i diferències de gènere en l’àmbit econòmic, va presentar a la filòsofa i matemàtica Oriana Bandiera com una líderesa europea en economia de gènere. Nascuda, llicenciada i màster en Economia a Milán (Universitat de Bocconi, 1993 i 1994), va obtenir un doctorat en Economia (PHD al Boston College, 2000), va recalar després a la London School of Economics, on exerceix la docència i dirigeix el Programa de Recerca en Desenvolupament, entre d’altres (Sir Anthony Atkinson Professor of Economics & Director of STICERD i International Growth Centre: Director, State Capabilities). 

Sánchez-Pagés va recordar que va ser la primera dona a rebre, el 2011, la medalla de Carlo Alberto que a Itàlia es concedeix bianualment a un/una economista menor de 40 anys, per la seva especial contribució a la recerca en l’àmbit econòmic. Va asumir també, com la mateixa Bandiera, que “les dones s’empoderen a través de l'educació”.

 

50% de dones estudiants, 30% doctorades, 13% professores

I va donar unes xifres perquè els “economistes homes hi reflexionesin”: les dones són més del 50% de l’estudiantat d’Economia, però només un 30% es gradúa i doctora i el professorat femení només arriba al 13%”. No és només un problema d’equitat o igualtat, va continuar el professor, sinó que “es descoratja a la meitat de la humanitat i no se la inclou en les discussions globals” que afecten a tot el planeta. I precisament perquè hi ha poques dones economistes joves tenim aquí a Oriana Bandiera, va acabar Sánchez-Pagés.

Abans, a la taula havien pres la paraula l’Amélie Petit, responsable de Comunicació i Relacions Públiques a la Comissió Europea, una de les entitats financiadores i Jan Szczycinski, organitzador de les Kapuscinski Development Lectures qui va recordar al periodista polonès Ryszard Kapuscinski  mort el 2007, que dóna el seu nom a les Conferències de Desenvolupament (#KAPTalks).