RedTraSex proposa sensibilitzar forces policials

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Entrevistes a dones del món - Dones del món

 elena-eva-reynaga

 

 

Tot i que resulten ja llunyans aquells primers records de calabossos i maltractaments; i més encara la infantesa repartida entre treballs domèstics i tants d'altres, Elena Eva Reynaga parla amb fluïdesa i desimboltura, al punt de semblar increïble que el seu nivell acadèmic hagi estat mínim fins fa poc.

 "Vaig aprendre a escriure  el meu nom quan després de passar hores detinguda, com a RedTraSex, havia de signar per sortir al carrer. Les altres noies me'n van ensenyar", narra  a SEMLac la qui ocupa avui el carrec de secretaria executiva de la Xarxa de Dones Treballadores Sexuals de LLatinoamerica i Carib (REDTRASEX).

A la vida d'Eva Raynaga convergeixen l'afany per l'autosuperació i el ferm propòsit de defensar a les seves companyes dels atropellaments i la discriminació.

"S'imagina, era molt dur el treball  en aquesta Argentina regida per un cop militar i eren precisament els militars els que més abusaven de nosaltres.

Però la realitat no ha canviat gaire a Amèrica Llatina i el Carib. Enmig d'aquesta lluita contra les injustícies al meu país, quan ens portaven en grup a les cel·les i deien a la televisió que havien netejat la ciutat, mentre mostraven al públic el que els convenia. Va ser llavors quan un grup de nosaltres vam decidir unir-nos i lluitar contra tantes aberracions. Ens vam adonar que unides érem un perill per a ells", relata.

I el més important, afirma la secretària executiva de la RedTraSex, "va ser que vam aprendre que els problemes de l'explotació no eren només de les treballadores sexuals, sinó per a totes les treballadores, de totes les dones".

 

Sensibilitzar la força policial

La Xarxa de Dones Treballadores Sexuals de Llatinoamèrica i el Carib (RedTraSex) va néixer el 1997, a Costa Rica, i la integren organitzacions de 15 països. El seu objectiu principal és "reivindicar el reconeixement dels drets humans i laborals de les treballadores sexuals" i crida l'atenció que a hores d'ara, l'organització desenvolupa una tasca de sensibilització amb 4.000 policies en 14 països de la regió.

En la recentment conclosa Consulta Regional d'Amèrica Llatina i el Carib, rumb a la sessió de la Comissió Jurídica i Social de la Dona de Nacions Unides, duta a terme a la capital de la República Dominicana durant els dies 6 i 7 de febrer, SEMlac va aprofitar petits moments de l'atapeïda agenda d'aquest esdeveniment per conèixer més a fons la investigació que RedTraSex va portar a aquesta trobada, on hi van participar, a més, ministres i altres autoritats dels Mecanismes Nacionals de la regió.

"Pesa sobretot la violència institucional. Encara que a Amèrica Llatina i el Carib el treball sexual no està penalitzat en el Codi Penal, vam patir molts atropellaments principalment per part de la Policia. Una altra situació que ens colpeja és l'alta discriminació en els centres de salut i hospitals, on la majoria de nosaltres de vegades ha d'ocultar la seva professió", explica.

 "Lluiten per derogar tots aquest codis i somiem que algún dia el treball sexual sigui reconegut i respectat. No et nego que he sentit de vegades com que estem mig boges per somiar tan alt, però ja poc a poc hem aconseguit preparació i alcem la nostra pròpia veu", declara.

Elena Eva Reynaga ha defensat a la seva xarxa a Nova York a través d'un panell organitzat per l'ONU sobre treball sexual i s'ha reunit amb la Comissió Interamericana de Drets Humans per denunciar "les condicions indignes i situacions de violència en què treballem", diu i assegura: "No demanem res especial, sinó la mateixa seguretat jurídica que té qualsevol altre treballador, sense cap discriminació".

 

En la investigació que vostè porta a aquest conclave, titulada: "Treball sexual i violència institucional", exposa que "la violència policial no és una pràctica aïllada, fruit d'abusos d'agents individuals, sinó que respon a la lògica d'acció, justificació i legitimació vinculada a la regulació de conductes dels sectors socials més desfavorits".

Sí, es tracta d'un estudi realitzat a 13 països de la regió. Afirmem que la violència institucional es vincula a la clandestinitat que va de la mà de l'abús de l'autoritat i la vulneració dels drets. Hem d'incidir a nivell polític i combatre aquestes situacions d'exclusió.

De vegades no es coneixen els fets que ocorren en petites localitats, ja que no té la mateixa ressonància que si passa a una gran ciutat. Per això necessitem organitzacions fortes i amb perfil polític.

Hem de protegir i mostrar a la societat aquesta dona de la qual moltes vegades es burlen en passar per la cantonada, la desqualifiquen o miren amb indiferència. Ara les treballadores sexuals tenim presència a Onu Dona, a l'Oea i en molts altres llocs. 

Vam comprendre que a la policia i altres institucions no li agradava que estiguéssim organitzades; perquè amb el reconoixement del treball sexual ells perden un negoci i la possibilitat de abusar de nosaltres cada vegada que ho desitgen, amb el coneixement dels seus caps fins i tot. Des RedTraSex estem fent un treball per sensibilitzar i conscienciar els agents a fi d'assolir una policía no violenta. I la veritat és que això ha avançat, Perquè han de quedar enrere aquestes diverses formes d'explotació, amb xantatges i moltes formes arbitràries, explica.

 

En les conclusions de l' Informe Trabajo Sexual y Violéncia Institucional, es planteja: "La violència policial respon i reforça processos socials de construcció d'estereotips i d'assignació d'estigmes que vinculen determinats grups socials, en aquest cas a les "Mujeres Trabajadoras Sexuales" (MTS) amb el delicte ". La secretària executiva de la RedTraSex conclou:

Vaig aprendre del Che Guevara que els somnis es lluiten. Em vaig enamorar de la causa i haver-me empoderat significa continuar aquesta batalla pels nostres drets. Si sóc una dona feliç ?, mira, he complert somnis insomniables, com estar al costat de Fidel Castro en un Fòrum Llatinoamericà del Carib, i que ell m'estrenyís la mà.

L'altre gran somni aconseguit és que la meva néta parli orgullosa amb les seves companyes de la universitat de la seva àvia Eva Raynaga, i que em qualifiqui de dona empoderada i guerrera. Això és el més gran que podia succeir, no ho creus així?"