Exercir el periodisme a Mèxic pot ser molt perillós

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

alt

 

A la presentació de llibre en la taula rodona del dijous 16 de febrer, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, s'hi van valorar els riscos que enfronten els i les periodistes de Mèxic.

A la taula es va afirmar que “ser assassinat per exercir la professió de periodista segueix sent normal a Mèxic”.  És sobre aquests fets que a la tarda del dijous 15, es va presentar al Col·legi de Periodistes, el llibre “Romper el silencio; 22 gritos contra la censura” , que aprofundeix -a través d’entrevistes personals- en els riscos que enfronten les i els periodistes mexicans en la seva feina quotidiana. El perill més gran de ser atacats prové del narcotràfic, però també dels governs locals i de paramilitars. Com tothom sap hi ha molts assassinats que continuen impunes i la investigació no arriba a lloc. El 2017 a Mèxic, 12 periodistes van ser assassinats per realitzar el seu treball, i centenars d’ells reberen i reben amenaces constantment. Mèxic és el país més perillós per als i a les periodistes i diversos testimoniatges així ho han corroborat en la presentació del llibre i en la taula posterior.

 

És molt difícil parlar del treball que es fa

A la presentació del llibre, Daniela Rea,  va emocionar al públic explicant l'experiència de la seva feina durant 10 anys. La periodista mexicana, compiladora de la publicació, i membre fundadora de la Red Periodistas A Pie, fa 10 anys que està investigant, i comentava que "ens va costar moltíssim trencar el silenci i esbrinar les històries, i el context de vida dels professionals que treballen en perill constant". La publicació, que es distribueix gratuïtament al món, és sobretot un estudi psicològic que s'ha realitzat entre 147 periodistes mexicans, que revela que una gran part cobrien notícies del narcotràfic i gairebè tots i totes van presenciar violència mentre feien el seu treball.

 

 

alt

 

 

A la taula hi eren Martín Durán, periodista de Culiacàn (Sinaloa), beneficiari del programa d’acollida temporal de la Taula per Mèxic; Alejandro Gutiérrez, corresponsal de la revista mexicana Proceso a Madrid i Majo Siscar, periodista valenciana experta en Mèxic.

“Ens passem la vida homenatjant a amics”, “la nostra vida no hauria de ser pel mitjà quan vols trencar el silenci” o “vaig haver d'escriure l'assassinat del meu company i els milers següents” són alguns dels 22 testimoniatges dels quals parla el llibre, i ens comentà Daniela Rea.

Al posterior debat també es va parlar de la figura de Javier Valdez, periodista assassinat el passat 2017 a Sinaloa, Mèxic, i d'altres periodistes afectats per les amenaces del narcotràfic. “Quan dubto entre publicar alguna cosa o no fer-ho, penso en els periodistes desapareguts, com Alfredo Jiménez, i reflexions com aquesta m'han mantingut dempeus”, afirmà Martín Durán.

Els ponents explicaven que han après a viure amb el narcotràfic i la violència, i coneixen com funcionar en aquest àmbit, encara que moltes vegades actuen sense pensar. Escrivíem solament un paràgraf sobre els narcos en el diari. Si no passava res, en el següent número en parlàvem més, anàvem mesurant la temperatura. Sabíem que algun dia ens tocaria, però jo no ho volia deixar”, va explicar Durán.

A més, ha estat difícil adaptar-se a la situació de violència generalitzada des d'aproximadament el 2008, en tots els estats de Mèxic. “Estàvem acostumats a tractar temes més socials com la desigualtat o la gana, però els morts del narco estaven presents en tots els diaris“, comentà Rea.

No hi ha regles fixes per tractar amb els casos de narcotràfic, els periodistes treballen a partir de l'experiència i moltes vegades no poden seguir amb les seves recerques per amenaces. En els casos d'assassinat, es va trencant el silenci a poc a poc, “les recerques les fan les famílies, i aquí comença el nostre vincle amb elles per obtenir més informació”, explicà Alejandro Gutiérrez.

 



alt

 

 

La funció del periodisme, el compromís amb l'ofici o els problemes als quals s'enfronten les i els periodistes són algunes de les reflexions que es poden trobar en el llibre “Trencar el silenci, 22 crits contra la censura“. El periodisme és una eina per a la pau, però en casos com aquest, és difícil aconseguir-la davant la censura a la qual s'exposa. La cooperació dels diferents mitjans de comunicació és doncs molt important per donar veu als censurats i perseguits pel narcotràfic.

L’acte va ser organitzat per Taula per Mèxic i pel Grup de Treball Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya. A la presentació hi va ser la regidora de l'Ajuntament de barcelona, Laura Perez