Per la vaga feminista del 8 de març!!

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

  tere-pinedo

 OPINIÓ

Aquesta setmana passada compartia en xarxes socials un vídeo on, algunes companyes feministes, cridaven a la vaga de dones del proper 8 de març. En el text que vaig acompanyar per compartir aquest vídeo vaig comparar la vaga amb un petó. I m'explique.

Almenys per a mi i des de sempre, cada petó no donat és un petó perdut. I els petons dels que parle no han de ser necessàriament petons d'amor de parelles. Sempre que parle de petons, els considere tots importants: els de parella, els d'amistat, els familiars, etc. Bé doncs si considere que cada petó no donat és un petó perdut, amb les vagues em passa el mateix, que una vaga no seguida és una oportunitat de canvi perduda.

Porte en el món laboral des d'octubre de l'any 1983, i des d'aquell dia he secundat totes i cadascuna de les vagues a les quals he estat convocada. Totes, sectorials o generals. Com sindicalista de CCOO o com a treballadora de la Generalitat Valenciana. Perquè com he dit abans sóc conscient que amb cada vaga es pretén canviar a millor algunes polítiques, o aturar algunes retallades anomenats reformes laborals, per exemple.

Ara estem convocades totes i tots a una vaga el proper 8 de març. Una vaga promoguda pel moviment feminista al qual s'han anat sumant diverses organitzacions i sindicats i ja  superen les 300 adhesions. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT han convocat aturades parcials de dues hores per cada torn. Altres sindicats com Intersindical han convocat aturades de vint-i-quatre hores. Però més enllà del tipus de vaga que cadascúna vulgui seguir, el realment important almenys per a mi són els motius que, per descomptat, em portaran a secundar aquesta vaga.

Motius podríem dir que hi ha tants com dones, ja que totes les dones del món estem sotmeses a la ferotge aliança entre el capitalisme i el patriarcat. Ens fan servir com a material productiu i reproductiu, ens paguen menys per fer la mateixa feina, som els que tenim "adjudicats" els treballs de cures de persones majors, menors i dependents, coarten les nostres llibertats reproductives i fins i tot en algunes zones del món seguim sense tenir drets de ciutadania, som les que majoritàriament ens encarreguem de les tasques domèstiques arribant a tenir dobles i triples jornades laborals i així els motius podrien arribar a ser infinits.

Però vaig a centrar-me en alguns dels que considere més importants, perquè aquesta vaga va molt més enllà de ser una aturada laboral. Pretén ser una vaga on parem en tot i per a tot. Aturem de treballar en els nostres centres de treball on continua havent-hi una bretxa salarial de prop del 24%, la qual cosa repercuteix no només en els salaris actuals, sinó també en les pensions futures.

Aturem de cuidar aquest dia perquè el món s'assabente de qui estan realitzant majoritàriament aquest treball i gairebé sempre de forma altruista i obsequiosa.
Aturem d'estudiar i d'acudir a classes, perquè el sistema educatiu actual està invisibilizant-nos a les dones i les aportacions que hem pogut realitzar, però també reproduint estereotips perquè el sistema opressió-dominació segueixi funcionant. A més de seguir ocupant espais físics i simbòlics segregats per a nenes i nens, dones i homes.

Aturem-nos i manifestem-nos per visualitzar la intencionada paralització de la posada en marxa del Pacte d'Estat contra les violències masclistes i de gènere que està duent a terme el govern del PP alhora que intenta un xantatge continuat perquè la resta de partits els donen suport a uns pressupostos res socials i sense cap perspectiva de gènere. Ens volem vives, lliures i unides per la igualtat. Ens volem totes i a totes les nostres criatures amb vida i amb dignitat, lliures de violències de qualsevol tipus.

Aturem-nos per exigir no només la derogació de les últimes reformes laborals, també un diàleg social que permeti un avanç en les negociacions de plans d'igualtat en les empreses, de mesures d'acció positiva que permetisquen eliminar desigualtats, de polítiques actives d'ocupació, que la igualtat passe a formar part de les prioritats de les agendes de les inspeccions de treball.

Aturem-nos totes i tots perquè, en definitiva som més de la meitat de la població i hem de forçar un avanç per millorar les nostres condicions de vida integrals, Aturem-nos perquè si nosaltres parem, podem aturar el món.

Aturem-nos per visibilitzar la nostra ràbia i el nostre dolor però també perquè les nostres propostes siguin escoltades i les nostres veus no siguen silenciades.

Aturem-nos per eradicar la por de les nostres vides. Por a caminar soles pels carrers, a vestir de la manera que vulguem, a ser agredides i culpades o qüestionades per això. Aturem-nos per recuperar les nostres vides i el nostre dret a una vida lliure de pors i amb llibertats de primer ordre, perquè no som ciutadanes de segona.

Aturem-nos perquè els nostres cossos no siguin cosificats, hipersexualitzats, usats com atuells, consumits i tractats. Som persones completes i no som coses. Rebutgem cànons de bellesa imposats per un capitalisme ferotge que imposa models insans i generadors de trastorns alimentaris.

Aturem-nos perquè s'investigue per millorar la salut de les dones i en desmuntar el mite que les malalties no tenen gènere. El tenen i ho sabem. Volem majors inversions en recerca sobre l'impacte de les malalties en els cossos de dones i nenes.

Aquesta vaga, almenys per a mi, uneix dos conceptes fonamentals per a l'avanç de les societats. Són el mateix concepte de vaga com a eina que permet avenços socials o fre de retallades. I el concepte de feminista que permet visualitzar les desigualtats entre dones i homes en tots els ordres socials i dóna eines per combatre-les.

Precisament per això aquesta vaga feminista va molt més enllà de ser una aturada laboral. Ha de ser una aturada social i integral per posar de manifest que les dones comptem, som i estem, però no ens agrada com se'ns està tractant en cap sentit.

Donem una lliçó de dignitat i de valentia al món i a les nostres criatures ensenyant-los que podem aturar el món per convertir-lo en una mica més igualitari, equitatiu i just, on totes les persones tenim els mateixos drets més enllà del nostre sexe.

Perquè ens volem #VivesLliuresUnides per la Igualtat, jo el 8 de març secundaré la vaga feminista.


Perquè una vaga no secundada és com un petó no donat, una oportunitat perduda. I tu, te la perdràs?