Tragineres dels Tres Tombs

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

Maria Rosa Nogué

OPINIÓ

Tània Guasch, presidenta de la Federació Catalana dels Tres Tombs: "Els Tres Tombs a Catalunya funcionen gràcies a les tragineres d'aquest país".

 

"Sóc dona, presidenta, abanderada, traginera i pregonera", explicava Tània Guasch en el seu pregó dels Tres Tombs a Vilanova i la Geltrú, recollit en el programa d'enguany.

"Per aquest motiu m'indigna quan sento a parlar del paper de la dona dins el món dels Tres Tombs". Per a Guasch, el paper de la dona dins dels Tres Tombs és tan natural com el dels homes, i d'aquí ve la seva indignació: per què ha de ser notícia que hi hagi una banderera als Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú? Per què la seva tasca ha de cridar l'atenció pel fet de ser una dona?

Així, comenta la decepció que li va produir un titular de diari de l'any 2006, any en què va ser escollida presidenta de la Societat de Sant Antoni de Valls: "Tània Guasch, la primera dona presidenta de la Societat de Sant Antoni de Valls i tresorera de la Federació Catalana dels Tres Tombs, que curiosament presideix una dona(...)".

 

nogue 1

Tània Guasch, presidenta de la Federació Catalana dels Tres Tombs.

 

Afortunadament, però, Guasch comenta que la consideració de la dona com una "curiositat" en el món dels Tres Tombs es limita a certes mirades, a certs titulars: "A mi ningú m'ha tractat diferent per ser dona". "Les dones tragineres no tenim problemes, ni d'integració, ni de cohesió...Per nosaltres, que una dona sigui abanderada, presidenta o porti el carro més gran de Catalunya no és notícia".

Havent llegit les seves paraules, fullegem el programa dels Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú: la presentació correspon a Neus Lloveras, la primera dona que ha ocupat l'alcaldia de Vilanova i la Geltrú, i a la regidora de Cultura, Teresa Llorens.

L'equip portant de la bandera el componen tres dones: Laura Martorell, banderera, Jana Martorell i Carla Martorell. A les fotografies, segueix havent-hi majoria de traginers però també hi ha tragineres, i força dones a cavall.

Així doncs, potser sí que les qüestions de gènere ben aviat passaran a la història –si més no, la dels Tres Tombs- i la propera dona presidenta, abanderada, traginera o pregonera, com diu Guasch, no s'haurà de sentir l'objecte de cap atenció especial pel fet de ser-ho, sinó que aconseguirà ser valorada simplement per la seva feina, per la seva gestió, més enllà de mirades protectores, inquisitives o falsament apreciatives.

 

 

nogue 2

Equip portant de la bandera als Tres Tombs de Vilanova i la Geltru 2017.

 

Ara bé, també caldria preguntar-se fins a quin punt som les pròpies dones les que, cansades que se'ns atribueixi una actitud victimista, tendim a creure que tot ja està fet i que no cal en absolut que reivindiquem la igualtat de condicions amb els homes.

Com si el fet de parlar de la desigualtat ja l'estigués creant, quan en canvi es tracta de reflexionar-hi justament per aconseguir fer-la desaparèixer. Ens agradaria que el món fos així, i segur que Tània Guasch té raó en la seva experiència personal amb el món dels Tres Tombs, i en tants d'altres àmbits estem aconseguint cada cop una valoració més justa i equitativa. Però no crec que es pugui abaixar la guàrdia.

Així, per exemple, amb motiu dels cursos d'escriptura al voltant del Premi Delta de Narrativa per a Dones, convocats per diferents ajuntaments del Baix Llobregat, vaig seleccionar ja fa un temps un recull de textos d'autores, totes elles excel·lents: Sylvia Plath, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany, Isabel-Clara Simó.

Aquest exercici va servir per demostrar-me que, en els meus prestatges personals, en el meu cànon particular, hi havia un 80% d'autors homes; no m'hi havia ni fixat. I no era casualitat. El meu cànon particular estava fet per professors homes, per escriptors sense cap pudor a confessar: "Madame Bovary c'est moi". Doncs bé, la bena em va caure dels ulls quan vaig aprofitar el meu recull de textos per a uns cursos d'escriptura que no anaven específicament adreçats a dones. Després de la primera classe, un dels alumnes, un regidor, em va fer saber que li havia desagradat la meva tria d'autores dones, perquè ell llegia molt i la literatura femenina no estava a la seva altura.

Hauria d'haver posat en pràctica un altre mètode, que consisteix a presentar textos anònims, que no se sàpiga si és un traginer o una traginera qui mena el carro més gran de Catalunya. Perquè, desgraciadament, el prejudici existeix, encara que ens faci mal de reconèixer-ho.

 

 

nogue 3

Imatge del Consistori vilanoví abans del pregó dels Tres Tombs del 2017. Asseguda a la taula, Tània Guasch, l'alcaldessa Neus Lloveras a la seva dreta, amb Juan Luis Ruiz, primer tinent d'alcalde. A l'esquerra de la pregonera, Jaume Mercadé, president de l'Associació dels tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, amb la regidora de Cultura, Teresa Llorens, al seu costat.

 

*Maria Rosa Nogué és escriptora i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès