UE: El complex món jurídic de protecció a víctimes de violència masclista

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Drets Humans - Drets de les Dones - Drets de les Dones

  UE informe

Recentment va a ser presentat el resultat d'una investigació, sol·licitada per la Comissió de Dones del Parlament Europeu de Drets i Igualtat (FEMM) i monitoritzat pel Grup d'expertesa en acció contra la violència contra les dones i la violència domèstica (GREVIO) per analitzar l' adhesió de la UE al Conveni d'Istanbul i les seves conseqüències.

Segons el Conveni, els resultats del monitoratge de GREVIO - que va analitzar en detall l'abast i obligacions del Conveni d'Istanbul i les mesures adoptades pels estats membres per prevenir i combatre la violències de gènere - varen presentar una visió general del procés de ratificació dels 28 estats, inclòs el Regne Unit, enfocada principalment en el marc jurídic i polític, sobre el paper de la UE (especialment el Parlament Europeu) en relació amb la violència contra les dones.

L'informe mostra una visió general del progrés dels Estats membres en matèria legislativa sobre violència de gènere. Destaca que els països que han ratificat o implementat el Conveni d'Istanbul i han abordat la violència de gènere, tenen legislacions variables, i troben que algunes formes de violència indicades en el Conveni d'Istanbul no són criminalitzades per les legislacions nacionals. La majoria dels Estats membres han adoptat mesures polítiques per combatre la violència contra les dones a través d'estratègies de polítiques nacionals, però, són pocs els països que han publicat informes d'avaluació per ajudar a identificar èxits i obstacles. Un indicador del progrés és la disponibilitat i l'accés fiable, efectiva i lliure a les víctimes.

Un altre panorama són els serveis de suport a les víctimes, en general, els Estats membres ofereixen una àmplia gamma de serveis, inclosos refugis i línies d'ajut. No obstant això, només quatre països superen el nombre mínim de refugis per a un allotjament adequat i digne que serveixi de suport a les dones víctimes de violència com ho recomana el Conveni d'Istanbul.

Indica l'informe que els estats compten amb serveis de suport especialitzats per a certs tipus de violència, com Violència domèstica. No obstant això, pocs tenen serveis de suport especialitzats per ajudar les dones víctimes d'aquest tipus de violència i altres formes prevalents de violència no són específicament ateses (per exemple, assetjament sexual) en la majoria dels Estats membres.

Troba que els Estats membres recopilen una àmplia varietat de dades sobre la violència contra la dona a través d'enquestes i dades administratives. No obstant això, hi ha llacunes importants i moltes fonts d'informació clau són insuficients o inexistents, com ara: compilació de dades a nivell nacional de tots els sectors rellevants, especialment de les institucions de salut; enregistrament de la informació de la víctima com dades estadístiques de les autoritats judicials; publicació de dades detallades sobre la violència contra les dones, utilitzant definicions i categories coherents en tots els sectors; i bases de dades que permeten fer combinacions de denominadors per a diferents unitats de mesura.

Conclou l'informe que el Parlament Europeu ha de participar i garantir plenament  mecanismes de seguiment i aplicació de les conclusions exercint un paper proactiu sol·licitant als Estats membres els canvis legislatius necessaris per garantir que el marc jurídic de la UE estigui plenament alineat amb el Conveni de Istanbul; que la UE demani una revisió exhaustiva del patrimoni comunitari existent i promogui els canvis necessaris per alinear-se amb el Conveni. Per la seva banda el Parlament Europeu ha de sol·licitar una millor recopilació de dades a nivell de la UE sobre la violència contra la dona, a través d'un mecanisme de coordinació dins del seu propi institució amb la finalitat de reunir tots els coneixements especialitzats pertinents per aplicació integral de la Convenció, de conformitat amb el seu Article 7. del Conveni d'Istanbul.

Això demostra que els marcs legals per si mateixos no són suficients, que cal implementar-los amb fets i accions reals, ja que en cas contrari resulten ineficaços i insuficients.