Dolors Sabater i la importància del feminisme a Badalona

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

There are no translations available.

 

Foto:Juan Carlos Borras

 

 

L’alcaldessa de Badalona ens parla de la seva ciutat, de feminisme, i de política. Ens ho diu ben clar “no estic en campanya electoral, però tinc la meva opinió personal sobre la independència i la república”.

El juny del 2015 va guanyar l’alcaldia de Badalona amb el grup Guanyem Badalona. Ara no es presenta com a candidata a les eleccions del 21 de desembre i no vol fer cap tipus de campanya electoral, i quan parla de política i de les eleccions del dia 21 ho fa de manera individual, tot i que ho te molt clar: " Em considero “independentista” i defenso la república". 

Veïna d’un barri de Badalona, Sabater està casada i és mare d'un noi i d’una noia. És llicenciada en Ciències de l'Educació, especialitzada en educació especial. La seva trajectòria professional va començar el 1976 a la desapareguda Escola Nolva. Fins a la seva presa de possessió com a alcaldessa, ha estat professora i cap del departament de ciències socials i pedagoga a l'Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià. A la seva trajectòria destaca la seva lluita antimilitarista -a favor dels insubmisos- i la veïnal. Posteriorment i amb una visió feminista molt clara va encapçalar la candidatura alternativa a Xavier Garcia Albiol i va guanyar.

“Soc feminista des de fa molt temps -explica -malgrat que els meus inicis van ser antimilitaristes i dintre del moviment veïnal. De jove no em sentia especialment discriminada, perquè en les lluites en les que participava em semblava que treballava entre iguals. El meu feminisme es va iniciar a nivell teòric amb moltes lectures. La nostra associació de veïns  i veïnes era molt activa, i no tenien vocalia de dones, però les dones posaven sobre la taula les nostres reivindicacions. Altres associacions creaven vocalies de dones, i en principi a mi, em semblava bé, però aviat vaig veure que en realitat servien per a mantenir a les dones en guetos, i no participaven en temes generals… Per això quan ens varem presentar per a l’ajuntament, vaarem defensar des del principi un punt de vista feminista per a tot. En tots els debats previs, l’opinió de les dones es tenia molt en compte, i es valorava com ens podia afectar unes decisions o altres”. 

 

La maternitat i el feminisme

Durant les anys 80, Sabater confessa que la maternitat la va apropar més al feminisme: “Com a mare me'n vaig adonar de moltes coses sobre la cura, la criança, l' alletament, la dificultats de compaginar la feina a casa i fora… En aquella època hi havia feministes que posaven en qüestió la ‘maternitat’.  Però a mi m’agrada molt comprovar com el feminisme ha incorporat el tema de la cura i la criança, com una part molt important del que aporten les dones a la societat. I el que sembla que cal seguir destacant és sobre tot l’aportació de la visió femenina de la vida com a fonamental per aconseguir canvis reals”. Per a Sabater cal reconèixer la feina de la cura -que “majoritàriament fem  les dones” i posar-la en valor. Ella al principi sentia que anava una mica contracorrent , però ara confessa que li agrada haver viscut aquesta evolució del feminisme.

 

 

 

alt

 

 

Com alcaldessa t'hauran preguntat moltes vegades què poden aportar de nou les dones a la política. Veritat?

Si, moltes vegades i jo crec que si que aportem diferències. Estic d’acord amb altres alcaldesses, que es imprescindible la paritat, perquè si aportem el 50 % sempre és més ric desenvolupar una visió completa global, amb mirades diferents. I per això cal el mateix nombre de dones, que d'homes. Però més enllà de la paritat, es cert que les dones per la nostra experiència aportem valors que són molt importants, com el consens, el cooperativisme, tenir en compte la vida quotidiana, el benestar de tothom… És clar que hi pot haver homes que aportin el mateix, i cada vegada n'hi ha més, però cal reconèixer que el fet que hi hagin més dones està fent canviar molt les coses amb la nostra mirada molt mes inclusiva i de consens”.

 

Com vas viure l’etapa Albiol com a batlle de la teva ciutat?. Vas notar un retrocés en el tema de les dones?

En aquesta etapa hi havia un moviment molt actiu, que s'anomenava “De Badalona ho som totes i tots” i unia moviments socials, feministes, antiracistes i de drets humans que defensaven valors molts diferents als de l' alcalde… Vam fer una cadena humana de Badalona pels Drets. Vam defensar l’escola pública, la sanitat, i d’alguna manera ens vam convertir en poder popular en contra de una manera de fer política que va fer molt mal a la ciutat. S’havia trencat la tradició progressista de la nostra ciutat. Va ser l’època pitjor de retallades, amb pèrdua de molts projectes socials que es feien entre l’ajuntament i la societat civil. I aquest moviment va ser la gènesis organitzativa de la nostra candidatura. I així moltes persones que mai haviem trepitjar les institucions vam poder ser l’alternativa en les eleccions municipals…i en el meu cas vaig desenvolupar ‘Badalona en Comú’.

 

Com alcaldessa vas afavorir que l’1 d’octubre es pugues votar el referèndum a la teva ciutat. I posteriorment  vas defensar el resultat i t’has mostrat partidària de la república. T’has sentit criticada pel teu grup polític pel teu posicionament?.

El grup polític on jo estic es ‘Guanyem Badalona en Comú’, que es bastant autònom, però s’engloba en els comuns. Malgrat tot, cal destacar que al nostre grup li dona suport la CUP, Iniciativa per Catalunya, els Verds i  el Procés Constituent. Es un grup de consens, i en el que fem molt de debat. Van arribar a l’acord de defensar la República Catalana, com a model de ruptura amb el règim del 78, com la millor forma de radicalitat democràtica i defensa del drets social, a favor  de les classes populars i del bé comú. El considerem com un punt de trobada, en el que els que participen poden defensar la independència o el federalisme… I la majoria són conscients que per arribar a aquesta fita, primer s’ha de ser república independent…Això ens ha permès una via pròpia a Badalona, d’estar a favor del referèndum i del seu resultat, així com defensar les mobilitzacions posteriors, ja que com organització ja havien fet un camí en aquesta direcció…”.

 

A Badalona no n’hi ha fractura social

 

El vostre consens podria haver estat un model a seguir en tot el país…

Quan han tingut lloc eleccions, les forces que integren ‘Guanyem Badalona’ es presentaven per separat. I en el grup es debatia quin seria el meu paper com alcaldessa, que sempre hi hauria un punt d’equilibri, i que no defensaria les posicions  d’uns o d’altres. Si, hem aconseguit mantenir el consens, i ens hagués agradat que el nostre exemple pugues servir més al país, perquè la lluita per la autodeterminació de Catalunya i pels drets social vagin juntes. La república aquí i a l’estat espanyol es necessària per a trencar definitivament amb el regim del 78, i conquerir el poder popular, i una democràcia que no estigui encadenada pel franquisme, i que no sigui submisa amb una monarquia que no hem escollit. Nosaltres ara no fem campanya, però jo crec que a 'Catalunya En Comú Podem', hi hauria de cabre tothom, qui incideixi més en lo social, o qui se senti abans de tot republicà o republicana.  Això sí, personalment dono el meu suport als grups que están en contra del contra del 155 i que defensen les nostres institucions catalanes.

 

I que respons quan la dreta us acusa de que vosaltres promoveu la fractura social?

Aquí tenim un persona que es candidat del PP, que es el partit mes corrupte mai vist, representant del neoliberalisme mes ferotge, que ha fet molt de mal a les classes populars i treballadores. El que crea fractura social és la desigualtat, les baixes pensions i que estan en risc, els salaris tan baixos, que no donen per viure, l’augment de la pobresa, i de tot això es responsable directe el Partit Popular, avalat per els seus socis, del 155… Qui crea factura social – i gairebé ho va aconseguir com a batlle- es el seu líder, és el senyor Albiol, que fa  una campanya del mateix estil que la que va fer fa anys a Badalona per crear divisió entre catalans d’origen i d’immigració, per què es culpessin del seu malestar uns als altres, enlloc d' unir-se en contra de l’oligarquia que ens explota i roba els diners públics a tothom. Ara en aquesta campanya volen  enfrontar al ‘catalans bons’ (ells)  i els dolents (els independentistes), i fomenten el fanatisme. El propi Albiol quan va cridar ’A por ellos'…va fer una provocació. Aquesta es una crida a la violència extrema, de la que tenim el millor exemple en la repressió de la policia durant l’1 de octubre.

La intolerància que representa un candidat com Albiol, no es representativa de Badalona. La nostra ciutat es oberta i diversa, on hi conviu la gent sense problemes, amb molta activitat associativa, amb molta lluita pels drets. Albiol i el PP com Ciutadans, com a nou partit neoliberal, que també vol tornar enrere, han aconseguit que una part de la classe treballadora, que és la principal víctima de les seves polítiques, els donin suport,  per por i per inseguretat, però sobretot, perquè ells – a través del poder del govern central- i a nivell espanyol, controlen gairebé tots els mitjans de comunicació públics i privats, i porten molt temps desenvolupant una informació esbiaixada en castellà, que ha fet efecte en part de la població que viu a Catalunya.

 

Consens per a implementar els canvis

 

Com consideres que està ara la ciutat de Badalona desprès de més de dos anys com alcaldessa?

Nosaltres, afortunadament hem pogut trencar amb l’etapa anterior, i articular una política alternativa innovadora, que desenvolupa polítiques completament diferents, i amb perspectiva feminista, i hem posat a les persones com a centre de les inversions i les accions publiques. Cal tenir en compte que en l’etapa d’Albiol les polítiques a favor de les dones es van aturar. Es va desmantellar totalment el circuit de protecció de les dones que patien violències masclistes. El servei de suport a les dones víctimes es va disminuir al màxim.

Estic orgullosa, que en el gairebé poc més de 2 anys hem fet una aposta molt forta per les polítiques feministes, i hem recuperat i posat en marxa el circuit contra la violència, donant més subvencions, per a l’atenció i la formació. En resum, hem situat en un lloc central i transversal les polítiques feministes. Hi ha molt per fer encara. Però podem dir que hi ha hagut un abans i un després d’entrar nosaltres a l’ajuntament.  Algú podria dir que ja es feien polítiques d’igualtat, tot i que eren mínimes, no arribaven a les arrels i no eres transformadores. Por exemple en aquesta empresa, l’ajuntament -amb mes de 1000 treballadores i treballadors- no se aplicava cap pla d’Igualtat. Ara després de molt temps de consensuar amb tothom el portarem a la seva aprovació i implementació.  El fet que moltes dones amb consciencia feminista estiguem a les institucions està ajudant perquè els canvis es facin des del carrer i també des de i amb el suport de les institucions. I quan anem juntes aconseguim molt més.

 

alt

 

 

Tu creus que han de guanyar els grups polítics en contra del 155?

De la meva part, ho  tinc ben clar, que cal acabar amb el regim del 78, que no va trencar  amb el franquisme. Franco ho va deixat tot lligat i ben lligat. Ell va desaparèixer, però no la dictadura. Va deixar una monarquia sota vigilància militar, i els seus hereus están ara controlant el poder polític, militar i judicial, i tenim que acabar amb això. Es molt greu que segueixen sent governats per un partit corrupte fins a les seves arrels.

En la meva opinió, aquesta revolució catalana, transversal massiva pacifica, aquest moviment es una oportunitat per vèncer aquest franquisme que esta arrelat a l’estat espanyol i perquè es pugui iniciar un canvi de veritat. Per això crec que el 155 ha de quedar clarament derrotat en aquestes eleccions… perquè el que significa que guanyin els que han impulsat el 155 és el manteniment de l' estatus quo, i evitar que més endavant  guanyi l’opció d' una república a l’estat espanyol, una república dels pobles ibèrics, que acabi amb la monarquia i els privilegis oligàrquics i centralistes. Ara no estic en campanya, però si que crec que el que ens juguem es molt greu. Com he dit en molts twits, una de les coses que ha aconseguit el procés es fer caure moltes màscares, i que les coses quedin mes clares. S’ha vist molt clar que el feixisme encara es viu, i que te connivència amb el poder. Als pobles de l’estat espanyol hauran d'adonar-se que la lluita per la independència i contra el 155 a Catalunya també es la lluita per l' alliberament d’ells mateixos. Si això no s’entén poden entrar en una època delicada… Espero que guanyem. 

 

Mireu la seva opinió sobre l'independència i la republica al  vídeo de l'entrevista al Youtube. També podeu veure els altres vídeos de l'entrevista al Canal de Mon Comunicació.