25 anys d'activisme en comunicació de l'ADPC

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Agències

aspd2

 

I encara mirem el món amb ulls de dona*
De vegades la vida et tanca una porta, però t'obra una finestra. I això és el que va passar en les primeres eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) l'any 1991.

 

25 adpc1

Com a part dels actes de celebració dels 25 anys de l'ADPC, el passat 6 de novembre es va realitzar al Col·legi de Periodistes de Cataluna la taula rodona Periodisme amb visió de gènere: Evolució i revolució.

 

La candidatura encapçalada per Montserrat Minobis va treure un 42% dels vots, i tot i que va guanyar a les demarcacions de Girona i Lleida, no va aconseguir arribar al deganat (hauria d'esperar encara al 2002 a ser la primera degana del CPC).

Humor, amor i alegria. Feina ben feta per un Col·legi de tots! era l'eslògan de la candidatura que tancava l'escriptora i periodista, Montserrat Roig. "Els vots obtinguts ens van impulsar a crear l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya amb l'ànim de convertir-nos en una veu alta i sorollosa que ens permetés incidir en la presència de les dones en els mmcc. i alhora servir de plataforma per projectar-nos de cara a la professió a través d'estudis i publicacions", ens explica Minobis, primera presidenta de l'ADPC.

 

II Congrés de periodistes

En el marc del II Congrés de Periodistes (octubre 1992) vam fer la presentació oficial de l'ADPC, davant d'una sala plena i amb una ponència sobre la situació sòcio-professional de les dones periodistes.

Com apunta Joana Gallego, una de les ponents, "el CPC feia una enquesta entre els col·legiats on incloïa algunes preguntes sobre discriminació de les dones a la professió. Juntament amb l'Olga del Rio vam decidir aprofundir en la situació que vivien les dones periodistes. El resultat va ser un llibre pioner en l'estudi de la situació sòcio-professional de les periodistes, El sostre de vidre (1993) expressió que en aquell moment no era tan usual com avui dia, però que des de llavors es va convertir en un terme molt popular".

"La primera activitat col·lectiva que vam decidir dur a terme -recorda Julia López- va ser la nostra festa anual i el lliurament dels guardons El Lliri i El Card, que concedíem a col·legues periodistes i a mitjans que s'haguessin distingit a favor o en contra de les dones. Posteriorment també es concediria La Rosa del Desert, per distingir a les companyes per la seva trajectòria". Avui continuem amb els Premis de Comunicació no sexista.

 

Cap a Beijing

Vam participar activament en la creació del Lobby de Dones de Barcelona (després seria de Catalunya). En els dos primers anys de vida del Lobby la secretaria de l'ADPC va assumir també la feina d'aquest espai informal, que va aplegar més de 300 dones a títol individual o com a representants de diferents col·lectius professionals i feministes. Va ser una gran experiència, una aventura vital per a moltes de les participants que va culminar amb els preparatius i l'assistència a la IV Conferència de Dones de NNUU a Beijing, al setembre de 1995.

Com diu Mª José Ruiz "Beijing va suposar la trobada amb dones d'altres continents amb projectes diferents, amb centenars d'experiències diferents. Semblava que ja s'havia aconseguit Veure el món amb ulls de dona (eslògan de la Conferència), després vam adonar-nos que encara faltava molt".

 

 

25 adpc

Participants de la taula rodona, d'esquerra a dreta:
Montserrat Boix, periodista de TVE i fundadora de Dones en Xarxa; la periodista Maria Eugenia Ibáñez; Rosa Maria Calaf, periodista i excorresponsal de TVE; la moderadora Elvira Altés, periodista i investigadora en comunicació i gènere; Montserrat Minobis, presidenta-fundadora de l'ADPC i presidenta honorària de XIDPICCAT-XIPVG que publica La Independent; i June Fernández, periodista i coordinadora de Pikara Magazine

 

Un mar d'idees

Plenes d'energia i amb moltes experiències que havíem conegut, primer, a nivell europeu, gràcies a la llavors Direcció General X d'Informació i Cultura de la Comissió Europea, i després a Beijing, vam organitzar des de la Xarxa Europea de Dones Periodistes (el braç europeista de l'ADPC) les jornades "Les periodistes, la Mediterrània i el futur" aprofitant que es feia la cimera de la Mediterrània a Barcelona.

Aquesta trobada va significar poder compartir i conèixer les diferents realitats que vivien les nostres col·legues, però a més, va ser important també, perquè gràcies a la insistència de la Julia López, vam provar allò de les "noves tecnologies" i durant els 3 dies que va durar la trobada, vam estar connectades a Internet, mostrant al ciberespai (molt limitat llavors) les nostres jornades.

Des dels inicis de l'associació fèiem un Full informatiu en el que parlàvem sobre la professió periodística. Vam editar-lo fins el número 17 (tot i que per equivocació ens vam saltar el núm 9) i vam passar a un altre format, el de la revista Dones: "El mitjà tenia com a objectiu fer visibles les dones en els espais professionals, aportant una visió dels assoliments i les dificultats que es trobaven en els diferents camps d'activitat. També es tractaven altres qüestions actuals sempre aplicant un periodisme amb perspectiva de gènere", ens explica l'Elvira Altès, coordinadora de la revista fins el núm 37. Després, hem continuat amb el dossier Dones.

 

Celebrant Santa Tecla

I vam continuar sent pioneres, i amb pocs recursos, la qual cosa té el doble de mèrit. Havíem estat la primera associació de dones periodistes a l'estat espanyol. El primer col·lectiu de periodistes a capbussar-se a Internet. I ara les primeres en fer formació en TICS, gràcies, com no, a un projecte europeu que l'any 1996 ens va aprovar la CE. Així naixia "Dones Periodistes a Internet".

El ciberespai, reclamàvem, també és cosa nostra. I durant uns quants anys, i al voltant del 23 de setembre, diada de Santa Tecla (patrona de les cibernautes com la vam batejar) organitzàvem Internet en femení, una jornada de portes obertes per conèixer o aprofundir en els coneixements sobre Internet, adreçada a totes les dones de la ciutat.

I vam entrar amb força en allò que es deia "les autopistes de la informació", on moltes de les nostres associades (llavors prop de 200) van aprendre a submergir-se en un mar digital on la bretxa de gènere, just s'iniciava. Per això vam fer cursos bàsics de formació per aprendre a navegar, conèixer la xarxa i gestionar el correu electrònic, i altres, més avançats, per fer pàgines webs.

 

On som ara?

Vam voler crear una agència de notícies amb perspectiva de gènere (a Beijing vam conèixer diverses experiències, sobretot, llatinoamericanes). Fer un cercador de dones expertes perquè els companys periodistes ens deien que no utilitzaven més dones com a fonts perquè no en coneixien. Volíem acabar amb la publicitat sexista i també amb els anuncis de contactes. Denunciàvem la violència masclista. La manca de dones en els llocs de decisió. La utilització del llenguatge sexista...

Algunes coses les vam aconseguir. Per exemple, el Cercador d'Expertes va ser un encàrrec de l'Institut Català de les Dones que ens va fer, l'any 2006, com ens recorda la Cristina Baulies: "L'ADPC va ser l'entitat escollida per a executar el desenvolupament de la recerca, la selecció i el manteniment dels perfils durant els primers anys de funcionament d'aquesta eina." O l'Agència de Notícies La Independent, vinculada a la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

Es van impulsar campanyes diverses, com aquella del 2009 per a la supressió dels anuncis de contactes als mitjans; s'ha analitzat el tractament de la violència masclista i de la prostitució als mitjans de comunicació a través de recerques continuades i rigoroses. També s'han organitzat jornades per debatre temes d'actualitat; s'ha creat el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic amb visió de gènere (des de l'any 2015); s'ha liderat l'homenatge als 25 anys de llegat i 45 de vida de l'escriptora i periodista Montserrat Roig.

Molts reptes continuen pendents, per descomptat. "Ja fa vint-i-cinc anys i encara hi som, som les mateixes amb uns anyets més però amb les ulleres liles posades, al costat d'un munt de periodistes més joves que s'hi han afegit. Som-hi que encara resta molt per fer!", ens anima la Núria Cornet.

 

* L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) celebra 25 anys de creació i pel treball realitzat i la seva rellevància reproduïm un article publicat en l'últim número de la seva revista DonesDigital i escrit per qui va ser el seu Secretària tècnica entre 1992-1994, la periodista Alícia Oliver.

** Totes les companyes mencionades van ser membres de la primera junta de l'ADPC.