Surt a la llum la primera òpera composta per una dona a Catalunya i Espanya

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Music

There are no translations available.

PresentacionPartituraCasagemasG1

Presentació Partitura Casagemas

 

La partitura manuscrita d'Schiava e Regina, que Maria Lluïsa Casagemas (1873-1942) va compondre als 17 anys, ha estat localitzada per experts de la UAB que estudien l'obra de les compositores catalanes del segle XIX.

 

És la primera obra d'una dona programada per un gran teatre europeu d'òpera. L'atemptat al Liceu el 1893, però, va frustrar la seva estrena. Mai no s'hi ha representat.

La partitura és una versió original per a piano amb anotacions, dedicada per Casagemas al seu mestre Sánchez i Gavagnach. Aquesta autora va escriure més de 300 obres al llarg de la seva vida. Aquesta xifra, inclosa al seu diari personal, no s'havia pogut precisar fins ara.

Un concert amb àries i duets d'Schiava e Regina es durà a terme el proper 27 d'octubre al Teatre de Sarrià per celebrar la troballa.

La partitura original d'Schiava e Regina, l'òpera que va compondre amb només 17 anys i que es donava per perduda, ha sortit a la llum. L'ha localitzada Maria Teresa Garrigosa, en el decurs de la tesi doctoral sobre les compositores catalanes del segle XIX que realitza sota la direcció de Francesc Cortès, professor del Departament d'Art i de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'obra és una versió per a piano completa i manuscrita, amb anotacions, que la compositora va dedicar a qui va ser el seu professor al conservatori del Liceu, Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach. El volum conté, a més de la partitura amb els tres actes, l'índex, que es va afegir amb posterioritat a l'enquadernació original, així com una fotografia de la compositora i una dedicatòria al seu mestre. A part de la partitura també s'ha trobat una altra foto dedicada a Sánchez i Cavagnach de l'any en què va escriure la òpera.

"És una troballa de gran importància per a la investigació de l'obra d'aquesta autora i per a la recuperació del llegat de les compositores d'aquesta generació, actualment unes grans desconegudes malgrat el seu talent", explica Maria Teresa Garrigosa, per a qui Casagemas "era un geni, que va composar la seva primera obra, un Ave Maria, amb només 11 anys".

"Ara podrem estudiar, posar en el valor que li correspon i representar aquesta òpera, la primera que va compondre una dona a Catalunya i Espanya i també la primera que va programar un dels grans teatre d'òpera, com és el Liceu, a Europa. Aquest fet tan excepcional per a la seva època ens diu molt de la seva qualitat musical", apunta Francesc Cortès.

 

Un obra mai no estrenada

Amb un estil italianitzant, molt en consonància amb els cànons musicals de les òperes del moment, l'obra de Casagemas va rebre una molt bona acollida quan es van a començar a fer audicions parcials privades o representacions d'alguns números a la fi de curs del Conservatori del Liceu. Crítics musicals i compositors com Amadeu Vives, Felip Pedrell i Isaac Albéniz van lloar la jove compositora i la seva obra públicament, despertant molta expectació. També va ser reconeguda amb un premi per l'Exposició Universal de Chicago de 1893.

El Gran Teatre del Liceu va programar la seva estrena per a la temporada 1893-1894, però l'atemptat anarquista que va patir el teatre el mes de novembre va frustrar la seva representació. El que han sabut ara els investigadors és que l'òpera es va tornar a programar per a la temporada següent, però tampoc no s'hi va representar. Si s'hagués fet, hauria estat la primera òpera escrita per una dona al segle XIX estrenada a Europa en un teatre de primera línia.

"Estudiant els documents de l'arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu que tenim a la UAB veiem que va ser una època molt difícil per al Teatre. La por del públic i el fet que hi hagués el quart pis tancat per l'atemptat va fer caure els ingressos i va obligar a canviar la programació buscant artistes d'èxit del moment, i això va anar en detriment de l'estrena de l'òpera", explica Francesc Cortès. "En aquella època, a més, les dones compositores eren gairebé invisibles públicament i això també va jugar en contra que l'òpera tirés endavant un cop passada l'expectativa inicial que va despertar".

Schiava e Regina no s'ha representat mai completa. Només el mes d'abril de l'any 1893 se'n van representar algunes parts al Palacio Real de Madrid, davant la família reial i d'altres membres de l'aristocràcia espanyola i, amb anterioritat, es van fer algunes audicions en salons de Barcelona per presentar-la en societat i davant dels músics més importants del moment.

 

Una cerca insistent

Després d'uns anys de cercar l'òpera en arxius i entre coneguts i familiars de la compositora, Maria Teresa Garrigosa va veure recompensat el seu esforç. En acabar un dels seus concerts, en què canta les peces clàssiques de les compositores que estudia per a la seva tesi i aprofita per parlar sobre la partitura perduda fins ara, va rebre un missatge d'un particular, Francesc Bofill, que guarda part del llegat de Sánchez i Gavagnach, informant-la que conservava un document que podia ser el que buscava. Els investigadors de la UAB van identificar la partitura i van confirmar que es tractava del valuós document que havien estat buscant tan insistentment.

Els investigadors han organitzat ja una primera representació amb les àries i duets amb soprano i tenor més significatius, que tindrà lloc divendres 27 d'octubre, al Teatre de Sarrià de Barcelona.

 

Més de 300 obres composades

Els investigadors han pogut constatar que l'artista catalana, de família burgesa i germana del pintor Carles Casagemas, va composar més de 300 obres al llarg de la seva vida. Al seu diari, al qual han tingut accés, va incloure una entrevista amb un mitjà de l'època on ella mateixa dona aquesta xifra. Aquest fet l'equipara a les grans compositores europees del segle XIX.

És una dada que Garrigosa i Cortès ja intuïen, perquè hi ha partitures localitzades amb una numeració superior a 270. En l'actualitat se'n coneixen més de 100 títols, que són els que va escriure fins als 18 o 20 anys, però de partitures se'n conserven només al voltant de 50.

"Casagemas va ser una virtuosa de la música i va tenir els millors mestres del moment, degut a la posició acomodada de la seva família. Les compositores modernistes catalanes tenien els seus canals privats per fer concerts i les seves revistes musicals. Es veia com quelcom estrambòtic que una dona es dediqués a fer música clàssica, però van haver-hi força, i algunes amb molt de talent. El seu llegat mereix ser recuperat i el seu nom posat al lloc que li correspon dins de la història de la música d'aquest país", conclou Maria Teresa Garrigosa.

 

Més informació

Partitura d'Schiava e Regina, de Maria Lluïsa Casagemas. Portada i pàgines interiors.

Índex de la partitura, afegit amb posterioritat a l'enquadernació de la partitura original.


http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_SchiavaeReginaCasagemasFotoDedicatoria.jpg
Fotografia amb dedicatòria de Maria Lluïsa Casagemas al seu professor Sánchez i Gavagnach localitzada a més de la partitura. Data de l'any 1891, quan la compositora va escriure l'òpera als 17 anys.