Sobre la fuita d‘Empreses i bancs de Catalunya

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Economia i Treball - Economy

There are no translations available.

 alt

Elisenda Paluzie

Grans corporacions i bancs van anunciar la setmana passada que treuen de Catalunya la seva seu perquè si es declara la Independència serà un desastredel qual es millor estar-ne lluny.

Sembla que la incertesa econòmica continuarà, davant de la reacció del Govern central i el Parlament espanyol a la possible "Declaració d'Independència" oficial al Parlament de Catalunya. I la posterior suspensió en la seva aplicació durant dos mesos, tal com va escriure el president Puigdemont, per carta a Mariano Rajoy, en la que demanava desenvolupar una negociació a dues bandes durant aquest temps.

Hem cregut interessant repassar la reacció de diversos mitjans de comunicació que s'han fet eco de l'alarma econòmica que s'està produint. Val a dir que la majoria de les publicacions van firmades per homes, però hem volgut destacar l'opinió d'una experta: Elisenda Paluzie.

 

Què significa el canvi de seu de bancs?

Economista, professora, investigadora i directora  del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials de l’UB, Paluzie  ha publicat en el seu blog sobre el referèndum i ha donat exemples d’aplicació del dret internacional d’autodeterminació. Ho te molt clar: “la marxa dels bancs no tindrà efectes reals sobre els clients”.

Segons ella, cal tenir en compte que “els bancs han de garantir els dipòsits bancaris a Catalunya perquè estan obligats per un contracte mercantil entre clients i bancs”. I en supòsit de reconeixement de la independència de Catalunya, aleshores, segons Paluzie, “els bancs hauran de constituir un Fons de Garantia de Dipòsits regulat pel Banc Central de Catalunya i que substituirà el Fons de Garantia de Dipòsit estatal” (+info). Al final de aquest article podeu veure els seus consells sobre el tema dels impostos. Es parla de la fuita, però no de que passarà amb els impostos a Catalunya. Per a Paluzie, i de moment, això no  suposa cap canvi, ja que: “Avui els bancs no paguen pràcticament cap impost a la Generalitat”.

 

 

alt

 

 

 

Cal destacar que malgrat l’alarma creada, la borsa ha pujat, mentre gran corporacions segueixen anunciant que no es pensen quedar a Catalunya, tot i que la situació “econòmica”, de moment, sembla normal. Cal preguntar-se a qui interessa aquesta alarma econòmica?. Per suposat, la preocupació ha arribat  a tothom. I els mitjans més propers i catalanistes, també es mostren preocupats. Vilaweb, que també ha publicat, sobre la marxa de bancs i empreses de Catalunya, destaca però per una noticia que el demés han passat per alt: “alguns municipis catalans comencen a retirar diners del Banc de Sabadell”.

 

Un cop d’efecte, o alguna cosa més

Com explicava el periodista, Ramon Aymerich, a la Vanguardia en el seu article “Cop d’efecte”, al govern li preocupa ara mes, “seguir el  full de ruta de l’independentisme, que  està construït entorn d’un procés gradual d’ocupació d’espais i  que en l’econòmic es ven com a indolor. Els seus objectius són consolidar elements tan bàsics per a un futur estat com la posada en marxa d’un sistema tributari, el control de les infraestructures i de les fronteres o la posada en marxa d’un sistema judicial. Un cúmul d’objectius difícils d’assolir de forma ordenada quan l’Estat que abandones no s’asseu a pactar i els grans poders econòmics no s’hi volen implicar”.

De fet, malgrat que algunes empreses grans, multinacionals  i bancs han amenaçat amb traslladar la seva seu central a Madrid, només sembla haver-se donat ja per fet , el trasllat de la seu de Gas Natural a Madrid,  segons el diari Ara aquesta decisió significa “un triple cop psicològic a per a Catalunya”, malgrat que la companyia nomes parlés d’un trasllat provisional, “per la inseguretat jurídica que és pot generar”.

I per què aquest  goteig persistent d’empreses que volen marxar?. Pot ser que sigui per la pressió directa del govern de Madrid. Des de sempre, hi ha hagut i es manté una entente entre els grups financers  i el poder central. Només cal veure amb la rapidesa en que es va  aprovar la setmana passada un decret per a facilitar que les empreses surtin guanyant i es trasl·ladin amb més facilitat de Catalunya. L’objectiu es clar: “Vostès pressionin per que no es faci la DUI, i nosaltres els ajudem”.

 

És massa rellevant el lloc de la seu central d’empreses?

Malgrat tot aquesta fuita de seus centrals no semblà massa rellevant, per què les oficines de serveis a Catalunya i persones empleades no es mouen. Però cal reconèixer que el fet es greu, ja que  si no es donen bons arguments de la fortalesa de la nostra economia, la borsa pot caure, i l’alarma creix.

Hi ha economistes populars com Niño Becerra  que aconsella a les empreses a no deixar-se portar pels cant de sirena i augura que la independència serà una realitat totalment consolidada el 2018 i que anirem molt millor i podrem generar molt més benestar pels ciutadans. Segons BecerraUn ‘corralito’, per definició, es impossible a Catalunya”. I cal tenir en compte que algunes entitats bancàries no valoren que també existeix la possibilitat que molta gent canvií els seus estalvis d’un lloc a l’altre. [+info]

Malgrat que en les oficines de La Caixa els directors i directores asseguren que res canvia, encara que el seu president pugui establir la seva oficina central a Madrid, si així ho creu convenient. Però  els anuncis de retirada d'empreses de aquest grup continuen com La Fundació, Criteria i Segur Caixa Adeslas. Altres com Codorniu o Freixenet s’haurien d’haver traslladar fa temps, per què l’amenaça es antiga. També la multinacional Abertis (que està en procés de ser comprada per una multinacional). Igualment la principal asseguradora Catalana Occidente. Una bona pregunta que podrien respondre es per què no van amplificar les seves amenaces abans del Referèndum?. Pot ser perquè estaven convençuts que no es faria?.

Hi ha mitjans, com l'Economista,  que remarquen també un aspecte important d’aquesta fuita d’empreses que es el canvi de seu de fiscalitat. Si moltes empreses canvien la seva seu fiscal declaren només a l’Agència, aquí, a Catalunya es perd la possibilitat de cobrar aquest impostos.

El que sembla evident, és que qualsevol cosa malgrat no sigui certa, si es repeteix, apunta a un cert perill i implica por i retirada.

Des del Govern, el president  Puigdemont i  el vicepresident Junqueras sembla que tenien molt en compte aquesta revolta econòmica, i per això es van reunir amb representats d’empresaris del Cercle d’Economia. Evidentment d’aquesta reunió no n'ha sortit res públic, i molt menys la renuncia a la DI que pretenien els convocants. Cal suposar que l’estratègia és “millor no posar mes llenya al foc, per què  no es pot col·laborar en la creació  de més escenaris de por, com podria ser l’amenaça de fugida de capitals i d’empreses industrials. [+info]   

 

I que pasa amb els impostos?

Elisenda Paluzie ha tractat de repondre  a les  preguntes que ha tingut sobre el tema dels impostos que han de pagar els bancs en funció de lloc de la seu social, i ho ha fet  a través dels punts següents:

1) Avui els bancs no paguen pràcticament cap impost a la Generalitat. La Generalitat només recapta Successions i  Transferències Patrimonials/Actes Jurídiques.

2) L'Impost de Societats, l'IVA i l'IRPF es paguen a l'Agència Espanyola, l'AEAT.

3) En virtut de la LOFCA, la Generalitat rep una transferència de l’Estat corresponent a una part d’IVA i d'IRPF. Res d'imposts de Societats.

4) Un Estat català independent hauria de recaptar tots els impostos.

5) Si un banc té seu social a un altre Estat (per ex Espanya) amb sucursals a Cat haurà de pagar IRPF de treballadors i treballadores de sucursals a Catalunya.

6) També haurà de pagar a Catalunya l’IVA d'operacions bancàries subjectes a aquest impost que són molt poques.

7) Pel que fa a l’Impost de Societats haurà de pagar a Catalunya pel fet de tenir-hi un establiment permanent

8. També s’ha de pagar Societats al país on es té la filial però evitant doble imposició internacional.

9. Amb l’Estat independent es recaptaran més impostos que ara fins i tot en el cas d’empreses

Cal constatar que hi ha moltes empreses que están instal·lades o s’instal·laran a Catalunya, que no s’han manifestat ni a favor ni en contra del Procés polític actual.

 

Aquestes empreses són:

  • Nestlé invertirà 37M d'euros a Girona.
  • Volkswagen escull el port de Tarragona com a gran centre logístic:
  • Seat segueix a Catalunya, amb els mateixos plans d'inversió, malgrat les pressions que ha confessat rebre.
  • Mango manté la seva seu a Barcelona.
  • Parlem, la empresa de telecomunicacions segueix creixent a Catalunya.
  • Zurich Assegurances escull Barcelona per establir un centre mundial de macrodades.
  • El gegant de les telecomunicacions coreà KT s’instal·larà a Barcelona.
  • Amazon adquireix parcel·la a El Prat per a construir un gran centre logístic.
  • Barcelona serà seu del Mobile World Congress fins el 2023.
  • Easyjet obrirà en El Prat una base operativa després de tancar la de Madrid.
  • Basf invertirà 21 milions d’euros a Catalunya.
  • HP invertirà més de 40 milions d’euros a Cataluña en dos centres cloud.
  • Nintendo obre a Tarragona un centre logístic de 13.000 metres quadrats.
  • BWT invertirà 12 milions d'euros i crearà 100 llocs de treball a Sant Cugat.
  • Royal Caribbean Cruises obre la seva seu europea a Barcelona.
  •  Ikea construirà a Valls (l’Alt Camp) la central de distribució dels seus productes per Internet per abastir tot l’estat espanyol, Portugal i el sud de França.
  • Idilia Foods -companyia que integra marques com Cola Cao i Nocilla- ha començat la construcció del seu nou complex industrial a Parets del Vallès, que està previst que es posi en marxa el 2018.
  • L'empresa agroquímica Arysta LifeScience instal·la a Barcelona la seva nova seu al sud d'Europa, la qual cosa ha suposat el tancament de les oficines que tenia a Sevilla.
  • La multinacional alemanya Boehringer Ingelheim crearà més de 200 llocs de treball, a MB, una nova planta de producció en Sant Cugat del Vallès (Barcelona), amb una inversió de 100 milions de euros.