Incomplir no és normal.

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Desenvolupament

 

foto marta

 

OPINIO

En quin moment les persones que assumeixen responsabilitats polítiques esdevenen incomplidores sense remordiments? Ha desaparegut la responsabilitat política davant dels incompliments? És la societat qui permet aquest comportament o simplement són persones que tampoc escolten la ciutadania?


Perdre la vergonya és una reacció clàssica del qui està acostumat a fer coses mal fetes i observar que no hi ha cap conseqüència. Després venen les mentides i tampoc passa res. Mentides que se les acaben creient i les converteixen en arguments que repeteixen fins al cansament.

"Els refugiats no velen venir a Espanya" declaracions de la Ministra de Salut Dolors Montserrat a Catalunya Radio, afegeix "els refugiats volen anar a Alemanya o altres països europeus". La Ministra catalana argumenta que el govern espanyol està tramitant tots els documents, tramitació en origen on l'administració de l'estat vetlla per la seguretat dels refugiats que volen entrar a Europa. Atenció, vetllen per la seguretat dels refugiats.

És un despropòsit, la Ministra se sent orgullosa de la política del govern envers els refugiats, explica com anècdota que al govern portuguès li passa el mateix, no diu "qui" però la Ministra assegura que algú del govern de Portugal va anar a un camp de refugiats (no diu quin) i els va dir (a qui, no ho sabem) que Portugal era un país preciós afegint, que és el país de Cristiano Ronaldo. I ni així, assegura la Ministra, volen anar-hi.

El govern espanyol només ha acollit un 11% de persones refugiades, i el conjunt de la UE un 25% de la xifra marcada. Però tenim una bonica excepció, Malta que ha acollit als refugiats que li havien assignat i més.

Davant de la posició espanyola cal demanar responsabilitats polítiques al conjunt del govern però vaig més enllà i en concret caldria demanar la dimissió de la Ministra de Salut, per la seva manca de responsabilitat, per no saber assumir quan les coses no es fan bé, per donar arguments tan poc fiables sense que ningú a l'altre costat pugui rebatre-la. Per ser tan poc empàtica amb els éssers humans que pateixen, per tractar a l'oient d'idiota.