Compartir diferents cultures és bo per millorar la convivència

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Migrations - Profiles

There are no translations available.


alt

 

Flor Andino és equatoriana i viu a Barcelona. És la presidenta de CICTAEC, la Cambra de Comerç i Turisme d'Equador i organitza una festa Multicultural d'Integració el 22 de juliol al Fòrum de les Cultures.

Així explica Andino com va posar en marxa el somni que tenia: “Fa 5 anys se'm va ficar en el cap que havíem d'engegar un esdeveniment festiu que, d'una banda, pogués demostrar la integració i l'aportació de la nostra immigració - l'equatoriana- que és la majoritària a Catalunya, i donar a conèixer la nostra cultura. I per un altre, poder combinar-la d'alguna manera amb cultura tradicional catalana, que ja havíem començat a estimar. Volíem demostrar que coneixíem el nostre entorn, i per això, van dissenyar un recorregut per la ciutat en el que hi participaven persones de totes les edats. Per continuar en la prova, en determinats punts havien de respondre a preguntes sobre la ciutat i sobre Catalunya”. A aquest primer esdeveniment el vam anomenar “Ral·li de la Integració”, i ha seguit celebrant-se cada any en un estiuenc dia de juliol. En aquesta ocasió, el V Ral·li Multiculutural Internacional" serà el 22 de juliol al Fòrum de les Cultures, des de les 10 del matí a les 10 de la nit.

 

 

alt

 

 

L'esdeveniment ha anat creixent en nombre d'associacions col·laboradores i augmentant en participants, convertint-se en l'esdeveniment multicultural més multitudinari. En aquesta edició volem arribar als 30.000 assistents. Al matí s'ofereixen activitats familiars, proves de competició i durant tot el dia actuacions musicals en dos escenaris diferents. Hi ha de tot: dansa, teatre, cercaviles, batucades, castellers i animacions diverses a l'aire lliure i sobretot una oferta gastronòmica dels més diversos països. 



Les dones som expertes a organitzar coses

I com en les últimes edicions, Andino ha conformat un equip de majoria dones migrades  implicades en l'activisme social i cultural del seu entorn, que dóna molta importància a programar espectacles i danses en les quals elles són les protagonistes. Malgrat que el programa encara no està tancat - i sobretot per atreure també a un públic juvenil - subratlla la participació de grups de música molt populars en l'entorn llatinoamericà, com Andy & Lucas, el grup DMANÁ, Dante, a qui anomenen el "Nino Bravo" de Colòmbia… Ells aniran actuant a la tarda compartint protagonisme amb cantants tan conegudes als seus països com Elina, Vivi Hidalgo (Equador), Baishali (Índia) o Yalda (Iran), junt a grups arrelats a la ciutat, com el grup de flamenc jove liderat per Silvia Mena, o la Rumba Catalana de la popular Mina i el seu grup. Mireu "Artistes Invitats". 

A la presidenta de CICTAEC li agrada subratllar que aquest esdeveniment sempre ha volgut ser lúdic i solidari. I en aquesta ocasió volen ajudar al poble veneçolà. Tot i que l'entrada només costa 7 euros, s'espera tenir beneficis, que es destinaran a Veneçuela, a través de l'associació LEAN, que els envia contínuament medicaments i productes bàsics de consum. “Em sento molt propera -ens explica- als meus compatriotes veneçolans que ho estan passant molt malament per la situació actual del seu país. Quan vaig sortir d'Equador vaig viure uns anys a Caracas i em vaig formar com a professional, és com la meva segona pàtria i allí vaig crear una família”.

 

alt

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Andino va néixer al barri central de Guayaquil. Quan tenia 11 anys el seu pare va morir i va haver de treballar per ajudar a mantenir a la seva família nombrosa. La seva primera feina va ser en una perruqueria on ajudava a la neteja, però el seu desig de superació l'animà a estudiar mentre treballava com a recepcionista en un taller automotor. Allí va estar-hi 3 anys fins que va decidir anar-se'n a Veneçuela a buscar un nou futur. Se'n va anar a viure amb la seva tia que residia allí, i és llavors quan converteix a aquest país en la seva segona pàtria, ja que la Veneçuela puixant li obre oportunitats de progressar. A més, allí va conèixer el seu marit amb el qual té 4 fills, “Em vaig convertir en una emprenedora multifacetica. Vaig ser comerciant, empresària i mare". Com a empresària viatjava a diferents països per temes comercials i va aprendre a obrir la seva ment a tot el que fos nou. “Em vaig adonar que a la vida no hi ha res difícil si somies i ho lluites. No cal tenir por, i has de córrer riscos. Per a mi, ara el més important és el coneixement espiritual i els valors. No tot en la vida són diners, hi ha principis que valen més que qualsevulla cosa material. Abans de res, hi ha el respecte cap al proïsme i a la seva diferència”.

A Catalunya convergeixen cultures molt diferents

Posteriorment en un dels seus viatges de negocis, a la fi dels 90, va arribar a Barcelona, després d'un periple per Espanya. A la ciutat va invertir tots els seus estalvis per instal·lar-se i va haver de començar de nou, des de baix com gairebé tots els immigrants, però va tenir sort, “ja que la senyora que em va contractar era una dona d'origen suís molt amable i respectuosa, que em va ensenyar a mantenir l'ordre i la neteja d'una casa d'alt estanding”. Mesos després va començar a treballar com a comercial de segur i al final va fundar la seva pròpia empresa, una assessoria dedicada a serveis d'intermediació. Un treball que li ha permès viure amb altres col·lectius de emigrants que li han explicat la seva experiència, i ha pogut comprovar que amb tots passaven pel mateix: “Ens jutjaven abans pel nostre origen, que per la nostra vàlua i trajectòria.

alt

Per a Andino la integració és molt important: “A Catalunya convergeixen una diversitat de cultures que encara es desenvolupen en guetos separats i no es comuniquen amb el seu entorn”. Segons ella, “no hi ha cosa més bufona que compartir i integrar-se”. Està demostrat que un país sense migracions ben acoblades pot ser un polvorí, i es podria evitar. “Aquesta és la meva lluita, compartir el nostre amb l'entorn en el qual vivim i aconseguir que les persones emigrades en coneguin la veritable cultura catalana i puguin conviure bé amb les altres formes de ser i diferents costums. Sumar sempre és bo”.

Com a presidenta de CICTAEC, entitat organitzadora, li agradaria que la participació en aquest V Ral·li fos massiva, i aconseguir un rècord d'entrades, per demostrar que “som molts els que volem a Catalunya, i que estem integrats en el nostre entorn, personal i familiar”.

Per aquesta raó, en aquesta edició, van decidir integrar en l'esdeveniment del 22 de juliol, a associacions de diversos països africans i asiàtics. “També tindrem representació del món islàmic, perquè ells com nosaltres volen mostrar la seva cultura i el seu pacifisme. Els nostres fills i filles parlen català i estimen la ciutat. També els que han vingut més recentment volen integrar-se i sortir de la seva marginació i aïllament. I sobretot, està és una de les formes que tenim d'agrair a aquest gran país que ens acull”.