Preacord per la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) a Catalunya

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Treball

 Renda garantida

La prestació, inicialment de 550 euros al mes aquest 2017, augmentarà fins als 664 euros al mes el 2020, que equival al 100% de l'Índex de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) i serà compatible amb sous inferiors en el cas de les llars monoparentals, llars molt majoritàriament formades per mares i filla o fill.

 

Moltes reunions entre el Govern i persones promotores de la ILP han permès arribar a un preacord sobre la Renda Garantida de Ciutadania, que s'oficialitzarà com acord probablement el proper dilluns, un cop ja ratificat demà divendres per la comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). La comissió promotora de la renda garantida de ciutadania ha ajornat unes hores la votació definitiva del preacord prevista per avui dijous 11 de maig. Es tracta de canviar un "serrell" sobre la compatibilitat entre la prestació i les feines a temps parcial, la novetat introduïda pel Govern i que afectaria a les llars monoparentals.

Un cop formalitzat l'acord,  el text s'enviarà al Parlament per als tràmits de discussió i votació de llei. S'espera que la llei s'aprovi a finals de juny i l' objectiu del Govern és que la prestació s'inicïi el mes de setembre d'enguany.

La RGC, la podran cobrar les i els més de 29.000 beneficiaris que fins ara rebien la Renda Mínima d'Inserció (RMI). A aquestes persones, es preveu que s'hi afegeixin unes 7.000 que la podran demanar com a complement a un sou inferior d'aquest llindar mínim. Es calcula que el total de sol·licituds serà al voltant de les 70.000 persones.

Fins ara el pressupost de la renda mínima era d'uns 200 milions d'euros, a partir de l'aprovació de la llei la dotació pressupostaria serà entre 500 i 600 milions, segons fonts del departament de Treball.

 

Una feina de mesos per assolir el consens

Ahir, 10 de maig, es coneixia el preacord per a la RGG. Després de treballar conjuntament durant mesos, des del Departament de Treball, Afers Socials i Família, la consellera Dolors Bassa, ha afirmat que Catalunya es troba "a un pas de tenir una eina per lluitar contra la desigualtat i l’exclusió social". I d'altra banda, Oriol Illa, president de La Taula d’Entitats del Tercer Sector, ha manifestat a diversos mitjans que: “És una eina esperada en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social". Els sindicats UGT i CCOO també han rebut amb satisfacció el preacord.

Ja el divendres 5 de maig, en la inauguració de la jornada "Erradicar la pobresa al món i en totes les seves formes", Dolors Bassa deia: "Hem de seguir treballant per identificar i combatre les cares, noves i velles, de la pobresa" i  es referia a les negociacions per a la Renda Garantida de Ciutadania, que qualificà com "un dels instruments més importants per a fer més petita l'escletxa de la desigualtat", tot destacant que és "una oportunitat per a lluitar contra la pobresa a partir dels drets i que ens permetrà assegurar els mínims de les persones que es trobin en situació de risc o exclusió social, a desenvolupar el seu apoderament i promoció cap al món laboral". "No és només una prestació, és un dret nou, un canvi de paradigma", afirmà Bassa i rebla: "per això cal superar els esculls que queden i assolir el consens". Consens que s'ha fet públic, doncs, aquest dimecres 10 de maig.

La RGC parteix d'un concepte molt diferent de la Renda Mínima d'Inserció Social ( RMI), perquè és considera un dret subjectiu que no cobra una llar sinó la persona. Per accedir-hi, caldrà tenir 23 anys o més, entre dos i tres anys de residència a Catalunya, no tenir patrimoni (excepte la primera residència) i haver esgotat totes les prestacions anteriors possibles. Si es rebutja una feina, la persona perdrà el dret a cobrar la prestació i se li restaran 150 euros si declina participar en un pla de reinserció ofert pel Govern.

També és molt diferent de la Renda Bàsica (RB), aplicada a d'altres països, que es defineix com un ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat o amb residència acreditada, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisqui. La RB supera els subsidis condicionals i familiars i dota de control personal de l' ingrés.

 

Des del feminisme

La premissa de la Renda Bàsica i la Renda Garantida de Ciutadania (potser més parcialment) serien una eina important del nou model social, que des dels moviments feministes es reclama.

Com a accés a la renda i mecanisme de la seva redistribució, són una mesura de política social per fer front a la pobresa, l'atur, la precarietat laboral i la desigualtat de gènere, tal i com s'expressava Carme Porta Abad en un article molt interessant titulat El dret a l'existència i publicat a La Independent el febrer de 2015.

"L'anàlisi, que faig des del feminisme, em porta a fer una valoració positiva", deia referint-se a la Renda Bàsica i al que representava envers les actuals desigualtats en el treball familiar i domèstic. Desigualtats, tan ben expressades en xifres per l'economista Cristina Carrasco en els seus diversos estudis: El trabajo de cuidados: antecedents históricos y debates actuales (escrit amb Cristina Borderies i Teresa Torns); Mujeres, sostenibilidad y deuda social;  y Tiempos y trabajos desde la experiencia femenina (entre d'altres). 

Deia doncs, Carme Porta que hi ha uns factors que fan de les dones un grup social que acumula més factors d'exclusió: un menor poder adquisitiu, més responsabilitats familiars i  manca d'accés a llocs de decisió. Però a banda n'hi ha uns altres factors de base que afecten directament a la precarització de la qualitat de vida de les dones, com són: "La manca de reconeixement econòmic i social del treball domèstic i de cura; el tipus de contractacions que provoquen una manca d'antiguitat als seus llocs de treball (un 23% de les dones porten menys d'un any a la seva feina)", entre d'altres.

No cal dir que les dones han estat les grans afectades per les retallades als drets laborals però també en els drets reduïts de les polítiques d'igualtat d'oportunitats, encara no consolidats. Aquells drets, segons Porta, que des de l'incipient Estat Català del Benestar,  ens permetia optar a una vida amb una certa llibertat d'opció". 

Opinions de Porta, de Carrasco i de tantes expertes feministes, malauradament confirmades també en xifres en tots els darrers estudis de la pobresa a Catalunya, realitzats per la Generalitat, el sindicat UGT, i l’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), entre d'altres.