Treballadores mexicanes aconsegueixen sentència contra el seu cap, un assetjador sexual

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Violence - Sexual violence

There are no translations available.

acoso sexual

 

Tres dones mexicanes han aconseguit que els tribunals modifiquin una sentència inicial  i dictin ara una pena per fustigació i abús sexual a qui fou el seu cap laboral, Arturo Zárate Vite, que aprofitava el seu càrrec a la Comissió Nacional dels Drets Humans (CNDH).

"El divendres 28 d'abril de 2017, la Magistrada del Quinto Tribunal Unitario en Materia Penal del Primer Circuito, Antonia Herlinda Velasco Villavicencio, va resoldre que Arturo Zárate Vite, ex coordinador de Comunicación de la Comisión Nacional de Derechos Humanos (CNDH) si que és culpable dels delictes de fustigació i abús sexual comesos en contra de dues ex-treballadores d'aquesta institució", informen les agències mexicanes.

Es tracta d'un cas excepcional ja que les víctimes van aconseguir revertir una inicial sentència favorable a l'acusat. Ara a Zarate se li imposa una condemna per assetjament sexual, sancionat amb dos dies de multa, i per abús sexual que és castigat amb nou anys de presó.

La sentència estableix també, que es condemna a l'agressor pel concepte de la reparació del dany i s' "ordena l'amonestació del sentenciat per prevenir la seva reincidència".

Aquesta sentència arriba després que les víctimes interposessin una empara directe (11/2017) en contra de la sentència emesa l'octubre de 2016 pel jutge Primero de Distrito de Procesos Penales Federales en la Ciudad de México, Ricardo Garduño Pasturin, qui va determinar que Zárate Vite era innocent.

L'empara directa 11/2017 es va resoldre el 23 de març de 2017 i el Quinto Tribunal Unitario en Materia Penal del Primer Circuito deixa sense efecte la sentència que assenyala que Zárate és innocent i ordena al tribunal unitari revisar la sentència.

És rellevant que aquesta modificació es realitza "a la llum de la perspectiva de gènere en l'entès que atendrà els liníaments fixats en la tesi de jurisprudència emesa per la Primera Sala de la Suprema Cort de Justícia de la Nació, de rubro: Acceso A La Justicia En Condiciones De Igualdad. Elementos Para Juzgar Con Perspectiva De Género".

A l' empara, es determina que en la sentència inicial, emesa per Ricardo Garduño Pasturin, "es van usar especulacions i criteris purament subjectius malgrat que es va acreditar fefaentment la conducta penalment retreta".

A més, "no es van tenir en compte els articles relatius a la Convenció Interamericana per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència Contra la Dona (Convenció de Belem do Pará), però que de les actuacions s'aprecia que en tot moment va existir violència psicològica i / o sexual contra les demandants".

Referent a això, l'advocat defensor de les víctimes, José Eduardo Cediera Janeiro assenyala que "les o els jutjes no poden emetre una sentència basada en estereotips o en prejudicis, per això ens alegrem molt de la feina realitzada pel Quinto Tribunal Unitario en Materia Penal del Primer Circuito que fa valer la jurisprudència en la matèria, així com la normativitat nacional i internacional. Amb aquest tipus de sentències hem de deixar en clar, que jutjar amb perspectiva de gènere no ha de ser opcional".

Cinc anys ha pres aquest procés que va iniciar el 2012 quan tres dones que treballaven en l'àrea de comunicació de la CNDH, van denunciar davant el llavors primer visitador Luis García López Guerrero que eren víctimes de fustigació i abús sexual per part d'Arturo Zárate Vite. Després de veure les proves, entre les quals destacaven cartes de pròpia mà, missatges de mòbil, correus institucionals i àudios, García les va enfrontar amb l'agressor i, tot i que aquest va acceptar la seva culpabilitat, el primer visitador va desqualificar els seus testimonis.

"Llavors només volíem que l'agressió parés, que ens deixés treballar en pau perquè hi havia represàlies laborals i sí pensem que la Comissió ens donaria suport, però lluny d'això, ens van tractar molt malament, en anar a l'Órgano Interno de Control (OIC) ens van preguntar com solíem anar vestides a l'oficina i és clar que vam haver de renunciar "explica una de les víctimes.

Al setembre d'aquest mateix any, amb excessiva lentitud i insensibilitat, després de vuit mesos que les ex treballadores aixequessin una queixa davant l'OIC, encapçalat llavors per Franco Fabbri, aquest finalment va concloure que l'ex funcionari era culpable i va ser inhabilitat per 6 mesos.

Al març de 2015, es va emetre la primera sentència en contra de Jorge Arturo Zárate Vite pel Juez Primero de Distrito de Proceso Penales Federales en el Distrito Federal, Eduardo Torres Carrillo, qui el va trobar culpable dels delictes d'abús i assetjament sexual i el va sentenciar a nou anys i nou mesos de presó i al pagament de quinze dies de multa.

"Aquesta sentència arriba després d'un llarg procés, quan ja havíem perdut tota esperança d'accedir a la justícia, per això ens congratulem molt del treball del tribunal unitari i de la Magistrada Velasco Villavicencio per la defensa dels drets de les dones en aplicar els criteris de la SCJN i lleis, que han estat producte de la lluita d'altres dones que com nosaltres, van creure que sí que és possible accedir a la justícia", conclou una de les víctimes.