La Xunta considera les dones embarassades com a “unitat familiar”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Vida qüotidiana

Fortunatas i Jacintas

Seguim com en ple segle XIX, en certa manera. Les institucions veuen la maternitat com alguna cosa productiva, consustancial amb les dones, però volen regular el fet sense comptar amb elles. A Galícia, el Govern de la Xunta acaba d’aprovar un avantprojecte de Llei de Suport a la Família i la Convivència que protegéis la dona embarazada i la considera “unitat familiar”.

afortunatok Fortunata ja no estarà sola, hi haurà milers de Jacintas esperant la bona nova en forma de sorteig d’atzar regulat per llei. Tindran les institucions diverses fórmules legals per donar als fills i filles de les Fortunates en adopció sense haver de recórrer a l’avortament.

Mentre el govern diu que és una mesura per incrementar la població, com ja van fer altres autonomies, per als grups de l’oposició l’avantprojecte està ple d’idees conservadores amb les que es pretén retallar drets a les dones i qüestionar la llibertat de les mares. Socialistes i Nacionalistas demanen garanties per a les dones gestants i refusen la idea que proposa el text pendent d’aprovar, que consisteix en donar els fills en adopció.

Cal també tenir en compte l’informe del Consell Econòmic i Social (CES). Aquest organismo consultiu va qualificar l’esborrany del Govern de la Xunta com a “regressiu”, de portar una enorme “càrrega ideològica” i, fins i tot, el titlla de tenir una visió “patriarcal” de la dona com a mare.

Per al president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, la nova Llei de Família és una resposta pionera a Espanya al considerar les embarazadse “unitat familiar”. De moment, els avantatges que comporta per a les dones com a subjectes de drets no estan clars. Esperem que en el debat parlamentari quedi tot una mica més clar, perquè la idea de demanar plaça a les escoles bressol ja es considera un dret en aquest moment. Una altra cosa és que el fet de demanar plaça per a l’ésser que va a néixer comprometi l’Administració a proporcionar-se-la a la mare.

 

aMujeok

 

El conflicte entre Fortunatas y Jacintas, seguint la trama descrita per Pérez Galdós en la seva cèlebre novel·la portada a la televisió fa unes dècades, és històric, econòmic, social i de gènere. En moltes ocasions tenim exemples d’aquesta lluita ente el voler tenir fills i altres que, sembla que els hi sobrin, perquè no els poden mantenir.

Quantes més ganes posen les Jacintas en satisfer el seu desig de ser mares, més intriga es descarrega sobre les Fortunatas per a què els fills i filles no siguin criats per les seves mares biològiques.

La maternitat s’explica a través del patriarcat. Així s’entén que per a les dones sigui un mandat que supera els seus desitjos i ambicions; que estigui per sobre de la idea de perpetuar l’espècie. En aquest esquema patriarcal, portar fills al món és per a les dones una función cultural unit a la construcció del gènere femení. Per molt que vulgui una dona individualitzar la seva meternitat, sempre estarà la societat recordant-li les condicions de la seva construcció cultural.

La maternitat és un mandat del patriarcat que condiciona la vida de les dones. Tant les Jacintas com les Fortunatas, per la seva condició femenina, no són més que instruments del sistema per fer complir el desig de perpetuar-se segons els rols atribuïts a cada sexe.

Ha succeït fins a la dècada dels anys 90, quan va estar operant una xarxa que robava nens en els hospitals i maternitats d’Espanya. És ara quan sabem que aquestes xarxes portaven anys operant amb la complicitat, el consentiment i la col·laboració activa de persones que tenien el deure de vetllar pel futur de les criaturas nascudes.

 

ahijos-robadosok

 

Fills i filles i mares buscant-se durant decades. Parlant del robatori de nens i nenes en les dictadures del Cono Sud americà no ens donàvem compte que els mateixos casos els teníem força ben aprop. Avui, nens i nenes, homes i dones adultes, busquen la seva evitable família, però ningú pot curar el dany causat encara que aviat o tard es trobin novament.

Què hem de dir de les persones implicades en les falses adopcions, doncs van cometre diversos delictes? Com ha pogut succeir això tantes vegades, en tants casos i durant tant de temps? Sembla que es feien les falses adopcions sota una llei vigent o absència de la mateixa. Sempre passa amb els menors; es fa pel pressumpte benefici del menor, però sense el menor. Es parla en el seu nom, gairebé sempre suplantant la seva voluntad. Sembla que la Llei de Família que va en camí d’aprovar-se a Galícia res té a veure amb el succeït, però no és així. Tot té a veure amb les Fortunatas y Jacintas de Pérez Galdós.