Carme Chacón, una ministra que va donar molta guerra

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

siscu baiges

Opinió

Carme Chacón era per algunes persones una dona lluitadora, fidel als seus principis, coherent, dialogant i ferma. Per d'altres, representava el socialisme que s'havia allunyat de l'esquerra, arrenglerada amb un president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que havia assumit aplicar la política d'austeritat que l'imposava Angela Merkel, des d'Alemanya.

Poca gent sabia, però, que tenia un cor fràgil. Un cor que podia fallar en qualsevol moment. Ho va fer el passat 9 d'abril. I va agafar per sorpresa a persones partidaries i detractores. En general van plorar la seva pèrdua i van recordar-la embarassada de set mesos assumint la direcció del ministeri de Defensa o liderant la candidatura socialista que va obtenir uns resultats molt brillants en les eleccions generals espanyoles del desembre de 2007.

Malgrat el respecte amb què es tracta quasi sempre el currículum de les persones mortes no va faltar qui en destaqués el seu enfrontament dur amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. O que rondinés perquè el Govern de la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi a títol pòstum.

De pare andalús i mare catalana, Carme Maria Chacón Piqueras havia nascut a Esplugues de Llobregat el 13 de març de 1971. És a dir que el cor la va trair fatalment quan tot just acabava de complir 46 anys. En feia 23 que estava afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya i 30 que s'havia apuntat a les Joventuts Socialistes.

Hi ha poques dones a la història de l'Espanya democràtica que presentin un currículum polític tan complert. Ser la primera dona que assumia el ministeri de Defensa és la fita que més hi destaca. Abans, però, havia dirigit el ministeri de Vivenda, a les portes de l'esclat de la crisi de la bombolla immobiliària. Els seus primers càrrecs de representació política els havia ostentat a l'Ajuntament d'Esplugues, on el juny del 1999 va obtenir l'acta de regidora. Que no arribava a la gestió pública per passar desapercebuda ho va demostrar el càrrec que va tenir al consistori entre els anys 1999 i 2003: Tinenta d'alcalde de serveis econòmics, recursos humans i seguretat ciutadana.

En un país com Catalunya, eternament dedicat a debatre sobre les relacions amb Espanya, Carme Chacón era vista com a representant del socialisme més 'espanyolista'. No cal dir que el repartiment d'aquestes etiquetes és molt subjectiu i que ella no s'identificava amb aquest qualificatiu. És indubtable, però, que va apostar fort per traslladar el seu combat socialista a Madrid. Allí va incorporar-se a l'equip d'un candidat a la secretaria general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, que semblava condemnat al fracàs.

Però va ser l'aposta adequada i de la mà de José Luis Rodríguez Zapatero va anar ascendint al PSOE i al Govern espanyol. Després van venir els temps difícils. L'opció per l'austeritat i les retallades de Zapatero que va dur els socialistes a l'oposició. Al 38è Congrés del PSOE, el febrer de 2012, va estar a punt de ser elegida secretària general. Només 22 vots la van separar d'aconseguir-ho.

Després va optar per retirar-se del primer pla de la política. El seu cor feble ens ha impedit de saber si hi hauria tornat en un futur immediat. Molts creien que encara havia de donar molta guerra en la política catalana i espanyola.