Aprendre a pensar? així no

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Igualtat

 

tere moll

 

OPINIÓ

Amb l'any acabat d'estrenar apareixen al mercat tot tipus de productes per col·leccionar. Entre aquests productes hi ha els fascicles de tot tipus per "seguir aprenent".


Bé, doncs pel que es veu i segons la selecció feta per una editorial (no la vaig a nomenar perquè no em dóna la gana!), només es pot "aprendre a pensar" (així es diu el col·leccionable) amb pensadors homes.

A la col·lecció que han tret a la venda i per la informació que publiciten en els mitjans de comunicació i a la seva pàgina web no hi ha ni una sola dona. Es veu que amb les dones no es pot aprendre a pensar i per tant les segueixen ocultant.

En la història de la humanitat han existit dones pensadores i filòsofes i que se les oculte no deixa de ser, des del meu punt de vista, una estratègia patriarcal per seguir mantenint el patriarcat amb els seus pilars perfectament fonamentats sobre el pensament masculí que, com sabem, justifica sempre, aquesta estratègia.
Dones pensadores com Olympe de Gouges, Hipatia d'Alexandria, Hildegard von Bingen, Aspasia de Mileto, Isabel de Villena,Teresa d'Àvila, Mary Wollstenecraft, Concepción Arenal, Simone de Beuvoir, Leonore Kühn, Helene von Druskowitz, María Zambrano, Juana Inés de la Cruz, Celia Amorós, Amelia Valcárcel, Ana de Miguel, Alicia Miyares, Alicia Puleo, Judith Butler, Victòria Camps, Maria Montessori, Nancy Fraser, Adela Cortina, Luisa Posada i tantes altres que han contribuït a que entenguem el complicat món en el que vivim, no mereixen, pel que sembla ni una sola paraula. És clar, ara que algú em diga que la selecció no ha estat interessada.

O com em va dir fa anys un tipo de qui preferisc no recordar el nom, quan li vaig plantejar la necessitat de rescatar de la història local noms de dones per donar-les a conèixer, es va atrevir a dir-me que la història dels pobles era una història escrita per i per a famílies i que per tant les dones sempre tenien un paper invisible. I ni es va immutar. I clar, meva demanda mai va ser atesa.

Però anem amb un altre exemple viu actualment sobre un altre col·leccionable amb el qual es pretén que aprenguem. És de la mateixa editorial i es diu "Genis de les matemàtiques". I el patró masculí es repeteix. Casualitat? No ho crec. Tornen a amagar noms de dones matemàtiques com ja van fer amb les filòsofes. I haver-n'hi, n'hi ha, és clar. Vaja per davant una altra (curta) llista de dones matemàtiques: Ada Lovelace, Emmy Noether, Maria Gaetana Agnesi, Hipatia d'Alexandria, Marie-Sophie Germain, Grace Murray Hopper, Marjorie Lee Browne, Mary Lucy Cartwrigth, Nina Bari, Julia Robinson, Maryam Mirzajani, Vera T. Sos, Victoria Hart, Mary Ellen Rudin, Rózsa Péter, Sofia Yanóvskaya, Etta Zuber Falconer, Cecilia Krieger, Olga Gil Medrano i tantes altres.

I torne a plantejar-me la pregunta, potser que per aquesta editorial de la quan no vaig a donar el nom i per a tantes altres, les dones no hem estat a la història? Doncs pel que sembla no, no hem estat.

S'entesten a reproduir únicament els sabers masculins per reforçar la seua genealogia de saviesa ocultant expressament els coneixements aportats per les dones. Insistisc que es tracta d'una estratègia patriarcal clarament definida amb l'objectiu de mantenir ocultes les aportacions científiques fetes per les dones.

D'esta manera no és d'estranyar que en els llibres de text que utilitzen els nostres escolars no apareguen noms de dones en les diferents disciplines científiques. I, d'esta manera es manté este saber ocult als ulls dels que vénen darrere i, per tant, se segueix reforçant el pensament que les dones no hem estat al plànols científics i, com a conseqüència, no hem aportat res. Com veiem, pura fal·làcia.

Este tipus d'actuacions clarament definides forma part de la violència estructural masclista que s'exerceix de manera col·lectiva sobre la meitat de la població que som les dones i les nenes. Però, al mateix temps, en negar aquests coneixements al conjunt de la societat s'està evitant l'avanç en el camí del reconeixement dels éssers humans, en el seu conjunt, cap a una igualtat plena en tots els sentits.

Com ja he dit en alguna ocasió, el patriarcat s'alia amb els mitjans de comunicació per apropiar-se'ls. I no només en l'aspecte econòmic. Va més enllà. En esta aliança s'apodera també dels llenguatges que són els elements vehiculars de la transmissió de sabers i coneixements. En apoderar-se dels llenguatges i convertir-los en la seua maquinària, esta aliança es converteix en una potent eina per a la seva perpetuació. I d'això es nodreix, de regenerar-se en forma d'estereotips, de llenguatges no inclusius, d'imatges cosificant el cos de les dones i reduint-los a simples objectes sense ànima o, com en el cas amb què he començat, amb l'exclusió més descarada de l'àmbit de la creació de les idees o dels coneixements científics.

El que expose pot semblar una quimera, però no ho és, perquè el que no s'anomena no existeix. I el que no es veu, tampoc. I en els dos col·leccionables que esta editorial clarament patriarcal ens proposa, ni se'ns nomena, ni apareixem per a res. Pel que es podria deduir que les dones no hem aportat res a les ciències que ens presenten. I ja hem vist que no és cert.

Hem estat sempre. En condicions més precàries, en menor nombre com a conseqüència del propi sistema patriarcal excloent. Hem aportat coneixements que fins i tot ens han usurpat els homes de les nostres famílies i que han signat ells. Hem escrit, pensat, pintat, compost música meravellosa, creat, construït, i un llarg etc. Però se'ns segueix ocultant als ulls de la divulgació dels sabers. Si això no és patriarcat en estat pur, que algú m'explique el que és.

L'ocultació d'una part de la humanitat en benefici clar de l'altra meitat és una estratègia claríssima per mantenir l'ordre de les coses com ho està ara i, d'aquesta manera, mantenir i perpetuar la desigualtat entre dones i homes en tots els nivells. I com veiem el camp de la divulgació científica no és una excepció, tot i que es poguera pensar el contrari.

Hem de ser constants en donar a conèixer les aportacions fetes per les dones en els diferents àmbits. Hem d'estar molt orgulloses de la nostra pròpia genealogia de coneixements i d'aportacions i anar traient-la a la llum i mostrant-la perquè, els qui la desconeixen o vénen darrere no solament l'aprenguen, sinó que també es puguen sentir orgulloses d'ella.

Per descomptat el meu boicot més absolut a aquests col·leccionables o a qualsevol obra de divulgació de qualsevol tipus que no ens inclogui. I, per descomptat a aquesta editorial no li tornaré a comprar res, mentre pugui evitar-ho.

És una de les meves maneres demostrar la meva disconformitat; no donar-los beneficis amb els meus diners. Perquè si no ens nomenen i no ens reconeixen tampoc mereixen el meu reconeixement.

Aprendre a pensar o a conèixer el món sense les dones ?, per descomptat per la meva part, en absolut. Un no rotund.