“El dia europeu de la mediació fa més visibles els beneficis de la gestió dialogada dels conflictes", diu Santi Sánchez, mediador

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

 

 S SANCHEZ 19

 

En Santi Sánchez és el mediador de l'ajuntament d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i té una llarga trajectòria. Creu que un canvi cultural i educatiu juntament amb la intervenció mediadora són el mètode més eficaç en la resolució de conflictes.

A Olesa, com a molts altres municipis de la Demarcació de Barcelona, tenen un pla de mediació cofinançat per la Diputació de Barcelona i l'ajuntament amb un nivell elevat d'èxit en la resolució dels casos.

 

 

  

 

TERESA

Santi Sánchez en plena mediació Foto: cedida per S.Sánchez

Per la gent que toqueu carrer a la ciutat són importants aquests dies europeus?

Diades com aquesta de dissabte són molt interessants perquè ens permeten compartir uns certs valors amb el nostre entorn més immediat. El dia europeu de la mediació ha de fer més visibles els beneficis de la gestió dialogada dels conflictes que en són molts. Entre nosaltres parlem més del tipus de mediació anglosaxó que s'assembla al nostre. Jo, en canvi, conec bé el cas italià perquè van ser els primers en crear la mediació obligatòria. Quan un tema havia de ser resolt als tribunals les autoritats italianes obligaven abans a passar primer per un procés de mediació i així intentar estalviar-se arribar a judici. Van provar la obligatorietat als anys 2013 i 2014. El 2015 van rectificar. Es van adonar que baixaven molt els conflictes solucionats a través de la mediació. Els italians no volien que els obliguessin. Això vol dir que la mediació ha de ser voluntària igual que ho és a la resta de països europeus.

 

Perquè l'administració pública ha creat la figura del mediador?

L'administració es va adonar ja fa anys que els judicis i la saturació dels jutjats eren un seriós problema. I que als seus municipis es plantejaven molts conflictes veïnals, de família, de convivència i d'interculturalitat que no s'arribaven a resoldre per la via judicial habitual. Aleshores van néixer els serveis de mediació que han anat creixent. Van constatar que a través del diàleg es poden solucionar moltes situacions com es fa a altres països europeus. D'això ja fa quinze anys.

 

Quin percentatge de mediadores i mediadors hi ha als Serveis de la Diputació de Barcelona?

Segons dades extretes del Quadre Resum d'Indicadors Serveis de Mediació Ciutadana (SMC), referents a l'any 2015, als Serveis de Mediació de la Diputació de Barcelona les dones mediadores representen aproximadament el 67%.

 

 

 

S SANCHEZ 6  S SANCHEZ 7

 

S SANCHEZ 8

 

 

 

I quin percentatge de casos atesos de dones i homes teniu a Olesa de Montserrat?

Els casos atesos des d'Olesa són d'aproximadament el 55-60% homes atesos, i 40-45% de dones, des de l'any 2014 fins desembre del 2016.

Des del Servei de mediació ciutadana d'Olesa pensem com a fórmula ideal la de co-mediació (dos o varis mediadors) incorporant de forma prioritària equips paritaris i equilibrats sempre que sigui possible. Així doncs, la figura d'una mediadora i un mediador, així com formacions i origens multidisciplinars diferents que puguin permetre un treball interdisciplar, i que faciliti la legitimació, confiança i processos de comunicació en les mediacions. Aquests equips mixtes són especialment necessaris quan existeixen aspectes culturals o personals de les persones mediades, que necessiten especialment la presència en l'equip de mediació d'algun dels dos gèneres.

Els equips en co-mediació poden complementar rols i anivellar situacions en les que sigui necessari equilibrar diferències de poder, i garantir la màxima igualtat. Penso que enriqueix els processos, i la perspectiva de gènere en un equip.

El Servei de Mediació Ciutadana treballa en estreta coordinació amb el Centre d'Informació i Recursos de la Dona (SIAD), especialment en casos de violència de gènere, en la detecció, assessorament, conscienciació i derivació a temps de possibles casos de violència.

 

Catalunya té un sistema avançat de mediació?

A Catalunya som pioners en l'aplicació de la mediació. La nostra primera normativa va ser del 2001 però era molt inicial. Ara ens regim per la llei 15/2009 del 22 de juliol que en l'àmbit del dret privat que és molt completa. Nosaltres els ajuntaments estem molt enfocats en la mediació ciutadana i comunitària.

 

Si la justícia fos més àgil seria necessària la mediació?

El principal objectiu de la mediació no es descarregar els jutjats. El més important és fer protagonistes d'una situació de conflicte a aquelles persones que la viuen. I qui troba la solució són ells mateixos i no un tercer, el jutge. El procés ha de permetre a les dues parts enfrontades mirar-se, explicar-se i posar-se al lloc de l'altre, reconèixer els valors i comprendre les necessitats i sentiments que hi ha al darrera. Així s'eviten les visites als jutjats. En un judici hi ha moltes parts que hi tenen interessos. Un guanya i l'altre perd. En una mediació es busca que tothom hi guanyi.

 

Quina és la diferència entre un advocat i un mediador?

L'advocat aconsella i assessora si una decisió és adaptada a llei o no. Normalment representa a una de les parts i això vol dir que ja no és neutral. L'advocat – a no ser que segueixi una metodologia de mediació- vol que guanyi el seu client. El mediador té la responsabilitat de facilitar el diàleg sense posar-se de part de ningú.

Les persones després d'una mediació es van empoderant, van adquirint competències i habilitats fins que canvia la seva manera d'actuar davant un conflicte.

 

Els problemes s'arreglen més d'arrel amb la mediació que a través de la via judicial ?

Depèn del nivell de cronificació de la situació. Hi ha situacions que costa molt introduir-hi el diàleg perquè la situació és molt tensa. Però amb l'empoderament les persones canvien la manera de fer i la solució dels problemes és més durable.

 

 

 

S SANCHEZ 14  S SANCHEZ 16

 

S SANCHEZ 18

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan s'ha de començar actuar per adquirir aquest empoderament ?

És bo que a la infantesa ja es pugui introduir el xip de resoldre els problemes de convivència d'una forma diferent com fan en algunes escoles. Quan hi ha malestar, mals entesos cal fer prevenció i actuar perquè l'objectiu és que un problema no s'enquisti, que no es faci crònic i acabi amb bulling i, potser, amb suïcidi.
Quan això passa hi ha un gran fracàs en la gestió del conflicte.

S'han de crear espais de diàleg i assemblees escolars quan hi ha un problema. Pares, mestres i alumnes han de prendre la seva responsabilitat en la resolució del conflicte. Un exemple n'és l'escola que hi ha a Sant Marçal (Alt Penedés) on nosaltres hi portem els nostres fills. A l'escola treballen l'empatia, l'escolta activa, la responsabilització i la presa d'acords consensuada. En parlem i actuem.

 

Potser es pot fer perquè és una escola molt petita?

El sistema pedagògic és el més important. Aquells que estem convençuts que el millor és educar en la cultura de la pau ho podem portar a la pràctica. A Olesa i, en general a Catalunya, hi ha moltes escoles que orienten als alumnes vers la cultura de la pau. Així és gestionen les situacions de forma més positiva.

 

Creu que els problemes derivats de la interculturalitat són els que ens porten a més situacions de conflicte?

El problema no rau en la interculturalitat sinó en la gestió i l'acompanyament de la transformació sociològica esdevinguda en un barri. La interculturalitat es pot viure com una gran oportunitat d'enriquiment mutu.

El problema és que primer hem d'entendre que les nostres ciutats han canviat. Hi queda la gent gran de tota la vida i els joves han marxat. Han vingut gent d'altres països, amb una altra cultura i que parlen altres llengües.

Hi ha hagut un procés de canvi en els nostres barris, a l'escala i els grups veïnals d'aquí, d'acord amb l'ajuntament, ho han d'assimilar. La seva gestió ha estat complicada i no sempre ha estat acompanyada.
Ara ja no es fa allò que quan arribava un veí nou se'l saludava i se li ofereix ajuda. I aquesta falta de comunicació fa les situacions més difícils.

 

Vostè està treballant a Olesa de Montserrat quins tipus de casos per resoldre s'ha trobat ?

Els casos que més tenim són familiars i veïnals. Li posaré dos exemples. A la zona centre hi havia un problema entre els veïns d'un habitatge. En principi semblava un problema d'interculturalitat perquè els veïns del pis de dalt havien arribat feia poc i no parlaven la nostra llengua. Resulta que el fill d'aquest veí necessita oxigen per respirar a la nit i quan li canviaven la bombona feia molt soroll i molestava al de sota. El veí de dalt no era conscient que el soroll ocasionava problemes al de sota. Vam parlar tot fent un cafè i el veí de dalt va buscar altres moments per canviar la bombona d'oxigen al seu fill i no molestar. Un altre conflicte de familiar es va produir amb uns pares separats en sorgir una forta diferència en la gestió d'un nou problema de salut d'una de les filles. Els desenllaç va sorgir quan hi vam poder introduir diàleg. La situació estava molt enquistada entre ells. Van sortir moltes coses. Hi havia molta ràbia. I la ràbia obstaculitza. Van venir a parlar les filles que ja tenen dotze anys. I es van introduir canvis en el plantejament i la gestió de la situació que va reorientar el conflicte transformant-se en una oportunitat per millorar les seves relacions.

 

Els temes de violència de gènere també els tracten des de la mediació ?

No. Segons la llei actual els casos de violència de gènere els hem de derivar a les unitats especialitzades. Quan hi ha violència en un conflicte no hi podem mediar. Existeix un altre camí per resoldre'ls. Nosaltres així com també en alguns altres països europeus intentem fer una mediació quan la persona està en tractament, abans o després. Jo intento fer molta prevenció en aquests casos. Si han vingut fins aquí donar-los eines perquè puguin orientar la seva vida d'una altra manera. Des dels serveis de mediació hi ha tolerància zero amb la violència de gènere.

 

Què es pot millorar del programa de mediació de la Diputació?

He de dir que n'estem molt contents d'aquest Programa perquè hi ha una col·laboració i cofinançament entre la Diputació de Barcelona i l'ajuntament d'Olesa i això l'enriqueix. Aquesta col·laboració ens permet donar el servei de forma gratuïta.

La línia que seguim amb la Diputació de Barcelona per millorar no és vertical, es transversal i està basada en el diàleg. Des de la Diputació escolten molt les nostres experiències. Crec que estem en una bona línia. Potser des de la Diputació de Barcelona se n'hauria de fer més difusió. Encara hi ha moltíssima gent dels nostres barris que no saben que existeix aquest servei. Haurien de ser explicats més casos d'èxit i difondre'ls a través de la Plataforma de la mediació.També estaria molt bé tenir més relleu en els mitjans de comunicació de Catalunya. Fer-ne píndoles comunicatives i així un veí pot veure que a un altre li ha passat una cosa similar al que li passa a ell i els serveis municipals l'han ajudat a resoldre-ho.

Segur que la gent acudiria molt més als serveis de mediació. Ara tenim un 55% de casos resolts amb èxit i amb una bona comunicació en podríem tenir molt més.