Prenyades de pau

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Opinió - Opinió: Apoderament i Lideratge

 maribel

 

OPINIÓ

Estem plenament immerses en les dades assenyalades del Nadal, on hi conviuen la pervivència d'unes tradicions heretades per raons de cultura i religió (tió, pessebre amb caganer, esperit nadalenc de bonhomia i bons desitjos).

Amb la intrusió dels hàbits consumistes dels regals i les icones importades d'altres indrets (l'arbre de Nadal, el Papa Noel o Santa Claus, l' incentiu del comerç amb els carrers enllumenats, etc.).

 

Incorporem nous costums i tradicions

Suposo que, amb la nostra demostrada capacitat d'incorporar elements nous, assumirem i farem també compatible el compartir les diferents formes de celebrar el Nadal que tenen les famílies de cultures diferents, les que conviuen amb nosaltres, de la mateixa manera que potser ens limitaríem a commemorar simplement el solstici d'hivern.

 

La Pau desitjada resta ben lluny

Tan se val, aquestes dades ens transporten al més genuí dels sentiments humans que portem dintre i apostem per aquella consciència de pau que –en essència- impregna les nostres entranyes. No obstant, aquest anhel de pau sempre ve acompanyat del gran contrasentit que representen les guerres i els conflictes violents que s'entossudeixen a perviure –any rere any- arreu del planeta també per Nadal.

 

L'escenari del pessebres avui

Com cada any, i des de fa més de 2000 anys, el punt de mira continua essent l'Orient Mitjà, un punt ben estratègic en el conflicte bèl·lic que mantenen les grans potències mundials i que esquitxa –sobretot- la població civil. No obstant això, encarant ja les eleccions legislatives a Israel, el permanent conflicte entre Israel i Palestina continua essent el gran absent en la campanya i programes d'aquesta cita a les urnes prevista pel 17 de març.

 

Portadores de vida malgrat la destrucció

Que les dones som portadores de pau fa temps que ho sabem, és més, les dones estem realment prenyades de pau, perquè no s'entén l'anhel de pau si no és per defensar la mateixa vida, aquest lliurament tan generós que duem a terme des de temps ancestrals. Altrament, els anomenats "senyors de la guerra" són el sinònim de la usura sense entranyes, tan els hi fa que sigui a costa de la aniquilació de poblacions senceres així com de la destrucció i mort generalitzada de ciutats i persones alhora.

 

Construint la pau ahir i avui

Fa un parell d'anys es va formar la organització "Women Wage Peace" (Dones que construeixen la pau). Va ser després de la gran ofensiva militar d'Israel sobre Gaza. Havia fracassat el darrer procés negociador entre israelians i palestins impulsat pel Secretari d'Estat dels EUA John Kerry. Aquest fet va agafar desmobilitzades les ONG i organitzacions de la societat civil d'Israel que, els anys 1980 i 1990, havien aconseguit mobilitzar milers de persones a favor de la pau fins l'assassinat –el 1995- del qui fou primer ministre Isaac Rabin. Però ara, les "Dones que fan la Pau" han decidit que no pararan de mobilitzar-se fins que Netanyahu i el president de la Autoritat Palestina Mahmud Abás s'asseguin de nou a una taula de negociacions.

 

El crit de pau de totes les mares

La seva decisió ve donada, sobretot, per la seva condició de mares. Deia Lili Weisberger,una artista de la regió de Tel Aviv: "durant la guerra m'ho vaig prometre, si no maten el meu fill actuaré perquè mai més es pugui repetir aquest malson". El seu fill tenia 21 anys quan el varen enviar a combatre a Hamas (Gaza) perquè feia el servei militar. "Ja no vull aquesta guerra de la joventut", va dir Amal Rihan, professor d'àrab a Jaffa (l'antic port de Tel Aviv on hi conviuen una població mixta àrab i jueva: "Per una banda hi ha aquests soldats de 18 i 20 anys i, per l'altre, nens palestins". Una altra mare de quatre fills, que es defineix com a musulmana, activista i feminista, afirma que "la única solució és fer tot el possible per arribar a un acord per les dues bandes".

 

De diferent cultura, de diferent religió...

Aquest moviment popular, que reuneix dones provinents de tendències polítiques diverses, es va posar dempeus i aquest mes d'octubre han aconseguit una gran mobilització. Pertanyen a religions diferents, però això no ha impedit que es posin d'acord quan l'objectiu així ho mereix. Unes 3000 dones hebrees, musulmanes i cristianes han caminat juntes a Israel. I ho han fet per la PAU. La marxa ha recorregut diferents punts del país en el decurs de dues setmanes. La iniciativa va començar amb 20 dones que el 4 d'octubre sortien del nord i que, en el camí, s'hi anaven sumant simpatitzants. El 17 d'octubre va arribar el darrer tram on encara s'hi varen sumar més veus exigint explícitament la represa de les negociacions de pau, la fi de la ocupació d'Israel sobre els territoris palestins des de 1967 i el compromís d'acabar amb la violència, tot apostant per la construcció d'un país normal per les noves generacions. Aquest és el vídeo publicat per "Women Wage Peace".

 

S'enalteix la maternitat, o no?

I des d'aquí, què podem fer?. Commemorem bàsicament un naixement. Una mare que –diuen- va donar a llum un infant diferent, un Messies que es convertiria en un profeta que promulgaria unes relacions humanes, des dels principis de la pau, i fent prevaler l'amor entre les persones. Qui pot posar en dubte que les dones, veritables portadores de vida –qui ho dubta- estem prenyades de pau?.

Amb aquest pensament que emana des del més profund del cor us desitjo el millor.